Rosa Regàs i Pagès

Rosa Regàs i Pagès

Biografia
Naixement	11 novembre 1933 Barcelona
Mort	17 juliol 2024 (90 anys) Llofriu (Baix Empordà)
Directora Biblioteca Nacional d'Espanya
2004 – 2007 ← Lluís Racionero i Grau – Milagros del Corral →
Dades personals
Residència	Llofriu
Formació	Universitat de Barcelona - filosofia
Activitat
Camp de treball	Activitat literària, ficció literària, traducció literària, periodisme i biblioteconomia
Ocupació	escriptora, editora, traductora, empresària, guionista, periodista
Membre de	Fundación Alternativas Foro Babel
Gènere	Novel·la
Participà en
22 maig 2023	Manifest per una Barcelona que obre camí
18 febrer 2014	Intel·lectuals per la III República
30 abril 1997	Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya
Família
Fills	David Omedes i Regàs, Mariona Omedes i Regàs
Pare	Xavier Regàs i Castells
Germans	Oriol Regàs i Pagès Georgina Regàs i Pagès Xavier Regàs i Pagès
Premis
(2024)  Diploma al Mèrit Ciutadà de Palafrugell (2013)  Premi Biblioteca Breve (2005)  Dama de la Legió d'Honor (2005)  Creu de Sant Jordi (2001)  Premi Planeta (1999)  Premi Ciutat de Barcelona (1994)  Premi Nadal de novel·la
Lloc web	rosaregas.net

Rosa Regàs i Pagès (Barcelona, 11 de novembre de 1933 - Llofriu, 17 de juliol de 2024) fou una escriptora catalana principalment en castellà. Fou traductora de l'ONU entre 1984 i 1994 i directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre 2004 i 2007.

Biografia

Va néixer l'11 de novembre de 1933 a la ciutat de Barcelona essent filla de Xavier Regàs i Castells i Mariona Pagès i Elias; i germana de Xavier, decorador; de Georgina, cuinera i escriptora, i d'Oriol, promotor cultural. Va passar la Guerra civil espanyola a la casa de la seva àvia materna, a França, amb el seu germà Oriol, educada a l'escola del pedagog Célestin Freinet, pare de l’Escola Nova, fins que va acabar la guerra, quan ella tenia sis anys. Els pares s'havien quedat a Barcelona i dos germans van marxar als Països Baixos.

El matrimoni dels pares es va trencar quan la mare va iniciar una relació amb una altra dona i els nens van quedar per ordre del Tribunal Tutelar de Menors, sota la pàtria potestat de l'avi patern, l'empresari franquista Miquel Regàs i Ardèvol, profundament conservador i catòlic, i la seva formació fou en un internat de Dominiques de Barcelona. Posteriorment es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va conèixer poetes com José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma o Gabriel Ferrater, i va formar part del moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra conegut com Gauche Divine. La seva formació literària es va consolidar entre 1964 i 1970, època en què va treballar en l'editorial Seix Barral amb Carlos Barral. El 1970 va fundar l'editorial La Gaya Ciencia i es va dedicar a publicar obres d'autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet, Álvaro Pombo, María Zambrano, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías, entre altres.

A la mort de Franco, va llançar la primera col·lecció política anomenada Biblioteca de Divulgación Política, els autors de la qual encara es trobaven majoritàriament en la clandestinitat. També va fundar i va dirigir una revista de pensament, Cuadernos de la Gaya Ciencia, i una d'arquitectura, Arquitecturas Bis, en la qual van col·laborar professionals de la talla d'Oriol Bohigas, Òscar Tusquets o Rafael Moneo.

Després d'una llarga trajectòria com a directora editorial i de publicacions, va vendre la seva editorial l'any 1983 i va començar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de Nacions Unides a ciutats d'arreu del món, activitat que li deixava més hores lliures per a la literatura. El 1987, a proposta de Carlos Trías Sagnier, que llavors dirigia la col·lecció "Ciudades", a Ediciones Destino, va escriure Ginebra, un divertit assaig sobre la severa capital calvinista del llac Léman i els seus peculiars habitants.

El 1991 va publicar Memoria de Almator, la seva primera novel·la, en la qual una dona extremadament protegida pel seu pare, el marit i l'amant acaba agafant les regnes de la seva vida. El 1994 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la Azul, una història d'amor i de mar que li va obrir les portes al gran públic. La van seguir Viaje a la luz del Cham (1995), narració d'una estada de l'escriptora a Síria, i Luna lunera (1999), novel·la d'estil autobiogràfic que transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.

El 1996 formà part dels signants dels manifests del Foro Babel.

Entre altres llibres publicats en català, del 2014 al 2016, va publicar una sèrie de tres llibres de memòries en català: Entre el seny i la rauxa (2014), Una llarga adolescència (2015) i Amics per sempre (2016), tots tres d'Ara llibres.

Altres obres publicades en versió catalana inclouen el volum de narracions Vent armat (2006), els contes infantils d'Hi havia una vegada (2001), el llibre d'assaig Per un món millor (2002), el dietari o memòries Diari d'una àvia d'estiu. El temps que passa (2004), L’hora de la veritat (2010) i la crònica Memòries de la Costa Brava (2006, fotos de Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs).

