Vés al contingut

Síndrome respiratòria aguda greu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome respiratòria aguda greu
Radiografia de tòrax d'un pacient amb SARS, mostrant opacitat pulmonar bilateral per pneumònia modifica
Tipusinfecció vírica, infecció per coronavirus, pneumònia atípica, malaltia i pandemic and epidemic-prone diseases (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpneumologia, infectologia i microbiologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre, cefalàlgia, tos, hipòxia, dispnea, cianosi, miàlgia, síndrome d'esgotament professional, diarrea i pneumònia atípica Modifica el valor a Wikidata
Exàmensreacció en cadena de la polimerasa i tomografia computada Modifica el valor a Wikidata
Tractamenttractament simptomàtic Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perSARS-CoV Modifica el valor a Wikidata
Causa debrot de la SARS de 2002-2004 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111D65 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10U04.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9079.82079.82 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB32835 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007192 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine237755 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKsevere-acute-respiratory-syndrome Modifica el valor a Wikidata
MeSHD045169 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet140896 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC1175175 i C1175175 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2945 Modifica el valor a Wikidata
Pneumònia
Pneumònies infeccioses
Pneumònies causades per agents infecciosos o no infecciosos
Pneumònia no infecciosa
Aquesta caixa:

    La síndrome respiratòria aguda greu (habitualment abreujada com a SARS, de l'anglès Severe Acute Respiratory Syndrome) és una pneumònia atípica que aparegué per primer cop al novembre del 2002 a la província de Guangdong (Xina).[1][2]

    Característiques epidemiològiques

    [modifica]

    Es propagà entre els habitants de Hong Kong,[3] Taiwan[4] i el Vietnam[5] a finals del febrer del 2003, i després a altres països amb els viatges per mitjans aeris o terrestres d'individus afectats.[6] A la Xina, la transmissió del coronavirus causal es considerà controlada el maig de 2004[7] i a tot el món el juliol del mateix any.

    L'epidèmia de SARS va ser un procés infecciós emergent destacable pels seus singulars trets clínics i epidemiològics, eclosió fulminant i gradual atenuació posterior.[8] La malaltia mostrà una elevada capacitat patogènica i letal, ja que des del novembre de 2002 fins a finals de juny de 2003 produí 8.422 casos i 916 defuncions a 29 països dels cinc continents, amb una taxa mitjana de mortalitat global propera al 13% i un elevat índex d'infectivitat i de transmissibilitat.[9] A l'Àsia tingué un número reproductiu bàsic (R0) de 2,7-2,8,[10] mentre que al Canadà fou de 0,24–1,18. L'estudi de les característiques de l'epidèmia va fer possible la creació de nous models informàtics per predir el comportament global dels brots de malalties infeccioses en el segle xxi.[11][12] També posà de manifest la importància de l'ús de material protector adequat entre els professionals de la salut,[13] del diagnòstic precoç en situacions de crisi sanitària i, en especial, la necessitat de revisar els protocols relacionats amb la intubació dels pacients infectats.[14]

    Alguns experts estimaren les pèrdues econòmiques globals produïdes per aquesta síndrome, només durant l'any 2003, en més de 40 bilions de dòlars.[15]

    La taxa de mortalitat varià a cada país, cosa que es pot explicar en part per les diferències en els procediments de recollida de dades epidemiològiques i en part per factors com la diversa disponibilitat d'assistència sanitària, presència de patologies concomitants infeccioses o no i nivell de tabaquisme de la zona.[16] Val a dir que per determinar aquesta taxa no es tenia en compte les possibles morts futures provocades per la malaltia, ni els casos no declarats de SARS perquè no presentaven una simptomatologia clarament atribuïble a aquesta infecció. El 19 d'abril del 2003, l'investigador de Harvard Henry Niman.[17] actualitzà la taxa de mortalitat en un 18,2% pel Canadà i Hong Kong, sent el primer científic que va posar de manifest les altes possibilitats de mutació del virus i l'heterogènia de la seva presentació clínica.[18] Poc temps després, la mortalitat per SARS estimada pels especialistes de l'OMS fou: ≤1% en individus menors de 25 anys, 6% en els d'entre 25 i 44 anys, 15% en els d'entre 45 i 64 i ≥ 50% en els de 65 anys o més; sent el període d'incubació mitjà d'uns 5,2-7,7 dies, amb un mínim de 24 h i un màxim de 13 dies.[19] Es creu que la malaltia no és contagiosa durant aquest període.[20]

