Vés al contingut

Rosario la Cortijera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaRosario la Cortijera
Fitxa
DireccióLeón Artola Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióAntonio Paso Díaz i Joaquín Dicenta Boadillo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPedro Braña Martínez Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soAntonio Fernández Roces
FotografiaArthur-Adrien Porchet i Robert Porchet Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorErnesto González
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1935 Modifica el valor a Wikidata
Durada75 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióprovíncia de Salamanca Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0026950 FilmAffinity: 356965 Modifica el valor a Wikidata

Rosario la Cortijera és una pel·lícula dramàtica espanyola en blanc i negre del 1935 dirigida per León Artola amb guió de Antonio Paso Jr. i Joaquín Dicenta basat en una sarsuela de Manuel Paso.[1] Es tracta d'un remake de la pel·lícula homònima dirigida per José Buchs Echeandia el 1923, amenitzada amb cançons cantades pels protagonistes, coneguts cantants de l'època, i que va suposar el debut cinematogràfic de la cantant Estrellita Castro.[2]

Sinopsi

[modifica]

Rosario viu feliç al cortijo del senyor Marquès, situat a la devesa de la província de Salamanca al costat del seu pare, les seves cançons i el seu promès, Rafael, un dels vaquers. D'Amèrica ve Manuel, protegit del senyor Marquès, convertit en torero famós. Manuel és cosí de Rosario i no es veien des de nens. Un dels vaquers odia a Rafael ja que el senyor Marquès el va nomenar majoral. I, per a venjar-se, excita la seva gelosia amb la història d'un romanç entre Rosario i Manuel; història que no és, del tot, inventada. Rosario s'enamora de Manuel i menysprea Rafael. La jove s'escapa amb el torero a Sevilla, però aquest s'aprofita d'ella i l'abandona. Rafael, aleshores, també acudeix a Sevilla a la recerca dels dos amants i reta el torero en duel.

Repartiment

[modifica]

Comentaris

[modifica]

Es tracta d'una pel·lícula dramàtica de caràcter folklòric habitual en aquella època en què destaquen el rodatge en exteriors i les estampes taurines, obra dels germans Porchet, però que es veu deslluït pel muntatge final fet per León Artola.[3]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]