Vés al contingut

Rustenburgita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralRustenburgita

Rustenburgita procedent de la mina Ruighoek (Sud-àfrica). Mides: 1,5 x 0,8 x 0,7 cm.
Fórmula química(Pt,Pd)₃Sn
EpònimRustemburg i lloc de descobriment Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina de Rustenburg Town & Townlands, Rustenburg, Complex de Bushveld, Sud-àfrica,
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.1.AG.10
Nickel-Strunz 9a ed.1.AG.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.2.5.2
Propietats
Sistema cristal·lísistema cristal·lí cúbic Modifica el valor a Wikidata
Grup espacialGrup espacial 225 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc amb tints grocs
Duresa (Mohs)5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1974-040
Any d'aprovació1975
SímbolRsb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La rustenburgita és un mineral de la classe dels elements natius. Va ser descoberta el 1975 a la mina Rustenburg a Rustenburg, Sud-àfrica.[2] El seu nom prové del nom de la mina i la localitat. Un sinònim seu és el codi IMA1974-040.[1]

Característiques

[modifica]

La rustenburgita és un mineral de fórmula química (Pt, Pd)₃Sn. Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És una aliatge d'estany i platí; a més a més d'aquests elements pot portar pal·ladi com a impuresa. És isoestructural amb l'aokita (Pd₃Sn), amb la qual forma una sèrie de solució sòlida, en la qual la substitució gradual de platí per pal·ladi dona els diferents minerals o varietats de la sèrie.[1]

Classificació

[modifica]

La rustenburgita es troba classificada en el grup 1.AG.10 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; A per a Metalls i aliatges intermetàl·lics i G per a Aliatges d'elements del grup del platí; el nombre 10 correspon a la posició del mineral dins del grup), juntament amb els següents minerals: hexaferro, garutiïta, atokita, zviaguintsevita, taimirita-I, tatianaïta, paolovita, plumbopal·ladinita, estanopal·ladinita, cabriïta, chengdeïta, isoferroplatí, ferroniquelplatí, tetraferroplatí, tulameenita, hongshiïta, skaergaardita, yixunita, damiaoïta, niggliïta, bortnikovita i nielsenita. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.2.5.2 (1 per a Elements natius i aliatges i 2 per a Metalls del grup del platí i aliatges; 5 i 2 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]

Formació i jaciments

[modifica]

És un mineral rar que apareix escassament, en forma de concentrats del mineral. Es forma en roques ígnies. Se sol trobar associat a altres minerals com ara atokita, tel·lururs de platí, moncheïta, pirrotina o pentlandita. S'ha descrit a Àsia, Amèrica del Nord, Àfrica i Europa (Finlàndia).[1]

Usos

[modifica]

Malgrat la seva poca freqüència, és buscada a les mines pel seu elevat contingut en platí.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Rustenburgite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Mihálik, S.A., S.A. Hiemstra, y J.P.R. de Villiers, 1975. "Rustenburgite and atokite, two new platinum-group minerals from the Merensky Reef, Bushveld Igneous Complex". Can. Mineral., 13, 146–150.

Bibliografia

[modifica]
  • Canadian Mineralogist (1975): 13: 146-150.
  • American Mineralogist (1976): 61: 340.