Vés al contingut

Roser Fàbregas Vilà

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoser Fàbregas Vilà
Biografia
Naixement1900 Modifica el valor a Wikidata
Prats de Lluçanès Modifica el valor a Wikidata
Mort1983 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
PartitResistència francesa Modifica el valor a Wikidata
Premis

Roser Fàbregas Vilà (Prats de Lluçanès, 8 octubre 1900 - Perpinyà, 1983) Coneguda com Roser Fluvià, fou una dona catalana, afincada al Vallespir, col·laboradora de la Resistència francesa i membre destacada d'una xarxa d'evasió de persones i documents. Detinguda per la Gestapo, fou reclosa al Camp de concentració de Ravensbrück, d'on fou alliberada el 1945. Posteriorment fou condecorada pels governs de França, Anglaterra i els EUA.[1][2][3][4]

Biografia

[modifica]

Nascuda el 1900 a Prats de Lluçanès, al carrer de la Resclosa, 5 (actualment 13) a la casa anomenada Cal Vicens, era filla de Ramon Fàbregas i Teresa Vilà. El 2 desembre 1923, en casar-se amb Josep Fluvià Llorens, de nacionalitat francesa, va adoptar el cognom del marit. El 1924 van tenir el primer fill i el 1931, quan ja s'havien traslladat a Vic, el segón. Més tard, van anar a viure a Barcelona i abans de l'esclat de la Guerra civil es van instal·lar a Sant Llorenç de Cerdans, el poble natal de Josep Fluvià, a la comarca de l'Alt Vallespir.[5]

Amb la derrota del bàndol republicà, L'Exèrcit nacional, després de cruents combats, va ocupar Prats de Lluçanès el 3 de febrer de 1939.[6] La retirada massiva de republicans a França, va fer que Roser Fluvià comencés a ajudar els exiliats. Mentrestant, el seu pare Ramon Fàbregas, que s'havia posicionat a favor de la República, va ser empresonat i sotmès a un Consell de Guerra Sumaríssim.[7]

A l'inici de la Segona Guerra Mundial, l'activitat clandestina de Roser Fluvià es va intensificar i va esdevenir membre destacada del Réseau Alibi Maurice,[8] una important xarxa d'evasió que passava persones i documents a través dels Pirineus.[9] El 12 setembre 1943 va ser detinguda per la Gestapo i després de passar gairebé un any a les presons franceses, el juliol de 1944 va ser reclosa al camp de concentració de Ravensbrück, d'on va ser alliberada el 10 d'abril de 1945. Acabada la guerra, va fixar la seva residència a Perpinyà on va morir el 1983.[5]

A posteriori, va ser condecorada amb l'Ordre Nacional de la Legió d'Honor i altres condecoracions i reconeixements del Govern Britànic i dels EUA.[10]

El 27 gener 2022, Prats de Lluçanès va celebrar una jornada de memòria històrica en record de les víctimes de la repressió i l'holocaust. Es va fer una lectura i es van netejar les llambordes Stolpersteine davant de les cases dels deportats Melcior Capdevila Roca, Josep Tarradelles Noguera i Francisco Rovira Viñoles i es va acordar dedicar-ne una a Roser Fluvià.[11] El 30 d'abril es va erigir un plafó informatiu davant de la seva l'antiga casa.[12] Més tard, es va inaugurar una exposició sobre el camp de concentració per a dones de Ravensbrück.[13]A finals de 2023 una petita delegació de Prats de Lluçanès la va recordar a Sant Llorenç de Cerdans, la seva vila d'adopció.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Banc de la Memòria Democràtica». Generalitat de Catalunya - Memorial Democràtic. [Consulta: 12 desembre 2023].
  2. ↑ Gorgs Font - Reixach Brià, Anna - Roser. Roser Fluvià Una pradenca a Ravensbrück. Ajuntament de Prats de Lluçanès. ISBN 978-84-126949-8-7. 
  3. ↑ Paz, Susana. «Roser Fluvià: Una heroïna de la Resistència que va sobreviure a Ravensbrück» (en castellà), 19-04-2024. [Consulta: 17 juny 2024].
  4. ↑ «Roser Fàbregas, la supervivent oblidada de Ravensbrück que va lluitar a la Resistència francesa». [Consulta: 30 juny 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Saint-Laurent-de-Cerdans. Une rencontre hommage à Roser Fluvià, combattante de l’ombre» (en francès). [Consulta: 16 desembre 2023].
  6. ↑ «L'Espai de memòria de Prats de Lluçanès - Itineraris». Ajuntament de Prats de Lluçanès. [Consulta: 13 desembre 2023].
  7. ↑ Gorchs Font- Reixach Brià, Anna - Roser. Guerra i repressió a Prats de Lluçanès Volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 263-360. ISBN 9788491910558. 
  8. ↑ Ambault, Michel. «Alibi 1940-1944. Histoire d’un réseau de renseignement pendant la Seconde Guerre mondiale.Préface du général Pierre Lallart, Président de l’amicale des anciens des réseaux Alibi-Maurice (Sylvaine Baehrel) Ressenya llibre» (en francès). Fondation de la Résistance. [Consulta: 16 desembre 2023].
  9. ↑ «Projectes | Memòria Nacional». [Consulta: 13 desembre 2023].
  10. ↑ «Roser Fluvià, la pradenca amb la Legió d’Honor i l’agraïment d’Eisenhower». [Consulta: 17 juny 2024].
  11. ↑ «Prats de Lluçanès organitza una ruta per les llambordes Stolperstein en el marc del dia de memòria de les víctimes de l'Holocaust». Ajuntament de Prats de Lluçanès, 28-01-2022. [Consulta: 16 desembre 2023].
  12. ↑ «Prats de Lluçanès homenatja Roser Fluvià amb una jornada de memòria històrica». Ajuntament de Prats de Lluçanès, 22-04-2022. [Consulta: 16 desembre 2023].
  13. ↑ «Prats viu una emotiva jornada de memòria històrica». Ajuntament de Prats de Lluçanès (patrimoni), 02-05-2022. [Consulta: 13 desembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roser_Fàbregas_Vilà&oldid=34051573»