Rubygate
| Tipus | judici escàndol polític  | ||
|---|---|---|---|
| Estat | Itàlia | ||
| Participant | |||
| Acusat | |||
L'escàndol Rubygate, anomenat així en referència a l'escàndol Watergate, és un afer politicojudicial de caràcter sexual en el qual fou implicat el president del Consell dels Ministres italià Silvio Berlusconi. Es parla igualment de l'afer Ruby.[1]
Berlusconi fou acusat d'haver incitat a la prostitució una ballarina de discoteca menor. Entre febrer i maig del 2010, hauria pagat Karima El Mahroug (coneguda també amb el nom artístic de Ruby Rubacuori), aleshores menor, per tenir-hi relacions sexuals, així com amb moltes altres joves que participaven en una sèrie de recepcions privades, les bunga-bunga,[2] dins d'una de les seves vil·les a Arcore, prop de Milà.
Es llançà una investigació; Silvio Berlusconi i alguns dels seus associats hagueren de respondre a acusacions molt greus: abús de posició, explotació de la prostitució i explotació sexual de menors.
Mentre que els investigadors afirmaven que la intercepció legal de converses de telèfons mòbils els proporcionava proves aclaparadores, els advocats del primer ministre discutien aquestes al·legacions i proclamaven que es tractava d'una investigació absurda i sense fonament.[3][4]
Berlusconi fou absolt pel Tribunal d'Apel·lacions de Milà, però a data de novembre de 2014 encara hi havia la possibilitat que el Tribunal Suprem revoqués aquesta sentència.[5]
Fets
[modifica]El 27 de maig del 2010, Karima El Mahroug, una ballarina del ventre professional nascuda al Marroc l'11 novembre del 1992 i també coneguda amb el nom artístic de Ruby Rubacuori (més o menys «Ruby Robacors») fou detinguda per la policia a Milà. Se l'acusava del robatori de tres mil euros. Com que la jove no portava papers, fou portada a la seu de la policia local per ser-hi identificada i interrogada. A causa de la seva edat, la jove fou orientada a un refugi per a delinqüents menors.
Durant un dels interrogatoris, el cap de policia de Milà rebé una trucada del primer ministre Silvio Berlusconi en persona, de viatge a París. Aquest feu pressió per fer alliberar la jove, afirmant que era «la neboda del president de la República Àrab Egípcia Hosni Mubàrak» i que, per evitar una crisi diplomàtica, calia confiar-la a Nicole Minetti, una política local que pertanyia al seu partit.[6]
Després de dues trucades de Silvio Berlusconi a les autoritats policials, la jove fou alliberada i enviada, seguint la voluntat del cap de govern, a Nicole Minetti, posteriorment consellera regional a les llistes del partit de Silvio Berlusconi, el Poble de la Llibertat.[7]
Segons una sèrie de reportatges publicats als mitjans a l'octubre del 2010, Silvio Berlusconi hauria conegut Karima El Mahroug, que aleshores tenia 17 anys, a través de Nicole Minetti. La jove insistí que no havia tingut relacions sexuals amb el cap de govern italià, que tenia 74 anys, però declarà a la premsa italiana que havia assistit a un sopar a la seva vil·la prop de Milà. Ella digué que s'havia assegut al costat de Silvio Berlusconi, que havia pujat amb ell i que ell li havia donat un sobre que contenia 7.000 €. Afegí que també li havia donat joies.
El gener del 2011, una investigació penal fou oberta contra el president del Consell, Berlusconi, respecte a les seves relacions amb Karima El Mahroug, per haver tingut relacions sexuals amb una prostituta menor i haver abusat de les seves funcions per fer-la alliberar.[8] Els advocats de Silvio Berlusconi s'apressaren a negar aquestes declaracions, declarant-les «absurdes i sense fonament», i qualificaren la investigació d'atac greu a la vida privada del Primer ministre, sense precedent a la història judicial del país.[9]
Veredicte
[modifica]El 24 de juny del 2013, Silvio Berlusconi fou condemnat per incitació a la prostitució de menor i abús de poder, a set anys de presó així com una pena d'inhabilitació per tota la vida, sentència susceptible de ser suspesa en cas de recurs.[10] Durant el procés, el ministeri públic rebutjà les negacions de Karima El Mahroug, que, segons la fiscal, ho negava perquè «ha rebut més de 4,5 milions d'euros en tres mesos».[10]
El divendres 18 de juliol del 2014, Silvio Berlusconi fou absolt pel Tribunal d'Apel·lacions de Milà. La fiscalia havia tanmateix reclamat la confirmació de la pena pronunciada en primera instància.[11]
Notes i referències
[modifica]- ↑ Berlusconi "se fiche complètement du sort de l'Italie", article del diari Le Monde del 10 desembre 2012.
- ↑ Les famoses festes bunga-bunga foren organitzades entre 2009 i el 2010 dins de la vil·la San Martino, propietat privada de Silvio Berlusconi; segons els testimonis, aquestes festes eren de tipus sexual i el cap de govern hi havia pagat dones per relacions sexuals.
- ↑ «Did Italy's Berlusconi Pay for Sex?» (en anglès). Time magazine. Arxivat de l'original el 23 d’agost 2013. [Consulta: 22 gener 2011].
- ↑ «Why Silvio Berlusconi is still standing» (en anglès). Telegraph UK. [Consulta: 22 gener 2011].
- ↑ «Salve Salvini» (en anglès). The Economist, 29-11-2014. [Consulta: 23 desembre 2014].
- ↑ Guardian, 14 gener 2011
- ↑ «Ruby fu affidata a una Comunità, non a Nicole Minetti» (en italià). RaiNews24, 30-10-2010. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2010. [Consulta: 17 novembre 2010].
- ↑ Newsweek, 14 gener 2011
- ↑ «Time Magazine, 14 gener 2011». Arxivat de l'original el 23 d’agost 2013. [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ 10,0 10,1 Anne-Laure Frémont. «« Rubygate » : Silvio Berlusconi condamné à sept ans de prison», 24-06-2013.
- ↑ (francès) « Silvio Berlusconi acquitté en appel (Rubygate) » Arxivat 2014-12-20 a Wayback Machine., Ijsberg Magazine, 18 juliol 2014