En 2001 també va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d'intriga, La canción de Dorotea, en què es narren els descobriments que una professora de biologia molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. A partir d'aleshores, va publicar diverses obres, entre les quals destaca Diario de una abuela de verano, que va ser portada a la televisió en una sèrie del mateix títol. L'any 2005, durant el govern socialista de Pasqual Maragall, fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, i el 2020 va dir que no l'hauria acceptada del llavors govern de Joaquim Torra.

A banda de la seva activitat literària, Rosa Regàs també va ser directora de l'Ateneu Americà de la Casa de América de Madrid (1994-1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre 2004 i 2007 durant el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, dimitint després de les crítiques del ministre de Cultura, César Antonio Molina acusant-la no haver fet res per millorar la gestió de la institució. Des del començament de la dècada de 1990 va col·laborar regularment en diaris i revistes amb els seus articles, a més de la seva feina com a conferenciant i activista en moviments solidaris i reivindicatius de drets humans.

El 2005, durant el mandat de Joan Clos i Matheu va ser l'encarregada de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona, amb un discurs en què va reivindicar una ciutat més tolerant i cívica. A les eleccions municipals de 2011 formà part de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) per Barcelona que encapçalà Jordi Hereu, en qualitat d'independent amb la intenció de recuperar vots del nacionalisme espanyol que podien decantar-se per Ciutadans. Regàs renuncià a l'acta de regidora tan bon punt va ser escollida.

Afirmava tenir poc sentit patriòtic i manifestava que el nacionalisme és el verí més perillós. L'octubre de 2012 signà –juntament amb un centenar de professionals, entre els quals altres signants, com ella, del manifest del Foro Babel, que defensava l'ús del castellà a Catalunya– un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra la independència de Catalunya.

Els últims anys de la seva vida va viure entre Barcelona i Llofriu i es dedicà a diverses activitats relacionades amb el món de la literatura. Va morir a Llofriu, als 90 anys, el 17 de juliol de 2024.

Obres

Novel·la

• 1991. Memoria de Almator
• 1994. Azul
• 1998. Sombras, nada más
• 1999. Luna lunera
• 2001. La cançó de Dorotea
• 2013. Música de cámara

Narracions

• 1996. Pobre corazón
• 1996. Desde el mar
• 2006. Vent armat
• 2006. Viento armado

Contes infantils

• 2001. Hi havia una vegada

Llibres de viatges

• 1988. Ginebra
• 1995. Viaje a la luz del Cham
• 2005. Volcanes dormidos: Un viaje por Centroamérica, amb Pedro Molina Temboury

Assaig

• 1998. Sangre de mi sangre. La aventura de los hijos
• 2002. Per un món millor. (Ara Llibres). ISBN 9788493229689
• 2004. El valor de la protest. El compromiso con la vida (Icària editorial, Barcelona). ISBN 978-84-7426-713-6
• 2011. La desgràcia de ser dona (Ara Llibres). ISBN 978-84-15224-41-9 // La desgracia de ser mujer (NOW Books). ISBN 9788493904630
• 2012. Contra la tiranía del dinero (NOW Books, segell d'Ara Llibres). ISBN 978-84-940089-4-8

Reculls d'articles a la premsa

• 1995. Canciones de amor y de batalla
• 1998. Más canciones

En aquest gènere, posteriorment va publicar Luna, lunera (1999, Premi Ciutat de Barcelona) i La canción de Dorotea (2001, Premi Planeta). Música de cámara.

Memòries, cròniques-reportatge

• 2004. Diario de una abuela de verano. El paso del tiempo (Planeta, Barcelona). ISBN 9788408052227
• 2004. Diari d'una àvia d'estiu. El temps que passa
• 2006. Memòries de la Costa Brava
• 2010. L'hora de la veritat. Una mirada a la vellesa
• 2014. Entre el seny i la rauxa (Ara Llibres). ISBN 978-84-15642-21-3
• 2015. Una llarga adolescència
• 2016. Amics per sempre (Ara Llibres)

Premis literaris

• 1994 - Premi Nadal, per Azul
• 1999 - Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua castellana, per Luna lunera
• 2001 - Premi Planeta, per La canción de Dorotea
• 2013 - Premi Biblioteca Breve, per Música de cámara

Distincions

• Cavaller de la Legió d'Honor de la República Francesa (2005)
• Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2005)
• Medalla Josep Pla de l'Associació Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme (2003).

Llegat

Rosa Regàs va ser votada en un procés participatiu sobre dones que mereixen un carrer, al març del 2010 a Palafrugell.

Enllaços externs

• Rosa Regàs i Pagès - Lloc web oficial (en castellà, amb alguns escrits en català)
• Disponibilitat de les seves obres a les biblioteques públiques de Catalunya
• «Entrevistes virtuals: Rosa Regàs», s.d., Xarxa de Biblioteques Municipals (Barcelona)

Premis i fites
Precedit per: Maruja Torres Mientras vivimos	Premi Planeta 2001	Succeït per: Alfredo Bryce Echenique El huerto de mi amada