São João Baptista de Ajudá

El Fort de São João Baptista de Ajudá (en anglès Fort of St. John the Baptist of Ouidah) és una petita fortalesa construïda pels portuguesos a Ouidah a la costa de Dahomey (al principi Ajudá, derivat de Hweda, en la costa Atlàntica del modern Benín), on es van establir els portuguesos el 1580; la factoria portuguesa va créixer al voltant del comerç esclau, pel qual la Costa dels Esclaus era ja famosa. El 1680 el governador portuguès de São Tomé i Príncipe va ser autoritzat per aixecar un fort. El 1721, després d'haver estat abandonat per alguns anys, va ser reconstruït i es va anomenar São João Baptista de Ajudá. El Fort es va construir en la terra concedida a Portugal pel rei Haffon de Whydah, i va quedar sota control portuguès de 1721 fins a 1961.

El fort va tenir un impacte important a Benín, contribuint tant al comerç portuguès com al comerç esclau africà. La seva importància és testificada pel fet que la llengua portuguesa era la llengua estrangera única que els reis de Dahomey van autoritzar. Els descendents de portuguesos (i natives) eren també importants en l'estructura política del regne i alguns van establir famílies portugueso-brasileres com els De Sousa/De Souza, els descendents de les quals encara viuen a Benín, Togo i Ghana, que foren poderosos i acataven la llei privada. El gener de 1722 el pirata Bartholomew Roberts ("El Negre Bart") va entrar al port i va capturar els onze vaixells ancorats allí.

Després de l'abolició del comerç d'esclaus el 1807, el fort, el qual abans havia estat un dels ports d'esclaus més importants, gradualment va perdre la seva importància i tot i que Portugal va continuar reclamar-lo com una de les seves possessions, l'administració i l'ocupació formal van ser abandonades en diverses ocasions. Només quan la presència francesa a la regió va començar i va amenaçar els interessos de Portugal aquestos van retornar al poblament permanent altre cop. Això no va impedir la conquesta francesa de Dahomey (1891–1894). Després d'això, São João Baptista de Ajudá – ara reduït al territori de fet dins de les parets del fort – va perdre el que li quedava de la seva importància.

El fort fou reocupat per Portugal el 1865. En aquest període va servir com a base per un intent portuguès breu per crear un protectorat al Regne de Dahomey del qual la ciutat de Hweda (Ajudá – Ouidah) era part (1885–1887).

Fins a la seva annexió per Dahomey el 1961, São João Baptista de Ajudá era probablement la més petit unitat política moderna reconeguda com entitat separada, inicialment al voltant d'1 km² i més tard reduït a només 2 hectàrees; en aquest temps, segons el cens de 1921, tenia 5 habitants portuguesos i, al moment de l'ultimàtum pel govern de Dahomey, només hi havia 2 habitants que representaven la sobirania portuguesa, que van intentar cremar el fort abans de rendir-lo. Quan el fort va ser capturat, foren expulsats del país, sent escortats a la frontera nigeriana.

Només el 1975, després de la caiguda del règim portuguès del Estado Novo per la Revolució dels Clavells a Lisboa, l'annexió del fort per Dahomey (ara rebatejada Benín) va obtenir reconeixement oficial portuguès. Això va ser seguit per la restauració del fort, la qual va ser pagada per Portugal. El fort és un quadrat petit amb torres a les quatre cantonades. Comprèn una església i les dependències dels oficials. El Fort de São João Baptista de Ajudá alberga avui dia un museu.

El llibre de Bruce Chatwin titulat El Virrei de Ouidah (1980) és un relat de ficció de la vida de Francisco Félix de Sousa, el fundador de la familia Sousa de Benín, i dels seus localment poderosos descendents, comerciant amb esclaus amb Brasil (on l'esclavatge fou abolit més tard). La novel·la va inspirar a Werner Herzog la pel·lícula Cobra Verde (1987).

