Vés al contingut

Síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica
Tipusinfecció per coronavirus, impacte de la pandèmia de la COVID-19 en els infants i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesexantema, cefalàlgia, trombe, febre, xoc, llengua de gerd, hipotensió arterial, conjuntivitis, dolor abdominal, vòmit i insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perSARS-CoV-2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DOIDDOID:0080711 Modifica el valor a Wikidata

La síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica (en anglès, paediatric multisystem inflammatory syndrome, PMIS) és una inflamació sistèmica, que implica febre persistent, inflamació i disfunció d'òrgans, que se suposa que està associada a la COVID-19.[1][2] La condició pot coincidir amb alguns o tots els criteris de diagnòstic de la malaltia de Kawasaki.[1] També pot compartir característiques clíniques amb altres malalties inflamatòries pediàtriques, com ara la síndrome de xoc tòxic (TSS), sèpsia bacteriana i la síndrome d'activació dels macròfags.[1]

A més de la febre persistent, és freqüent la pressió arterial baixa.[1] Sovint es necessita oxigen suplementari.[1] Altres símptomes possibles poden incloure dolor abdominal agut, confusió mental, conjuntivitis, tos i símptomes respiratoris, diarrea, mal de cap, ganglis limfàtics inflamats, canvis de la membrana mucosa, erupcions cutànies, mal de gola, mans i peus inflats, desmais i vòmits.[1][3] Les troballes cardiològiques poden incloure característiques clíniques de miocarditis, pericarditis, valvulitis o anormalitats de les artèries coronàries, com la dilatació.[1][3]

Actualment existeix informació limitada sobre epidemiologia, factors de risc, patogènesi i curs clínic.[2][3]

Diverses organitzacions sanitàries importants han emès declaracions sobre aquesta condició emergent (amb diversos noms).[1][2][3][4] En particular:

La condició sembla rara.[4] Els informes disponibles actualment han considerat nens de diverses parts d'Europa i els Estats Units d'Amèrica. No està clar si la condició s'ha reconegut en un altre lloc.[3]

Causes

[modifica]

A partir de troballes de laboratori, es creu que la condició podria estar relacionada amb la COVID-19.[3][4] La caracterització de la síndrome és essencial per identificar factors de risc i ajudar a comprendre la causalitat.[3] Una millor comprensió tindrà possibles implicacions en la gestió clínica.[5]

S'ha subratllat que el vincle potencial d'aquesta rara condició amb la COVID-19 «no està establert ni s'entén bé».[4] Una possible associació temporal entre la infecció per SARS-CoV-2 i la presentació clínica de la síndrome sembla plausible.[4] Una avaluació de causalitat va trobar que la «temporalitat» es trobava entre els cinc (sobre nou) criteris de Bradford Hill que donaven suport a una relació de causalitat entre la infecció per SARS-CoV-2 i el desenvolupament de la síndrome.[4]

Diagnosi

[modifica]
Definició preliminar del cas de l'OMS[3]

Nens i adolescents

  • 0–19 anys amb febre >3 dies

i

  • Dos dels següents:
  1. Erupció o conjuntivitis bilateral no purulenta o signes d'inflamació
    mucocutània (boca, mans o peus)
  2. Hipotensió o xoc
  3. Característiques de disfunció del miocardi, pericarditis, valvulitis o
    anomalies coronàries (inclosos els resultats de l'ecocardiografia o l'elevada
    Troponina / NT-proBNP)
  4. Evidència de coagulopatia (per PT, PTT, Dímer-D elevats)
  5. Problemes gastrointestinals aguts (diarrea, vòmits o dolor abdominal)

i

i

  • No hi ha cap altra causa microbiana òbvia de la inflamació, inclosa la
    sèpsia bacteriana, i les síndromes de xoc estafilococ o estreptococ

i

  • Evidència de COVID-19 (RT-PCR, test d'antigen o serologia positiva),
    o probable contacte amb pacients amb COVID-19

(Nota: Considerar aquesta síndrome en nens amb característiques de la
malaltia de Kawasaki típica o atípica o de la síndrome de xoc tòxic.)

