Vés al contingut

Rus a Letònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Percentatge de russoparlants a diferents regions de Letònia (cens de 2011)

El rus a Letònia és la segona llengua més usada en aquest país (37,2%, segons el cens de 2011)[1] i el 27% de la població és d'ètnia russa.[2]

Història i distribució

[modifica]
Teatre Rus de Riga (edifici de l'antiga companyia de comerç russa "Ulyey")[3]

Abans de la Segona Guerra Mundial la proporció de no-letons era aproximadament del 25%, sent els russos la minoria ètnica més nombrosa amb el 10,6%.[4] La població de russos va augmentar de forma important després de l'ocupació soviètica, arribant a índexs del 34% l'any 1989, anteriorment grups desconeguts van ser introduïts com a ucraïnesos russoparlants (3,5%).[5] Al cens de 1925, el 14% d'habitants consideraven el rus com a llengua materna. Un percentatge petit de russoparlants no eren russos i, per altra banda, un percentatge petit de russos utilitzaven com a materna una altra llengua que no fos el rus, fet atribuït a l'existència de parelles mixtes, que vivien en àrees amb una altra llengua majoritària i, en el cas dels russoparlants, fruit de les polítiques de russificació de l'Imperi Rus.[6] Al cens de 1930, la llengua russa era considerada com a materna per un 13% de la població.[7] L'any 1970 el rus era parlat com a llengua nativa per un 36% de la població, incloent el 6% del total que no eren russos, i de forma fluida com a segona llengua per un 31% de la població.[8] L'any 1989 el rus era la llengua nativa del 42% de la població, incloent el 8% de no-russos, i un 39% de la població el parlava de forma fluida com a llengua estrangera.[9] L'any 2000 el rus era nativament parlat per un 37,5% de la població i per un 43,7% com a segona llengua.[10] Al cens de 2011, un 37,2% de la població manifestà que el rus era la llengua que prioritàriament es parlava a casa.[11] Un estudi publicat l'any 2009 anunciava que la tendència global del rus com a segona llengua a Letònia està decreixent per la poca popularitat que té entre els joves, especialment a les àrees on predomina una gran majoria letona.[12]

Referències

[modifica]
  1. 2011.gada tautas skaitīšanas galīgie rezultāti (sk. tabulu TSG11-08) Arxivat 2012-12-19 at Archive.is NB Доля подсчитана от респондентов, давших ответ
  2. 2011.gada tautas skaitīšanas galīgie rezultāti (sk. tabulu TSG11-06) Arxivat 2012-12-19 at Archive.isNB Доля подсчитана от респондентов, давших ответ
  3. Язев О. Второй городской театр; Захарьят Н. Лучший среди русских в Европе Arxivat 2017-08-24 a Wayback Machine. «Суббота» № 31 (2010); Рижский русский театр им. Михаила Чехова
  4. «Ethnicities in region of Latvia. Statistics». roots-saknes.lv. [Consulta: 2 gener 2010].
  5. «Всесоюзная перепись населения 1989 года. Национальный состав населения по республикам СССР» (en russian). demoscope.ru. [Consulta: 2 gener 2010].
  6. [enllaç sense format] http://www.csb.gov.lv/sites/default/files/1925_tautas_skaitisana.pdf Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  7. [enllaç sense format] http://www.csb.gov.lv/sites/default/files/1930_tautas_skaitisana.pdf Arxivat 2015-02-24 a Wayback Machine.
  8. [enllaç sense format] http://www.csb.gov.lv/sites/default/files/1970_tautas_skaitisana_lpsr.pdf Arxivat 2013-11-14 a Wayback Machine.
  9. [enllaç sense format] http://www.csb.gov.lv/sites/default/files/1989_tautas_skaitisana.pdf Arxivat 2014-07-01 a Wayback Machine.
  10. [enllaç sense format] http://www.vvk.lv/index.php?sadala=129&id=388
  11. [enllaç sense format] http://www.csb.gov.lv/notikumi/latviesu-valoda-majas-runa-62-latvijas-iedzivotaju-visvairak-vidzeme-un-lubanas-novada-3915 Arxivat 2018-01-07 a Wayback Machine.
  12. [enllaç sense format] http://www.valoda.lv/downloadDoc_650/mid_509 Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.