São Bernardo (pel·lícula)
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Leon Hirszman  |
| Protagonistes | |
| Guió | Graciliano Ramos |
| Música | Caetano Veloso |
| Fotografia | Lauro Escorel |
| Muntatge | Eduardo Escorel |
| Distribuïdor | Embrafilme |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Brasil |
| Estrena | juny 1972 |
| Durada | 113 min |
| Idioma original | portuguès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
    
| |
São Bernardo és una pel·lícula brasilera de Leon Hirszman, adaptada de la novel·la de Graciliano Ramos i estrenada el 1972.
El novembre de 2015 la pel·lícula fou inclosa a la llista establerta per l'Associação Brasileira de Críticos de Cinema (Abraccine) de les 100 millors pel·lícules brasilers de tots els temps.[1]
Argument
[modifica]De jove, Paulo Honorio va provocar una baralla d'amor criminal i va rebre una mica més de tres anys de presó. Allà va aprendre a llegir i escriure. Molt ambiciós, va treballar molt i es va llançar al comerç del cotó. S'enriqueix i compra la granja São Bernardo a l'estat d'Alagoas (província de Nordeste, al Brasil). Esdevingut un poderós terratinent, Paulo Honorio es casa amb una mestra, Madalena, a qui tracta com una criada. Els seus empleats no estan molt millor. Abans que comenci a entendre l'abast de la seva solitud, la seva dona mor després d'un embaràs difícil.
Repartiment
[modifica]- Othon Bastos : Paulo Honorio
- Isabel Ribeiro : Madalena
- Rodolfo Arena : Dr Magalhães
- Nildo Parente : Padilha
- Vanda Lacerda : Dona Gloriá
Anàlisi
[modifica]São Bernardo és l'autoanàlisi d'un home que, amb perseverança i duresa, va aconseguir allò que buscava: poder i riquesa. Però aquesta confiança també revela el que s'ha perdut. L'originalitat de la pel·lícula és que aconsegueix un treball introspectiu i una visió general matisada de les condicions socials del Nordeste. Tranquil, distanciat, São Bernardo combina un rigor gairebé brechtià amb l'expressió d'una passió completament carnal.[2]
Estrena
[modifica]La pel·lícula fou estrenada al Brasil per Embrafilme el 1972. El 2012 fou projectada al Museum of Modern Art, a Nova York.[3]
Distincions
[modifica]La pel·lícula fou considerada "una veritable obra mestra" per la revista de cinema brasilera Contracampo.[4] Es va presentar a la Quinzena de Cineastes, com a selecció paral·lela al 25è Festival Internacional de Cinema de Canes.[5] Bastos va guanyar el premi al millor actor al Festival de Gramado.
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Abraccine organiza ranking dos 100 melhores filmes brasileiros». abraccine.org.
- ↑ Paulo Antonio Paranagua a : Dictionnaire du cinéma mondial, Éditions Larousse.
- ↑ «MoMA - São Bernardo». moma.org. Museum of Modern Art. Arxivat de l'original el 10 May 2015. [Consulta: 2 novembre 2015].
- ↑ Melo, Luiz Alberto Rocha. «São Bernardo (in Portuguese)». contracampo :: revista de cinema. Contracampo. [Consulta: 2 novembre 2015].
- ↑ Édition 1972, site officiel de la Quinzaine des réalisateurs.
