Rubiol anisat
Agaricus arvensis  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090207 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Agaricus | ||||||||
| Espècie | Agaricus arvensis Schaeff., 1774 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Agaricus leucotrichus Agaricus fissuratus Agaricus arvensis var. subarvensis Agaricus arvensis var. abruptus Agaricus arvensis var. fragrans Agaricus arvensis var. iodiformis Agaricus arvensis var. palustris Agaricus arvensis var. umbrelloideus Psalliota arvensis Psalliota fissurata Psalliota leucotricha Psalliota campestris var. arvensis
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El rubiol anisat [1][2](Agaricus arvensis), també conegut per bola de neu anisada[2], és un rubiol el barret del qual pot arribar als 20 cm de diàmetre. La superfície és blanca, groga al frec i la carn blanca. És comestible, amb una olor d'anís, encara que són preferibles els exemplars joves.
Taxonomia
[modifica]Va ser descrit com Agaricus arvensis per Jacob Christian Schaeffer a el 1774[3] i il·lustrat.[4]
El seu nom específic arvensis significa 'del camp'.
.jpg)
Descripció
[modifica]Barret gran, de fins a 20 cm de diàmetre, llis, sec, de superfície blanca, groga al frec.
Làmines de blanques a rosa pàl·lid de joves, més tard grisenques i finalment de brunes a xocolata.
Cama de fins a 12 cm de longitud, llisa, blanca; anell gran, en roda dentada, blanc amb escates groguenques.
Carn blanca, amb olor d'ametlles o massapà (benzaldèhid).
Distribució i hàbitat
[modifica]És una de les espècies de rubiols anisats més grans. És una espècie de prats pasturats, on sol formar erols o corriols. També el trobem vora estables i pletes, entre ortigues i altres plantes nitròfiles.
Espècies semblants
[modifica][1]Es pot confondre amb altres espècies de rubiols de barret blanc, en especial els rubiols anisats grossos, com el rubiol anisat de bosc (Agaricus sylvicola), el rubiol anisat de cocodril (Agaricus crocodilinus) i el rubiol anisat gegant (Agaricus urinascens). Com indica el nom popular, el primer és un rubiol que creix en boscos, especialment de caducifolis, la resta són espècies que creixen en prats.
Comestibilitat
[modifica][2]Espècie considerada comestible durant generacions, pot acumular metalls pesants, com cadmi i coure.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric: La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. Editorial Efadós, volum II, El Papiol, 2022, ISBN 978-84-18243-12-7
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Schaeffer, Jacob Christian. Fungorum qui in Bavaria et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur Icones (en llatí). 4. Erlangen: J.J. Palmium, 1774, p. 73–74.
- ↑ Schäffer, Jacob Christian. «Fungorum qui a Bavaria et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur icones, nativis coloribus expressae» p. Tab. CCCXI, 1800. DOI: https://doi.org/10.5962/bhl.title.3884.