S'ha demanat als metges de tot el món que tinguin en compte aquest trastorn en nens que presentin algunes o totes les característiques de la malaltia de Kawasaki o de la síndrome de xoc tòxic.[3]

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un breu informe científic sobre la relació entre la síndrome inflamatòria multisistema i el COVID-19.[3] El document, publicat el 15 de maig de 2020, inclou una definició preliminar del cas de l'OMS per al «trastorn inflamatori multisistemàtica en nens i adolescents», basat en els coneixements disponibles actualment.[3] L'OMS ha establert una plataforma per a dades clíniques normalitzades i anònimes, juntament amb els registres clínics dels casos.[3] L'OMS subratlla la «necessitat urgent de recollida de dades normalitzades que descriuen presentacions clíniques, gravetat, resultats i epidemiologia».[3]

Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) han recomanat que els proveïdors de salut dels Estats Units d'Amèrica notifiquin a les autoritats de la salut pública dels casos sospitosos de la malaltia, que l'han denominat «síndrome inflamatòria multisistemàtica en nens» (MIS-C).[2]

El Reial Col·legi de Pediatria i Salut Infantil (RCPCH) del Regne Unit, també va emetre orientacions diagnòstiques sobre el diagnòstic,[1] i el CDC els ha proporcionat algunes recomanacions.[2] Segons la RCPCH, el nen pot resultar «positiu» o «negatiu» per a SARS-CoV-2, però cal excloure altres possibles causes microbianes[1] (la definició del cas proporcionada pel CDC especifica que hi ha d'haver existit una exposició a la COVID-19 en les 4 setmanes abans de l'aparició dels símptomes).[2] Altres resultats de laboratori que recolzen el diagnòstic són: nivells anormals de fibrinogen, baix nombre d'albúmina i limfòcits, i nivells elevats de proteïna C-reactiva (PCR), dímers-D i ferritina.[1]

Tractament

[modifica]

Hi ha poca informació sobre el tractament.[2][3] S'han utilitzat tractaments antiinflamatoris, inclosos l'immunoglobulina parenteral i els corticoides.[3] L'orientació del RCPCH recomana que es tracti a tots els nens afectats que tinguessin sospita de COVID-19, i per una malaltia lleu o moderada és suficient el tractament simptomàtic.[1]

El RCPHC recomana que s'administri qualsevol teràpia antiviral candidata, sempre que sigui possible, en el context d'un assaig clínic registrat (per exemple, l'estudi RECOVERY).[1] Al Regne Unit, les col·laboracions en curs tenen l'objectiu de garantir que tots els nens infectats puguin participar en un estudi mecanístic com DIAMONDS o ISARIC-CCP[1][6] (a la Unió Europea, els nens no solen participar en assaigs clínics de nous tractaments amb anticossos antivírics i monoclonals per a la COVID-19 severa).[4]

S'estan considerant estratègies de tractament per prevenir complicacions a llarg termini, com ara aneurismes de les artèries coronàries.[6]

Epidemiologia

[modifica]

La informació epidemiològica és escassa.[3] S'han registrat nous casos a Europa i als Estats Units d'Amèrica el 2020.[4][7][8][9] Al maig de 2020 havien registrats més de 200 casos als Estats Units[10] (inclòs a Nova York),[11] i fins a 100 casos al Regne Unit,[12] més de 135 casos a França,[13] 10 casos a Suïssa[14] i 10 a Alemanya.[15] A l'11 de maig de 2020, es van notificar cinc víctimes mortals (1 a França, 1 al Regne Unit, 3 als Estats Units).[4]

Els metges de Bèrgam (Itàlia) van informar un aparent augment de 30 vegades de la incidència de la «malaltia semblant a la de Kawasaki» durant les sis primeres setmanes després de l'arribada del coronavirus SARS-CoV-2 a Itàlia (en un moment en què Bèrgam experimentava la taxa més alta d'infeccions i morts al país).[6][16]