Governadors

Directors de la factoria

1680 - 1698 Jacinto de Figueiredo Abreu
1698 - 1721 abandonat
1721 - 1728 Francisco Pereira Mendes
1728 - 1743 João Basílio
1743 - 1746 Martinho de Cunha Barbosa
1746 Francisco Nunes Pereira (usurper)
1746 Frei Francisco do Espírito Santo (interí)
1746 - 1751 Félix José de Gouveia (1st time)
1751 Luis Coelho de Brito
1751 - 1759 Teodósio Rodrigues da Costa
1759 António Nunes de Gouveia (interim)
1759 - 1762 Félix José de Gouveia (2nd time)
1764 - 1767 José Gomes Gonzaga Neves
1768 - 1781 Bernardo Azevedo Coutinho
1782 - 1797 Francisco António da Fonseca e Aragão (interí fins a 1784)
1797 - 1799? Manuel Bastos Varela Pinto Pacheco
1800? - 1801 José Ferreira de Araujo
1801 - 1803 José Joaquim Marques da Graça
1804 Jacinto José de Sousa
1805 - 1844 Francisco Félix de Sousa (interí fins a 1818)

Governadors

1844 - 1845 Joaquim José Libanio
1845 - 1849 Francisco Félix de Souza
1849 - 1850 Quaresma
1851 Francisco Celestino Elesperch
1851 - 1852 Isidoro Félix de Souza
1852 - 1853 João Justino da Costa
1853 - 1857 José Pinheiro de Souza
1857 - 1858 Francisco "Chico" Félix de Souza
1859 - 1861 Claudio Lancastre
1861 - 1865 Missioners francesos
- Francesco Borghero (superior del vicariat apostòlic)
- Philibert Courdioux (superior-delegat de Borghero)
1865 - 1868 José Maria Borges de Sequeira
1868 - 1869 Vital de Bettencourt Vasconcellos Corte Real do Canto
1869 - 1872? abandonat
1872 António Joaquim da Fonseca
1872 - 1878 Augusto Fructuoso Figueiredo de Barros
1878 - 1879 Lourenço da Rocha
1879 - 1881 António José Machado (b. 1852 - d. ....)
1881 - 1883 Vacant?
1883 - 1885 Fernando Gonçalves
1885 Bernardo Francisco Luís da Cruz
1885 José Gomes de Souza
1885 - 1886 Francisco Rego
1886 - 1887 António Domingues Cortez da Silva Curado
1887 - 1888 Manuel Francisco Rodrigues Guimaräes
1888 Vicente da Rosa Rolim
1888 - 1890 Manuel José Ferreira dos Santos
1890 Carolino Acácio Cordeiro
1890 - 1893 Vicente da Rosa Rolim (segona vegada)
1893 - 1897 Manuel José Ferreira dos Santos (segona vegada)
1897 - 1898 Campos
1898 - 1900 Nunes da Aguiar
1900 - 190. António Mendes da Costa
190. - 1905 João de Deus Pires
1905 - 1906 Joaquim Luís de Carvalho
1906 - 1909 João de Deus Pires (segona vegada)
1909 - 1911 Sebastião Lousada
1911 Cândido João de Barros
1911 - 1912 Guilherme Spínola de Melo
1912 - 1913 Eduardo Germack Possolo
1913 - 191. Vicente da Rosa Rolim (tercera vegada)
191. - 1918 Informació no disponible
1918 Vicente da Rosa Rolim (quarta vegada)
1919 - 1920 José Bento de Oliveira Viegas
1921 - 1928 Viriato Henrique dos Anjos Garcez
1928 - 1931 Joaquim Sinel de Cordes
1932 - 1938 Miguel Maria Pupo Correia
1938 - 1941 José Pimenta Segurado Avelar Machado
1941 - 1942 Jean Louis Bourjac (auto proclamat però no reconegut per Portugal)
1942 - 1944 José de Vasconcelos e Sá Guerreiro Nuno (interí)
1944 - 1946 Carlos Alberto de Serpa Soares
1946 José de Vasconcelos e Sá Guerreiro Nuno (segona vegada)
1946 - 1951 Miguel Maria Pupo Correia (segona vegada)

Administradors

1951 - 1954 António João Teles Pereira de Vasconcelos
1954 - 1956 Ernesto António Pereira Enes

Intendent

1956 - 1961 António Agostinho Saraiva Borges

Referències

Tavares, António José Chrystêllo. São João Baptista de Ajudá face ao Conflito Franco-Daomeano de 1892. Ankara, 1998.
Tavares, António José Chrystêllo. Marcos Fundamentais da Presença Portuguesa no Daomé. Lisboa, 1999.
Tavares, António José Chrystêllo. Ensino e Religião em São João Baptista de Ajudá, na Costa da Mina. Ankara,1996.
Tavares, António José Chrystêllo. África Equatorial Portuguesa - Assunção e Efectivação do Protectorado Daomeano e dos novos domínios da Coroa - Zomai e Adra. Ankara,1996.
Tavares, António José Chrystêllo. Portugal no golfo da Guiné, Breve Escorço. Lisboa, 1995.