Rwanda-rundi

Rwanda-rundi

Tipus	continu dialectal, llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	20.2 milions
Autòcton de	Grans Llacs
Estat	Ruanda Burundi Tanzània R.D. del Congo Uganda
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües bantus nord-orientals llengües bantus dels Grans Llacs
Codis
Glottolog	rwan1241
Linguist List	rwnr

Rwanda-Rundi (Ruanda-Rundi) és un grup de llengües bantus, específicament un continu dialectal, que es parla a l'Àfrica central. Els dialectes veïns són mútuament intel·ligibles, però no poden ser més llunyans. Dos dialectes, kirundi i kinyarwanda, s'han normalitzat com llengües oficials de Burundi i Ruanda, respectivament. Els altres dialectes es parlen a Tanzània; el kiza, amb un milió de parlants, és el més parlat.

Comparació entre kinyarwanda i kirundi

Kinyarwanda i kirundi són molt similars en molts aspectes, però també difereixen de diverses maneres.

Marcatge tonal

Ambdues llengües són llengües tonals. Els tons alt i baix (o H i L) són els tons essencials i, tenint una distinció fonèmica sobre la longitud de la vocal, quan una vocal llarga canvia d'un to baix a un to alt, es marca com un to ascendent i quan una vocal llarga canvia d'un to alt fins a un to baix, es marca com un to caigut. Això es mostra sovint al kirundi en la regla de Meeussen. També s'han proposat que els tons es puguin canviar per una estructura mètrica o rítmica.

Símbol¹	Explicació	Kinyarwanda	Kirundi	categoria gramatical	Definició
vocal plana (a, e, i, o, u)	Vocal curta To baix	(gu)saba		Verb	Pregunta
		umugezi		Nom	Riu, corrent
		(gu)shyika	(gu)shika	Verb	arribar
		ikiraro		Nom	Pont
		gusa		Incomparable adjectiu	Només, sol
Vocal aguda (á, é, í, ó, ú)	Vocal curta To alt	inká		Nom	vaca
		intébe			cadira
		igití			Arbre, pal, fusta
		urugó			camp, corral
		urutúgu			espatlla
Vocal circumflexa (Kinyarwanda) (â, ê, î, ô, û)	Vocal curta To alt	inkâ	inká	Nom	vaca
		intêbe	intébe		cadira
		igitî	igití		arbre, pal. fusta
		urugô	urugó		camp, corral
		urutûgu	urutúgu		espatlla
Vocal Circumflexa (Kirundi) (â, ê, î, ô, û)	Vocal curta To alt (en l'accent vocàlic en Kinyarwanda)	amáazi	amâzi	Nom	aigua
		(gu)téeka	(gu)têka	Verb	cuinar
		izíiko	izîko	Nom	cor
		(ku)ryóoha	(ku)ryôha	Verb	bon sabor
		(gu)kúunda	(gu)kûnda		estimar, agradar
Vocal màcron (només Kirundi) (ā, ē, ī, ō, ū)	Vocal llarga To vaix (ambdues lletres en to baix en kinyarwanda)	igisaabo	igisābo	Nom	carabassa
		icyeegeera	icēgēra		planta
		(ku)giisha	(ku)gīsha	Verb	anar
		ingoona	ingōna	Noun	cocodril
		uruuho	urūho		carabassa (utensili)
Vocal anticircumflexa (només kirundi) (ǎ, ě, ǐ, ǒ, ǔ)	Vocal llarga To alt (en l'accent vocal en kinyarwanda)	ububaásha	ububǎsha	Noun	ability
		Abeéga	Aběga	Nom Plural	Tutsis, clan tutsi
		umuhiígi	umuhǐgi	Nom	caçador
		umukoóbwa	umukǒbwa		noia
		umuúnsi	umǔsi		dia, data
Vocal dièresi (només kirundi) (ä, ë, ï, ö, ü)	Vocal llarga to alt	No patró tonal equivalent	bäkoze	Verb	Ells van fer
			mwëse	Nom	Tots vosaltres
			narï nzi	Verb	Jo pensava, jo sabia
			böse	Nom	tots ells
			warüzi	Verb	Vosaltres penseu, vosaltres sabeu
¹ Aquests símbols només s'utilitzen en la transcripció fonètica, per exemple en un diccionari, però en altres formes d'escriptura, s'utilitzen vocals simples i les lletres no es doblen (llevat que la paraula en sí s'escrigui d'aquesta manera).

Pronunciació

Formació	Kinyarwanda	Kirundi	Categoria gramatical	Definició
c+y	cyane	cane	Adverb	very
	cyanjye	canje	Pronom possessiu, adjectiu possessiu	mine, my
	icyubahiro	icubahiro	Nom	respecte
	ntacyo	ntaco	Pronom indefinit	res
j+y	-jya	-ja	Prefix, verb	anar
	njyewe	njewe	Pronom objecte	meu
	yanjye	yanje	Pronom possessiu, adjectiu possessiu	el meu
sh+y	-shyira	-shira	Prefix, verb	posar, lloc
	indeshyo	indesho	Nom	Pes
	nshya	nsha	Adjectiu	nou
b+y v+y	umubyeyi	umuvyeyi	Nom	parent
	-gorobye	-gorovye	Prefix, verb	fer-se de nit
	-ibye	-ivye	Prefix, pronom possessiu, verb	el seu (objectes múltiples), robar

Formació de paraules

Hi ha moltes instàncies en què les dues varietats de parla d'ambdós idiomes tenen paraules que són lleugerament diferents. No obstant això, aquestes diferències no es repeteixen contínuament. Hom ha de memoritzar diferències com "-anga" en kinyarwanda a diferència d'"-anka" en kirundi (que significa desagradar o odiar), perquè el canvi de "g" a "k" és extremadament estrany, amb la prova de paraules com "inka" (vaca), "inkono" (olla) i moltes altres paraules on "nk" és comú en tots dos dialectes. Aquestes variacions menors inclouen diferents consonants, vocals o longituds vocals, tons o afixos.

Resum	Rwanda	Rundi	Categoria gramatical	Definició
Consonants	impyisi	imfyisi	Substantiu Plural	hiena, xacal
	(kw)anga	(kw)anka	Verb	animadversió, odi
	amagambo	amajambo	Substantiu plural	paraules
	umunsi	umusi	Nom	dia, data
	ijosi	izosi		coll
Vocals	ibiyobe	ibiyoba	Substantiu plural	cacauets
	(ku)yogoza	(ku)yogeza	Verb	anihilat
	(ku)reba	(ku)raba		veure
Vocal llarga	/-riinganira/	/-ringanira/	Prefix, verb	Ser d'igual llargada
	/-pima/	/-piima/		mesura
	/-sáagura/	/-sáaguura/		ser en excés
To	/umukonó/	/umukóno/	Nom	signatura
	/mugufí/	/mugúfi/	Adjectiu	curt
	/ikiguzí/	/ikigúzi/	Nom	preu, valor
Formació	nyirabukwe	inabukwe	Nom	mother-in-law
	nyirakuru	inakuru		àvia¹
Mixt	umugati	umukate	Nom	Pa
¹ Tant en Kinyarwanda com en Kirundi, nyogokuru és usat més habitualment com a "àvia".

Font

• Zorc, R. David; Nibagwire, Louise. Kinyarwanda and Kirundi Comparative Grammar. Dunwoody Press, 2007, p. Preface p. iv and p. 2. ISBN 978-1-931546-32-4 [Consulta: 3 juny 2012].