Sénia de Tortosa
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Sínia  | ||||||
| Construcció | XIX-XX | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tortosa (Baix Ebre) | ||||||
| Localització | Av. Marcel·lí Domingo. Tortosa (Baix Ebre) | ||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 13564 | ||||||
| |||||||
La sénia de Tortosa és una sénia de Tortosa (Baix Ebre) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És una sénia en desús, interessant per no haver estat alterada modernament, ni tampoc el seu entorn immediat. L'habitatge o mas, que es troba a la mateixa finca, a la seva vora, resta mig enderrocat. Presenta la característica planta rectangular amb coberta a dues aigües i porxo de pilars a nivell de planta baixa.[1]
Entre la sénia i l'habitatge hi ha una bassa i un safareig de dos dipòsits, també força deteriorats, comunicats amb el reguer que uneix la Sénia. Els murets són de maçoneria i maó.[1]
Conserva encara el mecanisme que feia girar la roda, també "in situ". Han desaparegut els cadufs, els fragments dels quals es troben pels voltants, i la fusta que unia l'animal amb l'eix de la sénia. El dipòsit on els cadufs abocaven l'aigua es troba força deteriorat. Comunica amb un regueró petit que portava aigua als camps i a les esmentades basses. Al voltant de la sénia es manté el cercle conformat perquè l'animal pogués girar i així pujar l'aigua, elevant, mitjançant un marge de pedra, uns 70cm.[1]
El pou, de forma el·líptica per adaptar-se a la roda, té uns cinc metres de llargada per dos metres d'ample. Els murs interiors estan arrebossats i es troben en bon estat. L'eix que feia girar la roda es troba encastat a la base en un bloc de pedra en forma de dovella. La resta de mur de suport, de maçoneria i maó, es troba en part enderrocat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sénia de Tortosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].