Rosa María Artal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1949  (74/75 anys)Saragossa (Espanya) | ||
| Residència | Madrid | ||
| Formació | Universitat Complutense de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | presentadora de televisió, locutora de ràdio | ||
| Ocupador | Radiotelevisió Espanyola | ||
| Gènere | Assaig | ||
| Lloc web | rosamariaartal.com | ||
| |||
.jpg)
Rosa María Artal (Saragossa, 1949) és una periodista i escriptora espanyola.[1]
Biografia
[modifica]Rosa María Artal va néixer a Saragossa i actualment resideix a Madrid. És llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Complutense de Madrid, i també va cursar estudis de sociologia i ciències polítiques.
La seva vinculació amb Televisió Espanyola data de 1973 al centre de producció de Las Palmas de Gran Canaria, als quals seguirien els de Bilbao i Zaragoza, Entre febrer i octubre de 1983 va presentar el Telediario 3 realitzat per José María Forges fins al seu cessament per dimissió, presentada al cap d'informatius Enrique Vázquez. Passa llavors a l'espai Informe semanal, al que ha dedicat bona part de la seva carrera professional tant en tasques de presentadora com de reportera, amb un interval a TVE Internacional. Com a reportera d'Informe semanal, va cobrir, entre altres esdeveniments, la caiguda del mur de Berlín. L'any 1991 va ser nomenada corresponsal de televisió espanyola a Londres. Va ser directora del programa Dos en la madrugada i Rosa en la madrugada (1994) de Radio Nacional de España.[1]
Ha escrit habitualment articles d'opinió per als diaris El País, pel qual va ser corresponsal a Aragó durant la Transició, i a Público. Des de 2012 escriu en el mitjà digital eldiario.es.[2][3] El maig de 2016 va anunciar que concorreria a les eleccions generals de 26 de juny com a número dos de la llista d'Units Podem per la circumscripció de Saragossa en qualitat d'independent.[4]
És autora d'una dotzena de llibres, entre els quals destaquen: Diario de una mujer alta (2001), 11M-14M, Onda expansiva (2004), España, ombligo del mundo (2008), Reacciona (2011), del que va ser promotora, coordinadora i coautora, Derribar barreras (2019) i La bolsa o la vida, un mundo con coronavirus (2020). Molt activa i influent a les xarxes socials, és autora del blog El periscopio.[5][1]
Entre altres premis va obtenir el premi Talent de la Televisió de l'Acadèmia de Televisió 2006 o el premi Pfeiffer de Periodisme 2007. L'any 2020 va rebre el premi a la trajectòria professional que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.[6]
Llibres publicats
[modifica]- 2001 - Diario de una mujer alta
- 2002 - El casado infiel
- 2004 - 11-M, 14-M: onda expansiva
- 2005 - Ellas según ellos
- 2005 - ¡Mírame!: el reto de la mujer madura
- 2008 - España,ombligo del mundo
- 2011 - Reacciona (amb José Luis Sampedro, Baltasar Garzón, Federico Mayor Zaragoza, Javier Pérez de Albéniz, Javier López Facal, Carlos Martínez Alonso, Ignacio Escolar, Àngels Martínez, Juan Torres López i Lourdes Lucía)
- 2011 - La Energía Liberada
- 2019 - Derribar barreras[6]
- 2020 - La bolsa o la vida, un mundo con coronavirus[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Biografía Rosa María Artal, en Libros Aguilar». Arxivat de l'original el 2013-02-25. [Consulta: 22 maig 2016].
- ↑ Artículos de Rosa María Artal en El País
- ↑ Artículos de Rosa María Artal en eldiario.es
- ↑ «Podem fitxa la periodista Rosa María Artal». Ara, 22-05-2016.
- ↑ Blog Rosa María Artal
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Premis de Comunicació no Sexista: Guanyadores 2020». [Consulta: 27 desembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Blog: El Periscopio (castellà)
- Vídeo sobre Reacciona - Rosa Marí Artal per Attac (castellà)
- Artículos de Rosa María Artal a El País (castellà)