    Les possibilitats que les persones que pateixen SARS es puguin mantenir asimptomàtiques, cosa que significaria que els portadors es podrien barrejar amb la població sense rebre tractament són petites, segons el criteri dels funcionaris de l'OMS (2003).[21]

    Etiologia

    [modifica]

    Si bé al març del 2003 alguns científics varen identificar el patogen causal de la síndrome com un paramixovirus,[22] més tard l'Organització Mundial de la Salut i els laboratoris xinesos i dels CDC classificaren aquest virus com un coronavirus (SARS-CoV) nou.[23][24] El genoma del virus té 29.700 nucleòtids i inclou 13 gens que codifiquen, com a mímim, 14 proteïnes.[25] La infecció per SARS-CoV no s'havia descrit anteriorment en els humans[26][27] i s'ha observat una notable semblança, des d'un punt de vista genòmic, amb la síndrome de diarrea aguda porcina per coronavirus (SADS-CoV),[28][29] una patologia especialment activa en regions del sud de la Xina.[30]

    L'origen d'aquesta greu patologia respiratòria és zoonòtic,[31] fet que es demostrà després d'una intensa i llarga tasca d'investigació.[32][33] Un equip científic multidisciplinari va identificar a una cova de la província xinesa de Yunnan una població de ratpenats rinolòfids pertanyent a l'espècie Rhinolophus sinicus[34] com l'hoste primari del virus.[35][36] Soques virals genèticament similars foren aïllades en exemplars de civeta de palmera emmascarada venuts a mercats d'animals de Guangdong, a mil kilòmetres de l'esmentada cova.[37][38] Des de l'epidèmia de 2003-2003 s'han registrat menys de 20 casos nous, alguns per contacte individual amb animals infectats i altres per accidents de laboratori produïts durant la manipulació de SARS-CoV.[39][40]

    El motiu pel qual els ratpenats són el reservori natural del SARS-CoV[41] i d'altres virus de transmissió zoonòtica[42] es fonamenta en el fet que l'evolució del seu vol sembla haver seleccionat un conjunt únic de respostes immunes antivirals que controlen la propagació del patogen, limitant al mateix temps les respostes inflamatòries autodestructives.[43] Segons estudis cel·lulars in vitro desenvolupats a partir de models teòrics, un dels trets evolutius més singulars d'aquests animals és la pèrdua de determinats gens que normalment promouen la inflamació.[44]

    Tot i pertànyer a gèneres vírics diferents, el SARS-Cov i el coronavirus humà NL63 tenen una gran similitud pel que fa al seu tropisme cel·lular.[45] Ambdós comparteixen la seva afinitat per les cèl·lules ciliades de l'epiteli respiratori amb el coronavirus HKU1,[46] el qual fou descobert en una persona gran amb pneumònia a Shenzhen.[47]

    L'aparició d'un nou virus amb un genoma molt similar al SARS-Cov (80%)[48] i prèviament no filiat, provinent també dels ratpenats xinesos,[49] el SARS-CoV-2 (causant de la COVID-19),[50][51] provocà que l'OMS declarés l'alerta per pandèmia el març de 2020.

    Patogènesi

    [modifica]

    La SARS és una pneumònia vírica d'evolució ràpida.[52] El quadre inicial no es específic i resulta difícil de diferenciar de les habituals pneumònies comunitàries. A hores d'ara, el seu diagnòstic clínic es basa en la presència en el pacient de febre ≥ 38 °C i un símptoma o més de malaltia del tracte respiratori inferior (tos, dificultat respiratòria, dispnea), juntament amb signes radiogràfics d'infiltrats pulmonars concordants con pneumònia o síndrome del destret respiratori agut (SDRA).[53] El diagnòstic anatomopatològic requereix resultats autòpsics indicatius de procés pneumònic o de SDR sense causa identificable o cap diagnóstic alternatiu que pugui explicar la malaltia.[54] El diagnòstic analític implica l'existència de símptomes i signes clínics suggestius de SARS i troballes de laboratori positives en un o més dels següents mètodes diagnòstics:

