Ruan Lingyu (xinès simplificat: 阮玲玉, pinyin: Ruǎn Língyù; Xangai, 26 d'abril de 1910 - Xangai, 8 de març de 1935) fou una actriuxinesa, figura cabdal del cinema mut xinès dels anys 30. S'ha arribat a dir que fou la Greta Garbo xinesa. La seva excepcional capacitat d'actuació i el suïcidi als 24 anys la van portar a convertir-se en una icona del cinema xinès.[1][2][3][4]
Va néixer amb el nom de Ruan Fenggeng (阮凤根) en una família de classe treballadora. El seu pare va morir quan ella tenia cinc anys i la seva mare es va posar a servir.[1]
Als setze anys Ruan Lingyu va fer el seu debut cinematogràfic als estudis Mingxing.[5] A partir del 1930, amb els estudis Lianhua Film, feu una pel·lícula, 故都春梦, coneguda com a Somni primaveral d'una antigacapital o també com a Reminiscències de Pequín, que li va proporcionar l'oportunitat de ser coneguda pel gran públic, però les seves millors pel·lícules són de l'any 1931 i posteriors, amb Amor i deure, realitzada per Bu Wancang, Tres dones modernes, 三个摩登女性 (1932, també de Bu Wancang) i d'altres.[1][6]
En els pocs anys de carrera i al llarg de 29 pel·lícules, va interpretar molt diferents papers: treballadora de fàbrica, dona rica, prostituta, florista, escriptora, monja o captaire i sovint interpretà també dones que lluitaven per defensar i mantenir l'amor, el treball i la supervivència a la ciutat moderna. La subtilesa de la seva interpretació natural i precisa, elegant i sensible, es manté vigent i continua commovent l'espectador.[1][6]
Es va relacionar amb Zhang Damin (张达民/張達民), que pertanyia a la rica família per a la qual la mare de Ruan treballava. Se separaren el 1933. Va iniciar una nova relació amb un multimilionari, un ric comerciant del te, Tang Jishan. Als 24 anys, sotmesa a una gran pressió mediàtica, enmig d'un procés de divorci, es va suïcidar prenent barbitúrics. A la desfilada funerària va assistir una munió de gent (uns cinc quilòmetres de llargada); tres dones es van suïcidar. Avui en dia es considera que les seves males relacions amb Tang Jishan van contribuir molt a prendre aquella decisió. El cèlebre escriptor Lu Xun va escriure una denúncia en la premsa arran d'aquests fets.[1]
1927: La parella només de nom (掛名的夫妻, en pinyin: Gua ming de fu qi). En el paper de Shi Miaowen.
1927: Yang, concubina imperial de Pequín (北京杨贵妃 Beijing: Yang Guifei), també coneguda com a 楊小真, Yang Xiao Zhen.
1927: El bloc de sang i llàgrimes (血淚碑, Xuelei bei).
1928: El pont Luoyang (蔡狀元建造洛陽橋) (històric pont prop de Quanzhou).
1928: La pagoda del núvol blanc (白云塔, Baiyun da).
1929: Advertències per als amants (情欲寶鑑, Qing yu bao jian).
1929: Després de ser robat l'orfe (劫后孤鸿, Jie hou gu hong).
1929: Flor de la pantalla plegable platejada (銀幕之花, Yinmu zhi Hua).
1930: El cor inescrutable d'una dona (妇人心, Furen Xin).
1930: Reminiscències [de Pequín] (故都春梦) o Somni primaveral a l'antiga ciutat (古都春夢 Gudu chunmeng).
1930: Contracte de suïcidi (自杀合同, Zisha hetong)
1930: Flors salvatges [dones de "vida alegre"] (野草閒花, Yecao xianhua).
1930: La corona de perles (珍珠冠, Zhenzhu Guan).
1930: La muntanya dels nou dragons, 九龙山, 上,下 (Jiu Long Shan I, II). Consta de dues parts: (I: 大破九龙山, Dapo Jiu Long Shan, any 1929 i II: 火烧九龙山, Huoshao Jiu Long Shan).
The Goddess (1934) protagonitzada per Ruan Lingyu1931: Amor i deure (恋爱与义务 Lian ai yu yi wu). Es donava per perduda, però a l'Uruguai van trobar-ne una còpia als anys 90.
1931: Flors de prunera (一剪梅, Yi jian mei, 1931).
1931: La flor del presseguer plora llàgrimes de sang (桃花泣血記, Tao hua qi xue ji).
1931: 玉堂春 (Yu tang chun). La història de Sue San; basada en una òpera xinesa.
1932: 續故都春夢 (Xu gudu chunmeng). És la seqüela de Somni primaveral a l'antiga capital.
1933: Tres dones modernes (三个摩登女性, San ge mo deng nu xing).
↑«Ruan Lingyu» (en castellà). Decine21, 31-01-2025. [Consulta: 30 gener 2025].
↑Yaping, Ding. General history of Chinese film. 1: 1896-1949. London New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2022. ISBN 978-1-032-06952-4.
↑ 6,06,16,2«Shanghai Goddess: Ruan Lingyu» (en anglès). The 5th Asia–Pacific Triennial of Contemporary Art (APT5). The Queensland Art Gallery, 27-09-2013. [Consulta: 30 gener 2025].
Ruan Ling-Yu: The Goddess of Shanghai, de Richard J. Meyer; Hong Kong University Press, Hong Kong. 2005.
Melodrama and Asian Cinema Capítol IV, «The Goddes», escrit per William Rothman i editat per Wimal Dissanayake. Cambrige University Press. New York. 1993 (p. 65 i següents).
