Rudolf Nováček
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 abril 1860 Bela Crkva (Sèrbia) |
| Mort | 12 agost 1929 (69 anys) Praga (Txèquia) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Timișoara |
| Ocupació | compositor, militar, músic, líder de banda, violinista, director d'orquestra, musicòleg, professor |
| Gènere | Música clàssica, banda simfònica i música per ballar |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Pare | Martin Nováček |
| Germans | Victor Nováček Karl Nováček Ottokar Novacek |
  
| |
Rudolf Nováček (també: Novacek i Novaczek) (Bela Crkva (Sèrbia), 7 d'abril, 1860 – Praga (Txèquia), 12 d'agost, 1929) va ser un compositor, professor de música, director de banda militar i violinista serbi. El seu germà petit Karel (1864-1929) també era director de banda militar.
Biografia
[modifica]Nováček va rebre les seves primeres lliçons de música del seu pare Martin Josef Nováček i va anar a l'escola a Timișoara. Va estudiar al Conservatori de Viena amb Josef Hellmesberger Jr. El 1878 va continuar estudiant amb Volkmann a Budapest. Després de llicenciar-se, esdevingué director de banda de la Banda Militar del Regiment d'Infanteria núm. 11 de Pilsen l'any 1879. El 1882 va passar com a director a la Banda Militar del Regiment d'Infanteria d'Hercegovina núm. 74 a Pilsen i va passar a ser successor de Karel Komzák I.
El 1885 va esdevenir director de la banda del Regiment d'Infanteria núm. 28 de Praga. Allà va conèixer el compositor Antonín Dvořák i també va conèixer el compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski, que va fer un concert de la seva banda, en el qual es va presentar l'obra de Txaikovski Barcarola en un arranjament per a banda. També va conèixer la seva futura esposa Alma Skohoutilova a Praga. Amb ella fa un viatge a Bulgària. Més tard viatgen a Sant Petersburg i després a través de Bèlgica i els Països Baixos fins a Berlín. Van continuar vivint a Berlín i aquí va conèixer el pianista Ferruccio Busoni; es va fer molt amic de Busoni. A Berlín també es va reunir amb el director d'orquestra Arthur Nikisch.
Tant Busoni com Nikisch havien conegut el germà de Nováček, Ottokar, als Estats Units com a violinista i violista, però també com a compositor. Després que Nikisch i la seva orquestra interpretessin l'Himne per a orquestra de corda d'Ottokar Nováček el 10 de novembre de 1904, Nikisch va dirigir la Sinfonietta per a 8 instruments de vent de Rudolf Nováček l'1 de desembre de 1904.
En aquell moment, quan a Nováček se li va oferir la feina com a segon director de l'Òpera de Berlín, va rebre un telegrama del seu pare, que estava greument malalt, demanant-li si podia fer-se càrrec dels seus alumnes a l'escola de música de Timișoara i mantenir encara més la família. Potser Nováček podria haver fet una gran carrera, però va desaparèixer en l'anonimat. A Timișoara va treballar com a compositor i professor de música. Més tard va marxar a Bucarest per una temporada. Després de la Primera Guerra Mundial, va marxar amb la seva família el 1921 cap a la recentment establerta Txecoslovàquia. Com que no sabia parlar la llengua txeca, es va sentir decebut allà i no va poder sol·licitar el càrrec d'inspector de les bandes militars txecoslovaques. D'aquesta manera podia viure exclusivament dels seus ingressos com a arranjador i de les seves orquestracions. Més tard va tornar a Timișoara amb la seva família. El 1929 va anar a Praga per a una intervenció mèdica. Allà va morir el 12 d'agost de 1929.
Com a compositor va escriure moltes obres per a banda de concert i música de cambra.
Composicions
[modifica]- Obres per a orquestra
- Concert en la menor, per a violí i orquestra
- Dozvuky z výstavy, vals per a orquestra, op. 57
- Obres per a orquestra de concerts
|
|
- Música de cambra
- 1888 Sinfonietta, per a vuit blazers
- 1889 Concert, per a violoncel i piano
- 1889 Romanç, per a violoncel i piano
- Sonata, per a violí
- Obres per a piano
- 1910 Un preludi seriós i una fuga divertida
- Fulls d'àlbum
- Malá suit
- Osm pamětních lístků, per al piano, op. 1
- Marxa Ciclista
Bibliografia
[modifica]- Amy Dunker: An Analysis of Rudolf Novacek's Castaldo March 2001.
- Otto Bošek: Vyprávění o starých vojenských hudbách, Praha 1997, s. 31–32.
- Franz Metz: Die Kirchenmusik der Donauschwaben, Sankt Augustin: Academia Verlag, 1996, 465 p.
- Wolfgang Suppan, Armin Suppan: Das Neue Lexikon des Blasmusikwesens, 4. Auflage, Freiburg-Tiengen, Blasmusikverlag Schulz GmbH, 1994, ISBN 3-923058-07-1
- Robert Rohr: Unser klingendes Erbe : Beiträge zur Musikgeschichte der Deutschen und ihrer Nachbarn in und aus Südosteuropa unter besonderer Berücksichtigung der Donauschwaben von den Anfängen bis 1918, Passau: Verlag Passavia, 1988. 394 S., ISBN 38-7616-134-7
- Siegfried Lang: Lexikon Österreichischer U-Musik-Komponisten im 20. Jahrhundert, Wien: Österreichischen Komponistenbundes (OKB)/Arbeitskreis U-Musik, 1987, 248 p.
- Norman E. Smith: March music notes, Lake Charles, La.: Program Note Press, 1986, ISBN 978-0-9617346-1-9
- Bernhard R. Appel: Acht unbekannte Briefe von Ferruccio und Gerda Busoni an Rudolf Novacek (1860-1929), Fontes Artis Musicae. 31 (1984), S. 142-153.
- Fritz Rathner: Die bewaffnete Macht Österreichs-Ungarn 1618–1918 in ihren Märschen, Kierspe, 1983.
- Erwin Lissl Brandeiss: Temeswarer Musikleben, Bukurešť, 1980.
- Emil Rameis: Die Österreichische Militärmusik : von Ihren Anfängen bis zum Jahre 1918, in: ALTA MUSICA, Band 2, Internationale Gesellschaft zur Erforschung und Förderung der Blasmusik, (IGEB), Tutzing: Hans Schneider Verlag, 1976, ISBN 3-795-20174-8 ISBN 978-3-795-20174-6
- Joachim Toeche-Mittler: Armeemärsche - III Teil: die Geschichte unserer Marschmusik, Neckargmünd: Kurt Vowinckel Verlag, 1975.
- Československý hudební slovník osob a institucí, Praha: Státní hudební vydavatelství: 1963, 1965
- Miroslav Bláha: Povídání o vojenských hudbách, nepublikovaný rukopis, s. 39–58
- Bohumil Pešek: Rudolf Novacek und Prag