    En la infecció pel SARS-Cov existeixen tres fases patogèniques de duració variable i que poden superposar-se cronològicament: replicació vírica, pneumonitis inflamatòria i fibrosi pulmonar residual.[61] Una particularitat d'aquesta síndrome és el fet que durant la fase aguda té un curs més benigne en nounats i nens comparat amb el que habitualment presenten els adults.[62] No s'ha registrat cap mort infantil per aquesta síndrome i pràcticament tots els nens afectats la superen sense seqüeles significatives a llarg termini.[63]

    Una de les possibles complicacions de la SARS és el pneumomediastí (presència d'aire lliure a mediastí) espontani, acompanyat de pneumotòrax o no.[64] Tot i no ser un dels trets associats més comuns de la malaltia, l'aparició d'insuficiència renal aguda és indicativa de mal pronòstic.[65]

    L'activació del sistema del complement té un paper important en la patogènesi de la SARS.[66] S'ha observat que els individus amb un període d'incubació curt són els que presenten una evolució clínica més greu.[67]

    Transmissió

    [modifica]

    El SARS-CoV es transmet entre persones sobretot per via aèria, a través de les gotetes de Flügge[68] i els nuclis infecciosos de Wells,[69] encara que el contacte amb les mucoses i secrecions dels malalts i amb fòmits[70] també és causa de contagi. És una infecció que es propaga amb molta facilitat dins de l'àmbit nosocomial,[71] sent imprescindible per aconseguir el seu control emprar mètodes biomoleculars de detecció precoç[72] i adoptar les mesures de seguretat hospitalària oportunes.[73][74] Les vies de transmissió fecal-respiratòria i fecal-oral es consideren possibles, però no s'han realitzat estudis epidemiològics que aportin dades sobre aquest tema en particular.[75]

    No existeixen evidències que indiquin que sigui una malaltia de transmissió vertical[76] i, segons indica una anàlisi retrospectiva del brot ocorregut a Toronto, els casos pediàtrics diagnosticats es produïren pel contacte amb adults infectats.[77]

    Se sap que els humans poden transmetre aquesta infecció a mamífers domesticats, com ara els porcs.[78]

    Tractament

    [modifica]

    Durant la primera fase de la malaltia determinats fàrmacs antivírics, com ara Kaletra® (una combinació de lopinavir i ritonavir utilitzada per tractar les infeccions pel VIH)[79] o altres inhibidors de les proteases, són una opció a considerar. Es convenient reservar l'ús de glucocorticoides fins a la segona setmana de malaltia, amb la finalitat de contrarestar l'etapa de BOPO. Els pacients amb un deteriorament clínic greu (febre persistent, empitjorament de les opacitats radiogràfiques i insuficiència respiratòria hipoxèmica) requereixen ventilació artificial en una UCI.[80] En ells, està indicada la instauració d'una teràpia pulsativa amb metilprednisona.[81] L'eficàcia dels interferons de tipus I[82] en el tractament de la SARS és qüestionable,[83] malgrat els prometedors resultats de les primeres recerques in vitro fetes sobre el tema.[84][85] Experiments amb cèl·lules cultivades de primats no humans varen mostrar la potencial utilitat de la cloroquina com a substància inhibidora de la infecció pel SARS-Cov,[86] però a posteriori no han estat finalitzats suficients assajos clínics vàlids que confirmin la seguretat d'aquest compost per tractar infeccions humanes a conseqüència dels coronavirus.[87] Durant els primers mesos de l'epidèmia s'empraren de forma empírica i amb resultats molt pobres[88] diversos immunomoduladors i antivírics, entre ells la ribavirina (un nucleòsid sintètic,[89] també anomenat virazole).[90] Més tard, investigadors francesos descobriren la presència en el SARS-Cov d'un determinat enzim capaç d'eludir l'acció d'aquesta substància.[91] D'altra banda, es realitzaren diversos estudis sobre l'eficàcia terapèutica de la ribavirina administrada conjuntament amb immunoglobulina endovenosa i/o plasma de malalts convalescents[92] i cap d'ells aportà resultats concloents. Això va ser atribuït a la impossibilitat de diferenciar els efectes del plasma i de la immunoglobulina dels de les comorbiditats preexistents o dels beneficis d'altres procediments mèdics implementats abans d'efectuar aquesta mena d'assajos.[93] El remdesivir (un inhibidor tipus molècula petita de l'ARN polimerasa)[94] és un altre compost amb capacitat de frenar la replicació del SARS-Cov in vitro.[95]

