Pebràs
Russula delica  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pebràs | |||||||||
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula delica Fr., 1838 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El pebràs, el pebràs ver o la pebrassa blanca (Russula delica) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.
Noms populars
[modifica]Altres nom populars són: pebrassa blanca, blanqueta, esclata-sang blanc (Mallorca), pebràs de carrasca (Vall d’Albaida), rovelló de cascaula (Terres de l’Ebre).
Descripció
[modifica]- El barret adult pot assolir 16 cm de diàmetre, de color blanc brut a crema, convex primerament i després pla, i la fi adquireix la forma d'embut.
- Cutícula seca, no separable de la carn, de color blanquinós i amb taques marrons al centre. La vora és lobulada i incurvada cap a l'interior.
- Làmines poc decurrents, blanquinoses al principi i després ocràcies, gruixudes, amples, ben separades, que no baixen per la cama o ho fan molt poc. Les arestes es taquen de color marró clar en ésser fregades.
- Cama blanca amb taques irregulars marrons, cilíndrica, robusta, curta (3-6 x 2-3 cm), sempre menor al radi del barret.
- Carn blanca, dura, de gust variable (de coent a dolç) i no canvia de color al tall.
- Té una olor agradable quan és jove, mentre que amb la maduresa adquireix una desagradable olor de peix.
- Les espores són de color blanc cremós, el·líptiques o quasi rodones i fan 8-11 x 6-9 micres.
- Sol estar cobert de terra i de fulles que el mateix bolet ha remogut per a poder sortir.[2][3][4][5][6][7][8]
Reproducció
[modifica]des de la primavera fins a la tardor.[4]
Paràsits
[modifica]És parasitat per Asterophora parasitica.[9]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia (incloent-hi les illes Britàniques i les illes Balears -Cabrera, Dragonera, Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca-). A Nord-amèrica és rar i és reemplaçat en gran manera per Russula brevipes.[10][11][5]
Comestibilitat
[modifica]És tòxic però, un cop cuinat, és comestible però de sabor desagradable, per la qual cosa alguns autors el classifiquen com a no comestible. Tot i així, n'hi ha qui diu que és relativament saborós per afegir als guisats.[12][13] És apreciat a les illes Balears i al Baix Camp.[14][15]
Propietats medicinals
[modifica]Sembla que té propietats antimicrobianes i antioxidants que es podrien aprofitar per a la indústria alimentària.[16][17]
Risc de confusió amb altres bolets
[modifica]Es pot confondre amb la Russula chloroides (també comestible, tot i que de menor qualitat), però, a diferència del pebràs, té el peu més estret i més llarg i, de vegades, presenta un petit cercle de color blavós on s'ajunten les làmines i el peu. També pot arribar a ésser confós amb un lactari blanc o el lactarius bertillonii però se'n diferencia perquè el pebràs mai traurà làtex.[18]
Observacions
[modifica]És molt corrent i se'n pot trobar a l'estiu si hi ha pluges abundoses.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 62.
- ↑ Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. pp. 45–46. ISBN 0-330-44237-6
- ↑ 4,0 4,1 isona.org (català)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Bolets de les illes Balears (català)
- ↑ RogersMushrooms Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ FirstNature Arxivat 2010-12-26 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ BiodiversidadVirtual.org (castellà)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Roger Phillips, 2006.
- ↑ Arora D., 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. p. 88. ISBN 0-89815-169-4
- ↑ Nilson S & Persson O, 1977. Fungi of Northern Europe 2: Gill-Fungi. Penguin. p. 112. ISBN 0-14-063006-6
- ↑ Bolets de la Vall de Lord Arxivat 2022-10-19 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Secció Micològica del Museu Balear de Ciències Naturals Arxivat 2011-11-25 a Wayback Machine. (català)
- ↑ «Sobre els bolets - Lo pedrís nº53». [Consulta: 9 abril 2015].
- ↑ Antioxidant and Antimicrobial Activity of Russula delica Fr: An Edidle Wild Mushroom[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Antimicrobial and antioxidant activities of Russula delica Fr. (anglès)
- ↑ Bolets de la Catalunya central Arxivat 2015-06-10 a Wayback Machine. (català)
Bibliografia
[modifica]- Vidal J.M., Pérez-De-Gregorio M.A., Ginès C., Puigvert J., Carbó J., Torrent A., 1996. Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona. Girona.
Enllaços externs
[modifica]
- Mushroom Observer (anglès)
- StrainInfo Arxivat 2013-12-09 a Wayback Machine. (anglès)
- Species Fungorum (anglès)
- YouTube (anglès)