Rudolf Hilferding
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 agost 1877  Viena (Àustria) | ||
| Mort | 11 febrer 1941 (63 anys) París | ||
Reich Minister of Finance (en)  | |||
| 29 juny 1928 – 21 desembre 1929 ← Heinrich Köhler – Paul Moldenhauer → Membre del gabinet: Second Müller cabinet (en) | |||
| Reich Minister of Finance (en) | |||
| 13 agost 1923 – 6 octubre 1923 ← Andreas Hermes – Hans Luther → Membre del gabinet: First Stresemann cabinet (en) | |||
.svg){kind=small} Parlamentari de la República de Weimar | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Viena | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Berlín | ||
| Ocupació | economista, escriptor, polític, metge | ||
| Partit | Partit Socialdemòcrata d'Alemanya Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya Partit Socialdemòcrata d'Àustria | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit austrohongarès | ||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Margarete Hilferding Rose Hilferding | ||
| Fills | Karl Hilferding (  ) Margarete HilferdingPeter Milford-Hilferding ( ) Margarete Hilferding | ||
 | |||
Rudolf Hilferding (Viena, 10 d'agost de 1877 - París, 11 de febrer de 1941) fou un economista marxista austríac que encapçalà les teories i polítiques socials del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) durant l'època de la República de Weimar. Està reconegut universalment com el major teòric de l'SPD del segle xx.
Biografia
[modifica]Ja com a jove estudiant de medicina Hilferding pertanyia al cercle dels austromarxistes. Otto Bauer, Karl Renner, Max Adler, Gustav Eckstein eren i van continuar essent els seus millors amics, mentre que Karl Kautsky, que va publicar els seus primers articles a Die Neue Zeit, va ser el seu mentor.[1]
Rudolf Hilferding va escriure el llibre que aviat el convertí en l'economista marxista més conegut de la seva època. Das Finanzkapital («El capital financer»), publicat el 1910 a Viena, va esdevenir ràpidament en el clàssic més llegit, més citat i més reverit per amics i enemics: molts van voler veure en ell una continuació d'El capital de Karl Marx a l'alçada de l'original. Fins aleshores va ser l'intent més ambiciós i sistemàtic per explicar en una terminologia marxista els recents esdeveniments i canvis estructurals que havien portat a la Gran Depressió.[1]
Hilferding va anar «amb Marx més enllà de Marx» en la teoria del diner, l'anàlisi del crèdit i els mercats financers, l'anàlisi dels fenòmens de la competència, en la teoria de les crisis i l'anàlisi de la política econòmica i financera dels estats capitalistes.[1]
Després de convertir-se en un reconegut periodista afí a l'SPD, participà en la Revolució Alemanya. El 1923 fou Ministre d'Economia d'Alemanya, càrrec que també ocupà entre el 1928 i 1929. El 1933 va veure's obligat a exiliar-se'n, primer a Zúric i després a París, on va morir a mans de la Gestapo el 1941.
Obra publicada
[modifica]- Kriegskapitalismus. In: Arbeiter-Zeitung., Wien 1915.
- Böhm-Bawerks Marx-Kritik. In: Marx-Studien. Blätter zur Theorie und Politik des wissenschaftlichen Sozialismus. Band 1, Wien 1904, S. 1–61 (Reprint: Auvermann, Glashütten 1971) mxks.de (PDF, 1,5 MB).
- Das Finanzkapital. In: Marx-Studien. Blätter zur Theorie und Politik des wissenschaftlichen Sozialismus. Band 3, Wien 1910, S. V–477 (Reprint: Auvermann, Glashütten 1971).
- Organisierter Kapitalismus. Referate und Diskussionen vom Sozialdemokratischen Parteitag 1927 in Kiel. s.n., Kiel 1927.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Krätke, Michael R. «Rudolf Hilferding i el «capitalisme organitzat»». Catarsi Magazín, 28-07-2021. [Consulta: 29 juliol 2021].
