Síndrome de la sella buida
Aparença
Tipus | malaltia hipofisària i malaltia |
---|---|
Especialitat | endocrinologia |
Patogènesi | |
Associació genètica | NOTCH3 (en) |
Classificació | |
CIM-9 | 253.8 |
Recursos externs | |
OMIM | 130720 |
DiseasesDB | 31523 |
MedlinePlus | 000349 |
MeSH | D004652 |
UMLS CUI | C0014008 i C0014008 |
DOID | DOID:3642 |
La síndrome de la sella buida és un trastorn en què la hipòfisi es redueix o s'aplana, omplint la sella turca amb líquid cefalorraquidi en lloc de la hipòfisi normal.[1] Es pot descobrir com a part de l'estudi diagnòstic dels trastorns de la hipòfisi o com a descoberta incidental quan es prenen imatges del cervell.[2]
Signes i símptomes
[modifica]Si hi ha símptomes, les persones amb síndrome de sella buida poden tenir mal de cap i pèrdua de visió. Símptomes addicionals estarien associats amb hipopituïtarisme.[3][4]
Quan és congènita, es pot trobar:
- Anormalitat dels ossicles de l'orella mitjana
- Criptorquídia
- Dolicocefàlia
- Malformació d'Arnold-Chiari tipus I
- Meningocele
- Ductus arteriós persistent
- Hipotonia muscular
- Platibàsia
Etiologia
[modifica]La causa d'aquest trastorn es divideix en:
Primària
[modifica]- Com a trastorn congènit.[5]
Secundària
[modifica]- Per un tumor o una cirurgia que danyi la glàndula.[2]
- El 70% dels pacients amb hipertensió intracranial idiopàtica tindran la sella buida a la ressonància magnètica
Referències
[modifica]- ↑ «Empty Sella Syndrome Information Page». National Institute of Neurological Disorders and Stroke.
- ↑ 2,0 2,1 MedlinePlus Encyclopedia Empty sella syndrome
- ↑ «Empty sella syndrome». Arxivat de l'original el 2021-11-19. [Consulta: 19 novembre 2021].
- ↑ Goldman, Lee; Schafer, Andrew I. Goldman's Cecil Medicine (en anglès). 24. Elsevier Health Sciences, 2012, p. 1256. ISBN 978-1437716047.
- ↑ Disorders, National Organization for Rare. NORD Guide to Rare Disorders (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 2003, p. 530. ISBN 9780781730631.