    Alguns malalts desenvoluparen alteracions del metabolisme lipídic persistents[96] a conseqüència de l'administració de metilprednisolona (un glucocorticoide sintètic).[97] A llarg termini i a banda dels possibles efectes secundaris del tractament, la seqüela mes comuna de la SARS és una reducció de la capacitat de difusió pulmonar (d'intercanvi de gasos entre els alvèols i els capil·lars) a conseqüència de la fibrosi intersticial provocada pel dany alveolar difús ocorregut durant el període àlgid de la pneumònia.[98] Certs casos d'infecció pel SARS-CoV evolucionaren cap a la fibrosi pulmonar, fins i tot després de la desaparició del virus en els subjectes infectats, un fenomen que s'ha atribuït a l'acció lesiva d'aquest sobre les vies de transducció de senyal de la proteïna EGFR (Epidermal Growth Factor Receptor).[99][100] Una altra seqüela rellevant d'aquesta infecció relacionada amb la presa de glucocorticoides és la necrosi asèptica del cap femoral.[101][102]

    Repercussió social de la SARS

    [modifica]

    Uns fets que quasi sempre acompanyen a les epidèmies causants d'un gran nombre de contagis i d'una mortalitat elevada, com la por, l'estigmatització i la discriminació, afectaren a les comunitats d'origen asiàtic de diversos països quan la SARS es va expandir.[103][104] Tanmateix, la síndrome generà tota mena de rumors[105] i de teories conspiratòries. Per exemple, Taiwan suggerí que formava part d'un experiment de guerra biològica desenvolupat per la Xina[106] i alguns científics russos afirmaren que el SARS-CoV era una barreja de virus de la parotiditis epidèmica i del xarampió creada en un laboratori.[107] Sí que es coneixen dos incidents confirmats d'infeccions pel virus relacionades amb les deficients mesures de seguretat existents en un centre virològic de Beijing.[108][109][110]

