Rosine Mbakam
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1980 (43/44 anys) Yaoundé (Camerun) |
Activitat | |
Ocupació | directora de cinema |
Participà en | |
76è Festival Internacional de Cinema de Canes | |
Rosine Mbakam (Yaoundé, 1980)[1] és una directora de cinema camerunesa resident a Bèlgica.[2] Les seves pel·lícules més conegudes són els documentals Les dues cares d'una dona bamiléké (2016) i Chez Jolie Coiffure (2018) amb què va guanyar diversos premis internacionals.[3] En aquests films desconstrueix la mirada colonial que provoca la discriminació social de les persones migrants a Europa. La sensibilitat i la riquesa amb què tracta el fenomen migratori l'han convertit en una de les cineastes més rellevants de l'actual panorama de no-ficció creativa.[4]
Biografia
[modifica]Rosine Mbakam va néixer al Camerun el 1980. És originària de Tonga, al departament de Ndé, a la regió Oest del Camerun. Va créixer en una família tradicional bamiléké[5] a Yaoundé.[6]
Mbakam va fer els seus primer passos en el cinema el 2001 i es va formar en audiovisuals al Camerun entre 2001 i 2004 a la COE, una organització no governamental italiana amb seu a Yaoundé.[7] Després va començar a treballar al canal de televisió camerunès privat Spectrum Television (STV), on va fer tasques de reportera i directora de programes del 2004 al 2007.[8][9] El 2007, quan tenia 27 anys, va deixar el Camerun per anar viure a Bèlgica i es va matricular a l'Institut Supérieur des Arts (INSAS) de Brussel·les, on va continuar els seus estudis de cinema i producció audiovisual. Es va graduar a l'INSAS el 2012.[10]
Carrera
[modifica]Mbakam va fer els seus primers curtmetratges mentre encara era estudiant: Un cadeau (2010) i Les Portes du Passé (2011).[11] El mateix any va codirigir amb Mirko Popovitch la pel·lícula Mavambu, un retrat de l'artista congolès Freddy Tsimba produït per Africalia.[12] Després d'acabar els estudis, va dirigir i editar pel·lícules i documentals per a la productora Africalia mentre dirigia les seves pròpies obres.[8] El 2014 va cofundar la productora Tândor Productions amb Geoffroy Cernaix.[7]
Les dues cares d’una dona bamiléké
[modifica]El 2016, Mbakam va dirigir el seu primer llargmetratge, un documental titulat Les dues cares d'una dona bamiléké. La pel·lícula de 76 minuts és un documental personal en què la directora explica el retorn al seu país natal, amb el seu marit francès i el seu fill, després d'una absència de set anys.[13] La pel·lícula es compon d'una sèrie de converses entre la directora i la seva mare, principalment, sobre diversos temes relacionats amb la família, el gènere i la política.[14]
Chez Jolie Coiffure
[modifica]Mbakam va dirigir una segona pel·lícula el 2018 titulada Chez Jolie Coiffure. El documental de 71 minuts tracta de la immigració, la vida quotidiana i les dificultats dels migrants africans a Europa.[5] La pel·lícula té lloc a Brussel·les en una perruqueria dirigida per un migrant camerunès al districte de Matonge.[15]
Filmografia
[modifica]- 2010: Un cadeau
- 2011: Mavambu
- 2011: Les Portes du passé
- 2012: Tu seras mon allié
- 2016: Les dues cares d'una dona bamiléké
- 2018: Chez Jolie Coiffure
Referències
[modifica]- ↑ «Les Deux Visages d'une femme Bamiléké - Tënk» (en francès). www.tenk.fr. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «The Films Of Rosine Mbakam» (en anglès). The New Yorker. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ Bugbee, Teo «Review: Two Films From Rosine Mbakam Explore West African Women’s Identity (Published 2019)» (en anglès). The New York Times, 15-10-2019. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ Romaguera, Àlex. «Europa encara s’ha de qüestionar la seva política colonial». Directa, 24-11-2020. [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Meet The Filmmaker Reinventing How African Women Are Portrayed In Movies» (en anglès). NPR.org. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «« Chez jolie coiffure » : interview de Rosine Mbakam | Nord/Sud». www.pointculture.be. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ 7,0 7,1 «Mbakam, Rosine | African Film Festival, Inc.» (en anglès americà). [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ 8,0 8,1 Africultures. «Rosine Mbakam». http://africultures.com/. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «film-documentaire.fr - Portail du film documentaire». www.film-documentaire.fr. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «“Chez Jolie Coiffure”: Entretien avec Rosine Mbakam» (en anglès). Medium, 19-01-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «Réalisatrice | Les deux visages». lesdeuxvisagesdunefemmebamileke.com. Arxivat de l'original el 2021-04-16. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «Chez Jolie Coiffure» (en anglès). DCTV. Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ Garritano, Carmela «Rosine Mbakam, director. The Two Faces of a Bamiléké Woman. 2016. 76 min. French and Bamiléké, with English subtitles. Cameroon and France. Icarus Films. $348.» (en anglès). African Studies Review, 63, 1, 3-2020, pàg. E40–E42. DOI: 10.1017/asr.2019.56. ISSN: 0002-0206 [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «Rosine Mbakam’s Intimate Documentaries of Cameroon and the Diaspora» (en anglès americà). The New Yorker. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «Rosine Mbakam à propos de son film Chez Jolie Coiffure | Musée national de l'histoire de l'immigration». www.histoire-immigration.fr. [Consulta: 21 novembre 2020].