Vés al contingut

Ruben Radica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRuben Radica
Biografia
Naixement19 maig 1931 Modifica el valor a Wikidata
Split (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Zagreb (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Lovrinac, site A, row S, #84 43° 30′ 41″ N, 16° 29′ 34″ E / 43.51135°N,16.49284°E / 43.51135; 16.49284 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Zagreb Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció d'orquestra, composició i composició musical Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsMilko Kelemen Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 5f81723d-abf1-43ad-9b28-c9f9c5b7fbde Modifica el valor a Wikidata

Ruben Radica (Split (Dalmàcia), 19 de maig, 1931 - Zagreb, 28 de juliol, 2021) va ser un compositor i professor universitari croat.

Vida i obra

[modifica]

L'avi de Radica, Josip Hatze (1879–1959), ja era compositor. El net va estudiar a l'Acadèmia de Música de Zagreb i hi va obtenir dos diplomes: el 1957 va completar la classe de direcció de Slavko Zlatić i el 1958 va completar la classe de composició de Milko Kelemen. També va assistir a cursos i cursos de formació a Siena, París i Darmstadt -hi va estudiar amb Pierre Boulez, Vito Frazzi, René Leibowitz, György Ligeti, Olivier Messiaen i Henri Pousseur. De 1959 a 1963 va ensenyar a l'Acadèmia de Música de Sarajevo, després va tornar a Zagreb i va donar conferències de teoria musical a l'Acadèmia de Música.

Va compondre diverses partitures de ballet i dansa, peces orquestrals a gran escala, música de cambra, cançons i música coral, així com una òpera, Prazor, un misteri basat en un poema monumental de Jure Kaštelan (1919–1990) de 1991. Al llarg de la seva vida es va situar estilísticament en la tensió entre tradició i Modernitat. La seva primera fase es pot assignar al neoclassicisme, però després va passar sota la influència de René Leibowitz, un intèrpret de dotze tons radicalment antiromàntic que va ser un seguidor directe d'Arnold Schönberg, Alban Berg i Anton Webern. Les Lirske varijacije (variacions líriques) de 1961 es consideren un dels primers exemples d'aquest aspecte de l'obra de Radica. Van seguir experiments amb tècniques al·legòriques i finalment la lluita per recrear la melodia i l'harmonia. Un exemple d'aquesta fase és K a, una obra per a dos grups instrumentals i sintetitzadors de l'any 1977. En la seva fase posterior, el compositor va tractar les relacions entre els patrons de parla i els leitmotivs. Per als coneixedors, les obres d'aquesta fase recorden a Leoš Janáček o al primer Igor Stravinski. L'última obra significativa és la Litaniae Sanctorum pro Papa Ioanne Paulo de 2005, una peça de música instrumental sacra dedicada a Joan Pau II.[1][2][3][4]

Referències

[modifica]
  1. Preminuo istaknuti hrvatski skladatelj i akademik Ruben Radica. In: Vecernji list. 28. Juli 2021 (kroatisch).
  2. Umro istaknuti skladatelj Ruben Radica. In: index.hr. Juli 2021 (kroatisch).
  3. Mirjana Babić Siriščević: Tradition and avant-garde. Tradition and novelty in mystery for the Musical Scene Prazor by contemporary Croatian composer Ruben Radica. In: Drustvena istrazivanja: Journal for General Social Issues 13(1). Januar 2004 (englisch).
  4. Nikša Gligo: Radica, Ruben. In: Grove Music Online (englisch; Abonnement erforderlich).

Fonts

[modifica]
  • Derek Elley (ed.): International Music Guide 1980. Thomas Yoseloff, Londres 1979, OCLC 993386894.
  • Don Rubin (ed.): The World Encyclopedia of Contemporary Theatre: 1, Europa. Routledge, 1994, ISBN 978-0-415-05928-2 (archive.org).