Aquesta condició emergent era una malaltia rara.[4] Una ràpida avaluació del risc realitzada pel Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) va concloure que el risc global per a nens de la Unió Europea, de l'Espai Econòmic Europeu i del Regne Unit es «considera 'baix', basat en una probabilitat 'molt baixa' de [la malaltia] en nens i un impacte 'elevat' d'aquesta malaltia».[4]

Pel que fa a la distribució geogràfica, no està clar si els informes disponibles actualment sobre casos a Europa i Amèrica del Nord reflecteixen un patró real, o si la condició no s'ha reconegut en altres llocs.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 «Guidance - Paediatric multisystem inflammatory syndrome temporally associated with COVID-19» ( PDF) (en anglès). The Royal College of Paediatrics and Child Health, 5-2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Multisystem Inflammatory Syndrome in Children (MIS-C) Associated with Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès). Centers for Disease Control and Prevention, 15-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-15. [Consulta: 17 maig 2020].
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 «Multisystem inflammatory syndrome in children and adolescents with COVID-19: Scientific brief» (en anglès). World Health Organization. Arxivat de l'original el 2020-05-15. [Consulta: 17 maig 2020].
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 «Rapid risk assessment: Paediatric inflammatory multisystem syndrome and SARS-CoV-2 infection in children» ( PDF) (en anglès). European Centre for Disease Prevention and Control, 15-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-15. [Consulta: 7 octubre 2021].
  5. ↑ Schroeder, AR; Wilson, KM; Ralston, SL «COVID-19 and Kawasaki Disease: Finding the Signal in the Noise» ( PDF) (en anglès). Hospital Pediatrics, 2020. DOI: 10.1542/hpeds.2020-000356. PMID: 32404331.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Kawasaki-like disease: emerging complication during the COVID-19 pandemic». Lancet, 2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31129-6. PMID: 32410759.
  7. ↑ Riphagen, Shelley; Gómez, Xabier; González-Martínez, Carmen; Wilkinson, Nick; Theocharis, Paraskevi «Hyperinflammatory shock in children during COVID-19 pandemic» (en anglès). The Lancet, 07-05-2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31094-1.
  8. ↑ ; Edwards, Erika «At least 85 kids across U.S.» (en anglès). NBC News, 07-05-2020.
  9. ↑ Belluck, Pam «A New Coronavirus Threat to Children» (en anglès). New York Times, 06-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-09 [Consulta: 11 maig 2020].
  10. ↑ «With over 200 possible cases, doctors warn reports of rare, coronavirus-linked child inflammatory illness likely to rise» (en anglès). ABC News, 15-05-2020.
  11. ↑ McNamara, Audrey «15 states now investigating child illness possibly linked to coronavirus, Cuomo says» (en anglès). CBS News.
  12. ↑ «Children worldwide show rare virus reaction» (en anglès). BBC News, 14-05-2020.
  13. ↑ D'Adhémar, Margaux «Coronavirus : 135 enfants français atteints d'une forme proche de la maladie de Kawasaki, un mort» (en francès). Le Figaro, 15-05-2020.
  14. ↑ «COVID-19 Fragen und Antworten Teil 11» (en alemany). Paediatrica, 12-05-2020.
  15. ↑ Irmer, Juliette. «„Kawasaki“ durch Covid-19?: Auch deutsche Kinder mit schweren Entzündungsreaktionen» (en alemany). Faz.net, 15-05-2020.
  16. ↑ Verdoni, Lucio; Mazza, Angelo; Gervasoni, Annalisa; Martelli, Laura; et al. «An outbreak of severe Kawasaki-like disease at the Italian epicentre of the SARS-CoV-2 epidemic: an observational cohort study» (en anglès). The Lancet, 13-05-2020. DOI: 10.1016/S0140-6736(20)31103-X.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síndrome_inflamatòria_multisistèmica_pediàtrica&oldid=33891692»