    Referències

    [modifica]
    1. ↑ Ding Y, Wang H, Shen H, Li Z, et al «The clinical pathology of severe acute respiratory syndrome (SARS): a report from China» (en anglés). J Pathol, 2003 Jul; 200 (3), pp: 282-289. PMID: 12845623. DOI: 10.1002/path.1440. PMC: 7168017 [Consulta: 30 abril 2020].
    2. ↑ Chang-Yeung, M; Xu, RH «SARS: epidemiology» (en anglés). Respirology, 2003 Nov; 8 (Supl 1), pp: S9-S14. PMID: 15018127. DOI: 10.1046/j.1440-1843.2003.00518.x. PMC: 7169193 [Consulta: 11 octubre 2020].
    3. ↑ Griffiths, S «SARS in Hong Kong» (en anglés). Oxford Medical School Gazette, 2008; 54 (1), págs: 5. ISSN 0030-7661. Arxivat de l'original el 10 d’octubre 2008 [Consulta: 30 abril 2020].
    4. ↑ Hsieh, YH; Chen, CWS; Hsu, SB «SARS Outbreak, Taiwan, 2003» (en anglés). Emerg Infect Dis, 2004 Feb; 10 (2), pp: 201–206. PMID: 15030683. DOI: 10.3201/eid1002.030515. PMC: 3322921 [Consulta: 5 octubre 2020].
    5. ↑ Vu HT, Leitmeyer KC, Le DH, Miller MJ, et al «Clinical description of a completed outbreak of SARS in Vietnam, February-May 2003» (en anglés). Emerg Infect Dis, 2004 Feb; 10 (2), pp: 334-338. PMID: 15030707. DOI: 10.3201/eid1002.030761. PMC: 3322907 [Consulta: 30 abril 2020].
    6. ↑ Parashar UD, Anderson LJ «Severe acute respiratory syndrome: review and lessons of the 2003 outbreak» (en anglés). Int J Epidemiol, 2004 Ag; 33 (4), pp: 628-634. PMID: 15155694. DOI: 10.1093/ije/dyh198. PMC: 7108628 [Consulta: 20 abril 2020].
    7. ↑ WHO «China's latest SARS outbreak has been contained, but biosafety concerns remain» (en anglés). Emergencies preparedness, response, 2004; Maig 18, pàgs: 3 [Consulta: 4 febrer 2020].
    8. ↑ Hui DS, Peiris M «Severe acute respiratory syndrome and other emerging severe respiratory viral infections» (en anglés). Respirology, 2019; Feb 7, pp: 410-412. ISSN 1440-1843. DOI: 10.1111/resp.13501. PMID: 30730100 [Consulta: 7 març 2019].
    9. ↑ Chowell G, Castillo-Chavez C, Fenimore PW, Kribs-Zaleta CM, et al «Model Parameters and Outbreak Control for SARS» (en anglés). Emerg Infect Dis, 2004 Jul; 10 (7), pp: 1258-1263. DOI: 10.3201/eid1007.030647. PMC: 3323341. PMID: 15324546 [Consulta: 14 febrer 2020].
    10. ↑ Zhang, Z «The outbreak pattern of SARS cases in China as revealed by a mathematical model» (en anglés). Ecol Modell, 2007 Jun 16; 204 (3), pp: 420–426. DOI: 10.1016/j.ecolmodel.2007.01.020. PMC: 7117038. PMID: 32287876 [Consulta: 20 maig 2020].
    11. ↑ Glass K, Becker NG «Evaluation of measures to reduce international spread of SARS» (en anglés). Epidemiol Infect, 2006 Oct; 134 (5), pp: 1092-1101. DOI: 10.1017/S0950268806005863. PMC: 2870475. PMID: 16476169 [Consulta: 14 febrer 2020].
    12. ↑ Colizza V, Barrat A, Barthélemy M, Vespignani A «Predictability and epidemic pathways in global outbreaks of infectious diseases: the SARS case study» (en anglés). BMC Med, 2007 Nov 21; 5, pp: 34. DOI: 10.1186/1741-7015-5-34. PMC: 2213648. PMID: 18031574 [Consulta: 2 febrer 2020].
    13. ↑ Conly, JM «Personal protective equipment for preventing respiratory infections: what have we really learned?» (en anglés). CMAJ, 2006 Ag 1; 175 (3), pp: 263. DOI: 10.1503/cmaj.060685. PMC: 1513408. PMID: 16880447 [Consulta: 12 març 2020].
    14. ↑ Caputo KM, Byrick R, Chapman MG, Orser BJ, Orser BA «Intubation of SARS patients: infection and perspectives of healthcare workers» (en anglés). Can J Anaesth, 2006 Feb; 53 (2), pp: 122-129. ISSN 0832-610X. DOI: 10.1007/BF03021815. PMID: 16434750 [Consulta: 12 març 2020].
