Rotació específica
En química, una rotació específica () és una propietat d'un compost químic quiral.[1] Es defineix com el canvi en l'orientació de la llum polaritzada plana monocromàtica, per unitat del producte de la distància per la concentració, quan la llum passa a través d'una mostra d'un compost en solució.[2] Els compostos que roten la llum cap a la dreta es diu que són dextrogirs, i es corresponen amb valors de rotació específics positius, mentre que els compostos que giren la llum en sentit antihorari es diu que són levogirs, i corresponen amb valors negatius.[1] Si un compost és capaç de girar la llum polaritzada en un pla, es diu que és "òpticament actiu".
La rotació específica és una propietat intensiva, distingint-la del fenomen més general de la rotació òptica. Com a tal, la rotació observada () d'una mostra d'un compost es pot utilitzar per quantificar l'excés enantiomèric d'aquest compost, a condició que es conegui la rotació específica () per al compost enantiopur. La variància de rotació específica amb la longitud d'ona —un fenomen conegut com a dispersió òptica rotatòria— es pot utilitzar per trobar la configuració absoluta d'una molècula.[3] La concentració de solucions de sucre a granel es determina de vegades per comparació de la rotació òptica observada amb la rotació específica coneguda.
Definició
[modifica]Per una substància òpticament activa, definida per on amb el que la llum polaritzada rota, és la concentració de la solució i la llargada del camí que recorre la llum. Es denota per la temperatura en graus Celsius i la longitud d'ona de la llum que hi incideix, per indicar que la rotació específica està mesurada en aquelles condicions.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vogel, Arthur I.. Vogel's textbook of practical organic chemistry. 5th ed.. Harlow: Longman, 1996. ISBN 0582462363.
- ↑ Haynes, William M.. CRC Handbook of Chemistry and Physics.. 95th. CRC Press, 2014. ISBN 9781482208672.
- ↑ F. A. Carey; R. J. Sundberg. Advanced Organic Chemistry, Part A: Structure and Mechanisms. Fifth. Springer, 2007.