Rumina (mitologia)
| Tipus | deïtat romana deessa  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | religió de l'antiga Roma |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Residència | Ficus Ruminalis |
| Altres | |
| Part de | Indígets |
| Domini | lactància materna |
Rumina era una divinitat de la mitologia romana que protegia a les mares lactants i probablement als nadons lactants.[1][2] Era una deessa que formava part del grup dels indígets unes divinitats tutelars, amb una funció limitada a un aspecte o a un acte en concret, fora del qual no tenien entitat.[3] Ruma o rumis, en llatí significa mamella.[4]
Noni Marcel[5] diu que segons Varró hi havia un temple dedicat a Rumina al costat del Ficus Ruminalis, a l'entrada de la cova de Luperc, al turó del Palatí on hi van fer cap Ròmul i Rem de nadons. Varró explica també que al temple s'hi oferia llet, en lloc de vi.[6]
Agustí d'Hipona en un passatge que ridiculitza el paganisme diu:
| « | Calia encomanar a la deessa Opis el nen que neix, al déu Vaticà el nen que plora, a la deessa Cunina el nen que està al bressol, a la deessa Rumina el nen que alleta...? | » |
| — Agustí d'Hipona. La ciutat de Déu, IV, 21 | ||
Referències
[modifica]- ↑ Sili Itàlic. Bella Punica, IX, 289
- ↑ Smith, William (ed.). «Cuba Cunnina and Rumina». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 9 març 2023].
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 293. ISBN 9788496061972.
- ↑ Seva i Llinares, Antoni (dir.). Diccionari llati-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 1292. ISBN 8477396310.
- ↑ Noni Marcel. De Compendiosa Doctrini per Litteras ad Filium, IV, 167
- ↑ Varró. De Re Rustica Libri III, II, 11