    15. ↑ Lee, JW; McKibbin, WJ «Estimating the Global Economic Costs of SARS» (en anglés). A: Learning from SARS: Preparing for the Next Disease Outbreak: Workshop Summary. US National Academies Press, 2004 (Knobler S, Mahmoud A, Lemon S, et al; Eds.) NBK92473, pàgs: 11. ISBN 9780309091541 [Consulta: 9 abril 2020].
    16. ↑ Hernández, G «SARS: epidemiología y mecanismos de transmisión» (en castellà). Med Intensiva, 2003 Des; 27 (10), pp: 686-691. ISSN 0210-5691. DOI: 10.1016/S0210-5691(03)79993-8 [Consulta: 31 desembre 2018].
    17. ↑ «Henry Niman» (en anglès). ResearchGate, 2020; Mar. [Consulta: 15 març 2020].
    18. ↑ Enserink, M «A Sequel to SARS?» (en anglés). Science, 2003; Ag 21, pàgs: 2 [Consulta: 2 febrer 2020].
    19. ↑ Roos, R «Estimates of SARS death rates revised upward» (en anglés). CIDRAP. Academic Health Center, University of Minnesota, 2003; Maig 7, pàgs: 3 [Consulta: 31 desembre 2018].
    20. ↑ Zeng G, Xie SY, Li Q, Ou JM «Infectivity of severe acute respiratory syndrome during its incubation period» (en anglés). Biomed Environ Sci, 2009 Des; 22 (6), pp: 502-510. ISSN 0895-3988. DOI: 10.1016/S0895-3988(10)60008-6. PMID: 20337224 [Consulta: 7 març 2019].
    21. ↑ WHO. «WHO Global Conference on Severe Acute Respiratory Syndrome (SARS). Where do we go from here?» (en anglès). Summary report, 17-18 juny 2003. [Consulta: 11 octubre 2020].
    22. ↑ López Tricas, JM «Cuestiones sobre el SARS (Síndrome Respiratorio Agudo Grave)» (en castellà). Info-farmacia.com, 2010; Des 16 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 14 febrer 2020].
    23. ↑ Rota PA, Oberste MS, Monroe SS, Nix WA, et al «Characterization of a novel coronavirus associated with severe acute respiratory syndrome» (en anglés). Science, 2003 Maig 30; 300 (5624), pp: 1394-1399. ISSN 1095-9203. DOI: 10.1126/science.1085952. PMID: 12730500 [Consulta: 3 febrer 2019].
    24. ↑ Shaila, MS «Severe acute respiratory syndrome (SARS): an old virus jumping into a new host or a new creation?» (en anglés). J Biosci, 2003 Jun; 28 (4), pp: 359-360. PMID: 12799480. DOI: 10.1007/BF02705108. PMC: 7091179 [Consulta: 28 octubre 2020].
    25. ↑ NCBI «SARS-CoV Genome» (en anglés). SARS Coronavirus Resource Home. US National Library of Medicine, 2009; Set 26 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 31 desembre 2018].
    26. ↑ Fouchier, RAM; Kuiken, T; Schutten, M; van Amerongen, G; et al «Aetiology: Koch's postulates fulfilled for SARS virus» (en anglés). Nature, 2003 Maig 15; 423 (6937), pp: 240. DOI: 10.1038/423240a. PMC: 7095368. PMID: 12748632 [Consulta: 18 octubre 2018].
    27. ↑ Holmes, KV «SARS coronavirus: a new challenge for prevention and therapy» (en anglés). J Clin Invest, 2003 Jun 1; 111 (11), pp: 1605–1609. DOI: 10.1172/JCI18819. PMC: 156116. PMID: 12782660 [Consulta: 31 desembre 2018].
    28. ↑ Zhou P, Fan H, Lan T, Yang XL, et al «Fatal swine acute diarrhoea syndrome caused by an HKU2-related coronavirus of bat origin» (en anglés). Nature, 2018 Abr; 556 (7700), pp: 255-258. ISSN 1476-4687. DOI: 10.1038/s41586-018-0010-9. PMID: 29618817 [Consulta: 17 març 2020].
    29. ↑ Cui J, Li F, Shi ZL «Origin and evolution of pathogenic coronaviruses» (en anglés). Nat Rev Microbiol, 2019 Mar; 17 (3), pp: 181-192. ISSN 1740-1534. DOI: 10.1038/s41579-018-0118-9. PMID: 30531947 [Consulta: 2 febrer 2020].
