Rosa Passos
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 abril 1952  (72 anys)Salvador (Brasil) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, compositora de cançons, guitarrista | ||
| Activitat | 1978 - | ||
| Gènere | Música Popular Brasileira, jazz i bossa nova | ||
| Influències | |||
| Instrument | Guitarra clàssica, veu i piano | ||
| Lloc web | rosapassos.com.br | ||
       
| |||
Rosa Passos, nom amb què és coneguda Rosa Maria Farias Passos[1] (Salvador, Bahia, 13 d'abril de 1952) és una cantant i guitarrista brasilera que s'ha dedicat a la Música Popular Brasileira (MBP), però que també treballa en el camp del jazz i també ha compost discos d'altres estils, com ara la bossa nova, la samba, la salsa i boleros.[2] Ha actuat en diversos festivals de jazz al llarg de la seva carrera,[3] així com al Carnegie Hall i al club Blue Note de Nova York.[4] Compta sovint amb músics com Chico Buarque, Ivan Lins, Yo-Yo Ma i Ron Carter en els seus concerts i enregistraments de discs,[5] però especialment amb el guitarrista Lula Galvão, a qui anomena el seu «marit musical» i amb qui ha treballat a la majoria de les seves produccions.[4]
Biografia
[modifica]La germana Arizete tocava el piano, i els seus dos germans tovacen l'un la guitarra i l'altre el violoncel.[6] Rosa Passos va ser animada musicalment pel seu pare a una edat primerenca; va començar a tocar el piano als tres anys, però després d'escoltar Dorival Caymmi i João Gilberto quan en tenia onze va abandonar l'instrument per convertir-se en cantant.[7] Altres influències van incloure Ella Fitzgerald, Nina Simone, Etta James, Billie Holiday, Dinah Washington i Shirley Horn i la banda sonora de la pel·lícula Orfeu negre.[6]
Carrera professional
[modifica]A finals de la dècada del 1960, va començar a aparèixer a la televisió i a festivals de música. El 1972 va presentar la cançó "Mutilados" amb pseudònim al Festival Universitari de TV Globo i va guanyar el primer premi. Va gravar el seu àlbum debut el 1978, Recriação, en el qual va treballar amb el poeta Fernando de Oliveira, i va continuar nou anys més tard amb Amorosa (1988), un disc tribut a João Gilberto.[7] Aquest allunyament de l'escena pública va ser conseqüència de la seva decisió de centrar-se en criar els seus fills, tot i que va continuar component, tocant i estudiant.[6]
A la dècada del 1990 va gravar diversos àlbums de cançons de les seves principals influències; Curare, de 1991, s'apropa a la bossa nova amb temes de Tom Jobim, Aloysio de Oliveira i Vinicius de Moraes, entre altres. El 1992 va actuar a diverses ciutats amb l'espectacle "Chega de Saudade", produït per Ronaldo Bôscoli i Luís Carlos Miele i dedicat a la bossa nova.[2] L'any 1999 va fer una gira per Europa amb Paquito D'Rivera i sola per Europa i Japó el 2000.[7]
El 2004, es va reeditar l'àlbum Amorosa i va atraure l'atenció als Estats Units, i fins i tot va arribar al número 7 a la llista d'àlbums de Billboard World Music.[7] En l'àmbit del jazz, va participar en 14 sessions d'enregistrament entre 2003 i 2008.[8]
El 2008, Passos va rebre un Doctorat honoris causa en Música del Berklee College of Music juntament amb Philip Bailey i Maurice White de Earth, Wind & Fire, el músic anglès Steve Winwood i l'antic alumne de Berklee Howard Shore.[9] Va ser la primera brasilera a ser doctora honoris causa de Berklee.[3]
L'any 2011 va publicar l'àlbum É Luxo Só, inspirat en la música d'Elizeth Cardoso i que contenia temes de compositors com Noel Ros i Cartola. Dos anys més tard, va homenatjar Djavan en el disc Samba Dobrado. Canções de Djavan, i el 2016 va sortir al mercat Rosa Passos Ao Vivo, un àlbum en directe gravat durant un concert a Carmelo (Uruguai) dos anys abans.[3]
Amanhã Vai Ser Verão va editar-se el 2018, i amb ell va actuar l'any següent al Teatro Riachuelo de Rio de Janeiro com a part del Projeto Música das 7. L'any 2021 va treure al mercat el senzill digital Sem compromisso amb la discogràfica Tratore.[3] El 2022 va actuar a Buenos Aires després de dos anys d'aïllament a causa de la pandèmia de COVID-19 i va anunciar que estava treballant en un nou disc que es publicaria el desembre i que faria una actuació d'homenatge a Jobim en el Lincoln Center de Nova York prevista per el març de 2023.[4][10]
Discografia
[modifica]La seva discografia principal està formada pels següents àlbums:[11][12]
- 1979: Recriação
- 1991: Curare
- 1993: Festa
- 1996: Pano Pra Manga
- 1997: Letra & Música – Ary Barroso (amb Lula Galvão)
- 1998: Rosa Passos Canta Antônio Carlos Jobim - 40 Anos de Bossa Nova
- 1999: Morada Do Samba
- 2000: Rosa Passos Canta Caymmi
- 2002: Me And My Heart
- 2002: Azul
- 2003: Entre Amigos (amb Ron Carter)
- 2004: Amorosa
- 2005: Rosa Por Rosa (recopilatori)
- 2006: Rosa
- 2008: Romance
- 2011: É Luxo Só
- 2013: Samba Dobrado. Canções de Djavan
- 2015: Rosa Passos Canta Ary, Tom e Caymmi
- 2016: Rosa Passos Ao Vivo
- 2018: Amanhã Vai Ser Verão
Referències
[modifica]- ↑ «Rosa Passos - Discografia Brasileira» (en portuguès). Discos do Brasil. Arxivat de l'original el 2023-05-21. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Cliquemusic : Artista : Rosa Passos» (en portuguès). CliqueMusic. Arxivat de l'original el 2023-05-21. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Rosa Passos - Dicionário Cravo Albin» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2024-05-25. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Carpena, Ricardo. «Rosa Passos, de la bossa nova y el jazz a una celebración de 38 años de “matrimonio” musical - Infobae» (en castellà). Infobae, 01-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ «Rosa Passos» (en portuguès). MPBNet. Arxivat de l'original el 2020-01-11. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Peña, Tomas. «In Conversation with Rosa Passos» (en portuguès). Jazz.com, 09-07-2008. Arxivat de l'original el 15/7/2014. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Neder, Alvaro. «Rosa Passos | Biography» (en anglès). Arxivat de l'original el 26 de desembre 2016. [Consulta: 26 desembre 2016].
- ↑ «The JAZZ Discography - by Tom Lord | MUSICIAN LIST» (en anglès). The Jazz Discography – Tom Lord. Arxivat de l'original el 2017-08-15. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ «Rosa Passos Receives Honorary Doctorate» (en anglès), 05-03-2020. Arxivat de l'original el 21 de maig 2023. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ «La cantante brasileña Rosa Passos vuelve a Buenos Aires junto a Lula Galvão - elDiarioAR.com» (en castellà). elDiarioAR.com, 02-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-02. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ «Rosa Passos Albums and Discography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. Arxivat de l'original el 2023-05-21. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ «Rosa Passos | Discography | Discogs» (en anglès). Discogs. Arxivat de l'original el 2020-09-22. [Consulta: 21 maig 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Rosa Passos - Lloc web oficial
- Rosa Passos en Copenhague (7 de juliol de 2001). Cuando los elefantes sueñan con la música, a RTVE Play, 6/4/2023 (castellà)