Rosa de foc (documental)
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | José A. Fernández  |
| Producció | Àlex Miquel Mikel Ardanaz |
| Dissenyador de so | Maur Gascó Natalia Etxarri |
| Fotografia | Diego Barraza Dominguez |
| Muntatge | José A. Fernández Diego Barraza Dominguez |
| Productora | Unidad Documental Jorge Müller |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 2002 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | castellà català anglès |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
| Tema | protestes contra el Banc Mundial a Barcelona el 2001 |
| Lloc de la narració | Barcelona |
Rosa de foc és un documental sobre les protestes contra el Banc Mundial a Barcelona estrenat el 2002.[1] Va ser rodat per la Unidad Documental Jorge Müller.[2]
Argument
[modifica]El juny del 2001, a Barcelona es preveu una reunió del Banc Mundial. Així doncs, els col·lectius socials de la ciutat, entre els quals algunes seccions sindicals i organitzacions polítiques d'esquerres, s'uneixen per a organitzar una conferència paral·lela i ideològicament alternativa. Prèviament, es fan debats i comissions de treball sobre sanitat, ensenyament i cultura, medi ambient, transport i comunicacions, sensibilització i premsa. Durant la data de la cimera del Banc Mundial, es convoquen assemblees i manifestacions multitudinàries als carrers, amb la qual cosa la reunió abans esmentada es cancel·la forçosament per falta de garantia de seguretat. El seguiment de les protestes és alt, fins i tot més que el de la Confederació Europea de Sindicats amb la UGT i les CCOO, així que per a palesar el caràcter pacífic de l'esdeveniment s'enregistra aquest documental.[3]
Producció
[modifica]Gravat en vídeo i complementat per imàtgens de baixa definició, alterna les manifestacions, que mostra amb un estil directe i popular com el de Patricio Guzmán, i breus entrevistes a Susan George, Carlos Taibo i Samir Amin.[2] Va ser rodat per la Unidad Documental Jorge Müller, un grup de jóvens de diferents nacionalitats que es van conèixer en les dites circumstàncies i van difondre'l sota el nom de Jorge Müller, un cineasta xilè assassinat pel govern d'Augusto Pinochet.[2] El títol del film prové del nom col·loquialment atorgat a Barcelona com a capital simbòlica de l'anarquisme després de la Setmana Tràgica al segle xx.[2]
Recepció
[modifica]Segons la investigadora Laura Grifol-Isely, desprèn valor documental perquè fa constar la vivacitat del moviment antiglobalització a Barcelona abans de la crisi econòmica de 2008.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Comença el cicle de cinema contra la globalització». La Xarxa de Comunicació Local, 11-03-2002. [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Entrambasaguas, Javier. «CAPÍTULO 1.- LOS MOVIMIENTOS ANTIGLOBALIZACIÓN». A: The Social Movements in Contemporary Spanish Culture (PDF) (tesi) (en castellà). Universitat de Michigan, 2011, p. 72-87 [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ Damián Mellado, Antonio. «La irrupción del #15M». A: Tomás Herreros Sala. Genealogías del #15M (PDF) (tesi) (en castellà). Universitat Oberta de Catalunya, 18 juny 2012, p. 30 [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ Grifol-Isely, Laura «Cine documental y 15-M, un diálogo a múltiples voces» (en castellà). Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent, 28, 07-02-2022. DOI: 10.4000/ccec.13164. ISSN: 1957-7761 [Consulta: 28 juliol 2023].