Ruben Lagus
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1896 Hämeenkoski (Finlàndia) |
| Mort | 5 juliol 1959 (62 anys) Lohja (Finlàndia) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | cementiri de Hietaniemi |
| Formació | Läroverket för gossar och flickor (en)  War College (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  Finlàndia |
| Rang militar | Major General |
| Comandant de (OBSOLET) | Divisió blindada finesa |
| Conflicte | Guerra d'Hivern Guerra de Continuació Guerra de Lapònia |
| Família | |
| Pare | noble Aleksanteri Kaaprieli Lagus |
| Germans | Olof Lagus |
| Premis | |
Ernst Ruben Lagus (12 d'octubre de 1896 – 15 de juliol de 1959) va ser un Major General finès durant la Guerra d'Hivern i la Guerra de Continuació. Va ser el primer soldat a ser condecorat amb la Creu de Mannerheim, el 22 de juliol de 1941.
Biografia
[modifica]Família
[modifica]Va néixer a la parròquia de Kosken el 1896. Els seus pares eren un enginyer forestal, Gabriel Alexander Lagus i Emma Matilda Bellman.
Lagus es va casar el 1921 amb Olga Joana (Jane) Bamsayn, de la qui es divorcià el 1927 i es tornà a casar el 1935 amb Kenny Chris Gaddin. El seu fill Olof (1925-2009) va servir com a artiller d'un canó d'assalt a l'estiu de 1944 amb la divisió del seu pare, destruint almenys 5 tancs soviètics. Es va graduar com a advocat després de la guerra.
Ruben Lagus va estudiar a l'Escola de Guerra, d'on es graduà el 1928. Realitzà una visita d'estudis a Suècia el 1939, i estava familiaritzat amb les forces de la Wehrmacht.
Període Jäger i Guerra Civil Finesa
[modifica]Lagus formà part dels voluntaris que s'uniren a Alemanya al 27è Reial Batalló Jäger Prussià. Va participar en els combats al Front Oriental, combatent al riu Misse, al Golf de Riga i al Riu Aa.
Amb el final de la guerra, tornà a Vaasa, Finlàndia, on va combatre amb el 2n Regiment Jäger durant la Guerra Civil Finlandesa, prenent part a les batalles de Tampere i Kuokala.
Període d'entreguerres
[modifica]Després de la Guerra Civil, Lagus continuà servint al 2n Regiment Jäger, ascendint a comandant de companyia. El 19 d'abril de 1919 és traslladat al Regiment de Finlàndia Central. Entre 1927-28 és Comandant del 3r Batalló de Bicicletes, i al maig de 1928 és traslladat a la Guàrdia Blanca de Finlàndia.
Segona Guerra Mundial
[modifica]Durant la Guerra d'Hivern de 1939 contra la Unió Soviètica, Lagus va estar al càrrec dels subministraments de les tropes que estaven lluitant a l'istme de Carèlia.
Durant l'armistici, comandà el 14è Regiment, la Divisió de Logística del 4t Cos Finès, passant a comandar a l'agost de 1940 la Brigada de Ciclistes i, finalment, la 1a Brigada Jäger.
La Guerra de Continuació va ser l'esclat de Jager, des del càrrec de comandant de la 1a Brigada Jäger. Després que el Major General Paavo Talvela fos cessat del comandament de la 5a Divisió per Mannerheim per excedir-se en les seves competències, Lagus hagué de comandar la divisió, passant a atacar el riu Svir i Petrozavodsk durant la conquesta finesa de la Carèlia Oriental. Pel seu èxit en aquesta ofensiva, Lagus va ser el primer soldat a rebre la Creu de Mannerheim, el 22 de juliol de 1941.
Al juny de 1942, Lagus va ser nomenat comandant de la recentment formada Panssaridivisioona, i durant un breu període de 1943 va ser comandant del VI Cos. La Divisió Blindada ha haver de bregar amb l'ofensiva soviètica de 1944, havent de retrocedir fins a la línia fronterera establerta al final de la Guerra d'Hivern.
Després del final de la Guerra de Continuació, hagué de traslladar-se amb la Panssaridivisioona per combatre a la Guerra de Lapònia fins a desembre de 1944, en què passà a comandar la 2a Divisió.
Després de la guerra
[modifica]Lagus es retirà del servei actiu el 1947, i s'establí a Salo. Va ser director general de Lohja Oy, on va treballar fins al 1959.
Va morir el 15 de juliol de 1959. Està enterrat a Hèlsinki.
Historial militar i condecoracions
[modifica]Dates de promocions
[modifica]- Hilfsgruppenführer – 10 de gener de 1916
- Gruppenführer – 19 de setembre de 1917
- Tinent – 11 de febrer de 1918
- Capità – 16 de maig de 1919
- Major – 16 de maig de 1924
- Tinent Coronel – 6 de desembre de 1933
- Coronel – 3 d'octubre de 1940
- Major General – 3 d'octubre de 1941
Condecoracions
[modifica]- Creu de Cavaller de Mannerheim
- Creu de la Llibertat de 1a classe
- Creu de la Llibertat de 2a classe
- Creu de la Llibertat de 4a classe amb espases
- Orde de la Rosa Blanca
- Medalla de la Llibertat amb distintiu de guerra
- Medalla de la Guerra d'Hivern
- Medalla d'Or de l'Associació d'Oficials de Reserva
- Creu de Ferro de 1a classe (Alemanya)
- Creu de Ferro de 2a classe (Alemanya)
- Creu d'Honor 1914-1918 (Alemanya)
- Comandant de l'Orde de l'Espasa (Suècia)
Fonts
[modifica]- Puolustusministeriön Sotahistoriallisen toimiston julkaisuja IV, Suomen jääkärien elämäkerrasto, WSOY Porvoo 1938.
- Sotatieteen Laitoksen Julkaisuja XIV, Suomen jääkärien elämäkerrasto 1975, Vaasa 1975 ISBN 951-99046-8-9.
- Karhunen, Joppe. Taistelujen miehet : Mannerheim-ristin ritarien taisteluista ja vaiheista, 1972. ISBN 951-0-00639-4.
- Raunio, Ari; Kilin, Juri. Itsenäisyyden puolustajat, Sodan taisteluja 1, Jatkosota. Weilin+Göös, 2005. ISBN 951-593-911-9.
- Raunio, Ari; Kilin, Juri. Itsenäisyyden puolustajat, Sodan taisteluja 2, Jatkosota. Weilin+Göös, 2005. ISBN 951-593-927-5.
- Koskimaa, Matti. Murtajan tykistö 2. Divisioonan tykistön taistelut 1941 - 1944. Porvoo: WSOY, 1994. ISBN 951-0-19805-6.
Enllaços externs
[modifica]