Ruta de la Seda: Corredor Chang'an-Tian Shan
| ||||
| Epònim | ruta de la Seda  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | República Popular de la Xina | |||
| Província | Fujian | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 42.668,16 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | |||
| Data | 2014 (38a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii), (vi) i (v) | |||
| Identificador | 1442 | |||
| Lloc web | whc.unesco.org… | |||
Ruta de la Seda: xarxa viària del corredor Chang'an-Tianshan és un camí declarat el 22 de juny del 2014 per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. És un tram d'uns 5.000 quilòmetres de la xarxa de l'antiga Ruta de la Seda, que anava des de la Xina central a la regió de Jetissú de l'Àsia central, un corredor que abasta terres de la Xina, el Kazakhstan i Kirguizistan i inclou 33 indrets, alguns dels quals anteriorment declarats Patrimoni de la Humanitat.[1]
La UNESCO espera que en el futur s'hi unisquen més seccions de la Ruta de la Seda.
Història
[modifica]El 1988, la UNESCO començà un estudi de la Ruta de la Seda per a promoure l'enteniment de la difusió cultural per Euràsia i la protecció del patrimoni cultural.[2] A l'agost de 2006, la UNESCO i l'Administració estatal del patrimoni cultural de la República Popular de la Xina patrocinaren una conferència a Turfan, a Xinjiang, sobre la coordinació de sol·licituds perquè es declarassen Patrimoni de la Humanitat llocs de la Ruta de la Seda. En aquesta conferència, la Xina i cinc repúbliques d'Àsia central, el Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan i Turkmenistan, digueren que en presentarien una sol·licitud conjunta el 2010.[2] Els sis estats van formar un comité de coordinació el 2009 per a preparar-ne la proposta.[2]
El 28 de març del 2008, la Xina proposà una llista de 48 indrets de la Ruta de la Seda a la UNESCO perquè els valoràs com a patrimoni cultural. Aquests llocs es dividiren entre punts terrestres de la Ruta de la Seda a Henan, Shaanxi, Qinghai, i la província de Gansu, les regions autònomes de Ningxia i Xinjiang, i els punts marítims de Ningbo, Zhejiang i Quanzhou, a la província de Fujian.[3] El 2 de maig del 2008, Iran en proposà una llista amb indrets de la Ruta de la província de Khorasan. El 3 de gener del 2010, Turkmenistan presentà una llista de 29 indrets al llarg d'11 trams de la Ruta.[4] El 20 de gener del 2010, l'Índia presentà una llista de 12 llocs de la Ruta.[5] El 19 de febrer del 2010, Kirguizistan en presentà sis, i Uzbekistan una de 18.[6][7] La llista del Kazakhstan fou donada el 3 de maig del 2012.[8]
A la fi de l'any 2011, la UNESCO proposà que, per l'enorme escala del projecte de la Ruta de la Seda, les sol·licituds s'agrupassen per corredors.[2] Al desembre del 2011, la Xina, el Kazakhstan i Kirguizistan acordaren presentar una sol·licitud conjunta per a un corredor des de la Xina central, creuant la serralada Tian Shan, i cada estat triaria un oficial del govern, un arqueòleg i un comité de sol·licitud. Tadjikistan, Uzbekistan i Turkmenistan es prepararen per a formular una altra sol·licitud.[2] El 2013, la sol·licitud del corredor Chang'an-Tian Shan fou presentada per Kirguizistan.[2] Contenia 22 indrets de la Xina, 8 al Kazakhstan i 3 al Kirguizistan. Cada estat membre de la UNESCO pot presentar-ne una sol·licitud per any, i la Xina havia presentat una per al Gran Canal.[2] Els llocs proposats per la Xina es van revisar per a aquesta sol·licitud.[2] Se'n van eliminar els indrets de la regió de Ningxia i els relacionats amb la Ruta de la Seda marítima.[9] Els organitzadors xinesos havien dit que alguns indrets eliminats de la sol·licitud podrien tornar a proposar-se més endavant.[2]
El 22 de juny del 2014, en la 38a reunió del Comité del Patrimoni Mundial, a Doha, Qatar, s'aprovà la petició del corredor Chang'an-Tian Shan, com a indret núm. 1442.[2]
Corredor Chang'an-Tian Shan
[modifica]El corredor Chang'an-Tian Shan de la Ruta de la Seda són 33 llocs nous a la Xina, el Kazakhstan i Kirguizistan. Els indrets inclouen capitals i palaus d'imperis i regnes, assentaments comercials, temples budistes en coves, trams de la ruta i antigues sendes, cases de posta, passos de muntanya, torres de vigilància, trams de la Gran Muralla, forts, tombes i temples.[1] Els 33 llocs abasten una superfície de 42.668,16 ha i amb una zona de protecció de 189.963,13 ha.[2] Responen als criteris culturals (ii), (iii), (v) i (vi) de la UNESCO.
L'ICOMOS, que va valorar la proposta per a la declaració, classificà els indrets en quatre zones al llarg de la Ruta de la Seda:[10][11]
- la Xina central, antigues capitals imperials a la Gran Plana Xinesa i de Guanzhong.
- Corredor de Hexi a la província de Gansu, que connecta la Xina amb Xinjiang.
- Nord i sud de la serralada dels Tian Shan en Xinjiang de la Xina.
- Regió de Jetissú de les valls del riu Ili i el Tales al Kazakhstan i la Vall de Chuy a Kirguizistan.
A més a més de la classificació com a Patrimoni de la Humanitat, que comença amb la xifra «1142», cada indret té un codi, la primera xifra del qual significa:
- C: ciutats centrals
- S: establiments comercials
- T: instal·lacions de transport i de defensa
- R: llocs religiosos
- A: llocs associats
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Whc». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «丝路入遗33遗迹22处在中国--财经--人民网». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «whc». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «Whc». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «Whc». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «whc». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «whc». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «whc». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «河南频道_凤凰网». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ ICOMOS report to the World Heritage Committee 38th ordinary session: 2014 Evaluations of Nominations of Cultural and Mixed Properties to the World Heritage List June 2014.
- ↑ (En xinés) 刘超, "丝路申遗涉及3国33处遗迹是全球最大跨国遗产项目" 西安晚报 23-06-2014.