Vés al contingut

Rosa Laviña Carreras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRosa Laviña Carreras
Biografia
Naixement14 gener 1918 Modifica el valor a Wikidata
Palafrugell (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 2011 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perLlibertària, antifeixista
Activitat
OcupacióModista
PartitJoventuts Llibertàries, CNT
Membre de
Obra
Localització dels arxius


Diccionari Biogràfic de Dones: 4048 Modifica el valor a Wikidata

Rosa Laviña i Carreras (Palafrugell, 1918Tolosa, 2011) treballà de modista i de molt jove va ser militant a les Joventuts Llibertàries de Palafrugell. Considerada una dona alegre, vital, valenta, solidària, coherent, que va lluitar tota la vida pels seus ideals. Durant més de 60 anys va militar a la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i la Confederació Nacional del Treball (CNT). D'idees molt fermes, sempre s'havia considerat una persona pacífica.[1]

Biografia

[modifica]

Era la petita de dos germans, el seu germà va treballar de pintor decorador i la seva mare, Engràcia Carreras, va treballar primer de modista i després d'obrera a una fàbrica de suro de Palafrugell.

El seu pare, Martí Laviña, va ser una persona que la va influir molt. Era anarquista i un home molt polifacètic que tenia una llibreria al Carrer dels Valls de Palafrugell on es venien llibres d'escola, llibres de filòsofs com Víctor Hugo i Friedrich Nietzshe...) i revistes d'idees avançades, moltes de caràcter llibertari com la Revista Blanca. També es venien llibres de l'editorial de la família de Frederica Montseny. En una entrevista personal a la Revista de Girona l'any 1997 Rosa Laviña explicava que a casa no es guanyaven molt bé la vida perquè el seu pare «no volia vendre segons quina mena de llibres» i havia de combinar la feina de llibreter amb la de barber a una barberia que tenia l'avi de la Rosa al Carrer Estret. En aquesta entrevista també parla que en alguns moments es van sentir discriminats per les seves idees. Explica que un dia la van escollir per portar un ram de flors al rei Alfons XIII i que el seu pare s'hi va negar perquè era «una manera de burlar-se» d'ells. El seu pare també va ser representant a la vila de l'Associació Internacional Antifeixista, escrivia al periòdic Ara, de Palafrugell, i va ser un dels responsables de l'Ateneu Llibertari. [2] [3]

De jove, quan va esclatar la guerra es va afiliar a les Joventuts Llibertàries de Palafrugell, explica a una entrevista a la Revista de Palafrugell el 2003. La seva mare que havia patit molt amb el seu pare no volia que ella s'hi afiliés. Dins les Joventuts Llibertàries va ocupar el càrrec de secretària. Amb el seu pare formaven part de la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) que es formà quan va esclatar la guerra i tenien cura dels nens i nenes que anaven a parar a Palafrugell a conseqüència de la guerra.[4]

Exili

[modifica]

Al final de la Guerra Civil espanyola van sortir de Palafrugell on van estar quatre dies caminant i quan van arribar al Pertús només les van deixar passar a ella i a la seva mare. Es van acomiadar del seu pare però aquella va ser l'última vegada que el van veure. Al cap de tres mesos va poder veure el certificat de defunció d'Arràs on deia que havia mort d'una congestió pulmonar. Durant 9 mesos es van instal·lar al Voló on la Rosa cosia en una casa i intentava no perdre el contacte amb la resta d'espanyols.[3] Després es van instal·lar a Tolosa. En aquesta ciutat occitana va entrar en contacte amb el nucli que hi havia de la CNT i va ser una de les militants més constants. Amiga de Frederica Montseny, va participar en nombroses activitats i va formar part del comitè estatal del sindicat.

Va acollir a casa seva diversos maquis, entre els quals destaquen Marcel·lí Massana i Ramon Capdevila.

Llegat

[modifica]

En els últims anys de la seva vida va ser objecte d'entrevistes en publicacions i mitjans audiovisuals, a Espanya i França, en què va relatar les seves experiències.[5] El seu fons documental es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.[6]

Rosa Laviña ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[7]

Referències

[modifica]
  1. Rodrigo, A. Mujer y exilio, 1939". Ed. Compañia Literaria (1999)
  2. Busquets, Joan; Molero, Josep. «L'Escola d'Estiu i l'Ateneu Llibertari». A: L'ensenyament a Palafrugell, 1993, pp. 115 – 118 (Quaderns de Palafrugell). 
  3. 3,0 3,1 Planas, Xevi «Rosa Laviña, l'anarquista de Palafrugell». Revista de Girona, 183, Juliol-Agost 1997, pàg. 18 [366].
  4. Turró, J. "Rosa Laviña, la vida d'una lluita" Revista de Palafrugell N.114 (Abril 2003)
  5. «Nomenclàtor de carrers: Rosa Laviña, Travessia de». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 agost 2014].
  6. «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2016-06-02. [Consulta: 6 agost 2014].
  7. Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, 2-2011, pàg. 23.

Enllaços externs

[modifica]