Vés al contingut

Síndrome compartimental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome compartimental
Fasciotomia en una cama modifica
Tipusisquèmia i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10T79.A0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9958.90 i 958.8 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB3028 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001224 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine307668 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKcompartment-syndrome Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003161 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0009492 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:682 Modifica el valor a Wikidata

La síndrome compartimental és una malaltia en què la pressió augmentada dins d'un dels compartiments anatòmics del cos produeix un subministrament de sang insuficient al teixit dins d'aquest espai.[1][2] Hi ha dos tipus principals: l'aguda i la crònica.[1] Els compartiments de la cama o del braç són els més implicats.[3]

Els símptomes de la síndrome compartimental aguda poden incloure dolor intens, polsos pobres, disminució de la capacitat de moviment, entumiment o un color pàl·lid de l'extremitat afectada.[4] És més freqüent a causa d'un trauma físic com una fractura òssia (fins a un 75% dels casos) o una lesió d'aixafament.[3][5] També pot produir-se després que el flux sanguini torni després d'un període de fluix de sang deficient.[6] El diagnòstic es basa generalment en els símptomes[4] i pot ser recolzat per la mesura de la pressió intracomparmental.[7] El tractament es realitza mitjançant cirurgia per obrir el compartiment, realitzat ben aviat.[4] Si no es tracta en sis hores, es poden produir danys permanents en els músculs o els nervis.[4][8]

En la síndrome compartimental crònica, generalment hi ha dolor amb l'exercici.[9] Altres símptomes poden incloure adormiment.[9] Els símptomes es resolen generalment amb repòs.[9] Les activitats habituals que desencadenen la síndrome compartimental crònica inclouen córrer, i anar en bicicleta.[9] Generalment, aquest trastorn no produeix danys permanents.[9] Altres malalties que poden presentar-se de manera similar inclouen fractures d'estrès i tendinitis.[9] El tractament pot incloure fisioteràpia o, si no és efectiu, cirurgia.[9]

La síndrome compartimental aguda es produeix al voltant d'un 3% dels que presenten una fractura diafisària de l'avantbraç.[10] Es desconeixen les taxes en altres zones del cos i per als casos crònics.[10][11] La malaltia es presenta més sovint en homes i menors de 35 anys, en línia amb la presència del traumatisme.[3][12] La síndrome compartimental va ser descrita per primera vegada el 1881 pel cirurgià alemany Richard von Volkmann.[4] La síndrome compartimental aguda no tractada pot causar la contractura de Volkmann.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Compartment Syndrome – National Library of Medicine». Arxivat de l'original el 10 setembre 2017. [Consulta: 25 juliol 2017].
  2. ↑ Peitzman, Andrew B.; Rhodes, Michael; Schwab, C. William. The Trauma Manual: Trauma and Acute Care Surgery. Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 349. ISBN 9780781762755. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Ferri, Fred F.. Ferri's Clinical Advisor 2018 E-Book: 5 Books in 1. Elsevier Health Sciences, 2017, p. 317. ISBN 9780323529570. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «The pathophysiology, diagnosis and current management of acute compartment syndrome». The Open Orthopaedics Journal, 8, 2014, pàg. 185–93. DOI: 10.2174/1874325001408010185. PMC: 4110398. PMID: 25067973.
  5. ↑ Torlincasi, Allison M.; Lopez, Richard A.; Waseem, Muhammad. «Acute Compartment Syndrome». StatPearls, 2020. [Consulta: 15 gener 2020].
  6. ↑ «Acute Compartment Syndrome». The Orthopedic Clinics of North America, 47, 3, 7-2016, pàg. 517–25. DOI: 10.1016/j.ocl.2016.02.001. PMID: 27241376.
  7. ↑ McQueen, M. M.; Duckworth, A. D. «The diagnosis of acute compartment syndrome: a review». European Journal of Trauma and Emergency Surgery, 40, 5, 10-2014, pàg. 521–528. DOI: 10.1007/s00068-014-0414-7. ISSN: 1863-9941. PMID: 26814506.
  8. ↑ Cone, Jennifer; Inaba, Kenji «Lower extremity compartment syndrome». Trauma Surgery & Acute Care Open, 2, 1, 14-09-2017, pàg. e000094. DOI: 10.1136/tsaco-2017-000094. ISSN: 2397-5776. PMC: 5877908. PMID: 29766095.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «Compartment Syndrome-OrthoInfo – AAOS», 01-10-2009. Arxivat de l'original el 14 març 2017. [Consulta: 29 juliol 2017].
  10. ↑ 10,0 10,1 Bucholz, Robert W.. Rockwood and Green's Fractures in Adults: Two Volumes Plus Integrated Content Website (Rockwood, Green, and Wilkins' Fractures). Lippincott Williams & Wilkins, 2012, p. 691. ISBN 9781451161441. 
  11. ↑ Miller, Mark D.; Wiesel, Sam W. Operative Techniques in Sports Medicine Surgery. Lippincott Williams & Wilkins, 2012, p. 437. ISBN 9781451124903. 
  12. ↑ Garner, Matthew R.; Taylor, Samuel A.; Gausden, Elizabeth; Lyden, John P. «Compartment Syndrome: Diagnosis, Management, and Unique Concerns in the Twenty-First Century». HSS Journal, 10, 2, 7-2014, pàg. 143–152. DOI: 10.1007/s11420-014-9386-8. ISSN: 1556-3316. PMC: 4071472. PMID: 25050098.
  13. ↑ El-Darouti, Mohammad Ali. Challenging Cases in Dermatology. Springer Science & Business Media, 2013, p. 145. ISBN 9781447142492. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síndrome_compartimental&oldid=32639372»