Vés al contingut

Sèrbia Meridional i Oriental

Plantilla:Infotaula geografia políticaSèrbia Meridional i Oriental
TipusRegions estadístiques de Sèrbia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 19′ 09″ N, 21° 53′ 46″ E / 43.3192°N,21.8961°E / 43.3192; 21.8961
EstatSèrbia Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.406.050 (2022) Modifica el valor a Wikidata (53,55 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaSerbia-South (en) Tradueix (2010–) Modifica el valor a Wikidata
Superfície26.255 km² Modifica el valor a Wikidata

Sèrbia Meridional i Oriental (en serbi: Јужна и источна Србија, Južna i istočna Srbija) és una de les cinc regions estadístiques de Sèrbia. Es va formar l'any 2010.

Formació

[modifica]

El juliol de 2009, el Parlament de Sèrbia va adoptar una nova llei segons la qual Sèrbia es dividia en 7 regions estadístiques. [1] Segons aquesta llei, el territori del que avui és Sèrbia Meridional i Oriental es dividia en dues regions estadístiques - Regió Oriental (en serbi:Istočni region/Источни регион) i Regió Meridional (en serbi: Južni region/Јужни регион). Tanmateix, el maig del 2010 la llei va ser modificada, i les regions Oriental i Meridional van ser fusionades en una sola regió estadística anomenada Sèrbia Meridional i Oriental.

Història

[modifica]

En temps antics, la superfície avui ocupada per aquesta regió estadística formava part de la província romana de Mèsia Superior. Niš (Naissus) n'era la ciutat més important. El segle xi, el Ducat de Niš era una província de l'Imperi Romà d'Orient.

L'estat serbi medieval incloïa part d'aquesta regió el segle xii, i la majoria del territori fins al segle xiv. El 1162, župan Desa fou el governant de l'àrea de Niš. A partir del segle xv, la regió es trobava sota administració otomana. Entre 1791 i 1878, Paixalik de Niš va ser una província de l'Imperi Otomà. El segle xix, aquest territori va esdevenir part de Sèrbia de nou. Inicialment el "ressuscitat" estat serbi incloïa només les zones del nord de la regió, però després (el 1878) es va expandir cap al sud incloent també les zones més meridionals.

Entre 1922 i 1929, diverses unitats administratives del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens es van situar en aquesta àrea: la Província de Niš (Niška Oblast), la Província de Vranje (Vranjska Oblast), la Província de Timok (Timočka Oblast), la Província de Požarevac (Požarevačka Oblast), i la Província de Podunavlje (Podunavska Oblast). Entre 1929 i 1941, la major part de la regió actual formava part de la Banovina de Morava (una província del Regne de Iugoslàvia). La capital d'aquesta província era Niš.

Del 1945 al 2009, l'àrea va formar part de Sèrbia central.

Grups ètnics

[modifica]

A continuació es mostra la composició ètnica de la regió segons el cens del 2011:

Grup ètnic Nombre Percentatge
Serbis 1.393.673 89,11%
Gitanos 57.239 3,66%
Valacs 32.873 2,1%
Búlgars 15.501 0,99%
Total 1.563.916 100%

Districtes

[modifica]

La regió estadística de Sèrbia Meridional i Oriental inclou 9 districtes:

Districte Superfície (km²) Població
(cens 2011)
Capital
administrativa
Podunavlje 1.250 199.395 Smederevo
Braničevo 3.865 183.625 Požarevac
Bor 3.510 124.992 Bor
Zaječar 3.623 119.967 Zaječar
Nišava 2.727 376.319 Niš
Pirot 2.761 92.479 Pirot
Toplica 2.229 91.754 Prokuplje
Jablanica 2.770 216.304 Leskovac
Pčinja 3.520 159.081 Vranje
Font:Oficina Estadística de Sèrbia

Ciutats i viles

[modifica]

Les ciutats i viles més grans de la regió són:

Ciutat o vila Població
(cens 2011)[1]
Niš 260.237
Leskovac 144.206
Smederevo 108.209
Vranje 83.524
Požarevac 75.334
Zaječar 59.461
Pirot 57.928
Aleksinac 51.863
Smederevska Palanka 50.284
Bor 48.615
Prokuplje 44.419

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Usvojene izmene i dopune Zakona o regionalnom-razvoju (serbi)