    30. ↑ Zhang F, Luo S, Gu J, Li Z, et al «Prevalence and phylogenetic analysis of porcine diarrhea associated viruses in southern China from 2012 to 2018» (en anglés). BMC Vet Res, 2019 Des 27; 15 (1), pp: 470. DOI: 10.1186/s12917-019-2212-2. PMC: 6935106. PMID: 31881873 [Consulta: 17 març 2020].
    31. ↑ To KK, Hung IF, Chan JF, Yuen KY «From SARS coronavirus to novel animal and human coronaviruses» (en anglés). J Thorac Dis, 2013 Ag; 5 (Supl 2), pp: S103-S108. PMID: 23977429. DOI: 10.3978/j.issn.2072-1439.2013.06.02. PMC: 3747523 [Consulta: 9 abril 2020].
    32. ↑ Wang M, Hu Z «Bats as animal reservoirs for the SARS coronavirus: hypothesis proved after 10 years of virus hunting» (en anglés). Virol Sin, 2013 Des; 28 (6), pp: 315-317. ISSN 1995-820X. DOI: 10.1007/s12250-013-3402-x. PMID: 24174406 [Consulta: 14 març 2020].
    33. ↑ Wang, N; Li, SY; Yang, XL; Huang, HM; et al «Serological Evidence of Bat SARS-Related Coronavirus Infection in Humans, China» (en anglés). Virol Sin, 2018 Feb; 33 (1), pp: 104-107. PMID: 29500691. DOI: 10.1007/s12250-018-0012-7. PMC: 6178078 [Consulta: 20 febrer 2021].
    34. ↑ Sun, K «Rhinolophus sinicus (Chinese Horseshoe Bat)» (en anglés). The IUCN Red List of Threatened Species, 2019; e.T41529A22005184, pàgs: 8. ISSN 2307-8235. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2019-3.RLTS.T41529A22005184.en [Consulta: 1r febrer 2020].
    35. ↑ Hu B, Zeng LP, Yang XL, Ge XY, et al «Discovery of a rich gene pool of bat SARS-related coronaviruses provides new insights into the origin of SARS coronavirus» (en anglés). PLoS Pathog, 2017 Nov 30; 13 (11), pp: e1006698. DOI: 10.1371/journal.ppat.1006698. PMC: 5708621. PMID: 29190287 [Consulta: 31 desembre 2018].
    36. ↑ Yu P, Hu B, Shi ZL, Cui J «Geographical structure of bat SARS-related coronaviruses» (en anglés). Infect Genet Evol, 2019 Abr; 69, pp: 224-229. ISSN 1567-1348. DOI: 10.1016/j.meegid.2019.02.001. PMID: 30735813 [Consulta: 2 març 2020].
    37. ↑ Kan B, Wang M, Jing H, Xu H, et al «Molecular Evolution Analysis and Geographic Investigation of Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus-Like Virus in Palm Civets at an Animal Market and on Farms» (en anglés). J Virol, 2005 Set; 79 (18), pp: 11892-11900. DOI: 10.1128/JVI.79.18.11892-11900.2005. PMC: 1212604. PMID: 16140765 [Consulta: 2 març 2020].
    38. ↑ Cyranoski, D «Bat cave solves mystery of deadly SARS virus - and suggests new outbreak could occur» (en anglés). Nature, 2017 Des 7; 552 (7683), pp: 15-16. ISSN 1476-4687. DOI: 10.1038/d41586-017-07766-9. PMID: 29219990 [Consulta: 31 desembre 2018].
    39. ↑ Lim PL, Kurup A, Gopalakrishna G, Chan KP, et al «Laboratory-Acquired Severe Acute Respiratory Syndrome» (en anglés). N Engl J Med, 2004 Abr 22; 350 (17), pp: 1740-1745. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJMoa032565. PMID: 15103000 [Consulta: 2 febrer 2020].
    40. ↑ Lim, W; Ng, KC; Tsang, DNC «Laboratory containment of SARS virus» (en anglés). Ann Acad Med Singap, 2006 Maig; 35 (5), pp: 354-460. ISSN 0304-4602. PMID: 16830004 [Consulta: 5 octubre 2020].
    41. ↑ Li W, Shi Z, Yu M, Ren W, et al «Bats Are Natural Reservoirs of SARS-Like Coronaviruses» (en anglés). Science, 2005 Oct 28; 310 (5748), pp: 676-679. ISSN 0036-8075. DOI: 10.1126/science.1118391. PMID: 16195424 [Consulta: 6 març 2020].
    42. ↑ Afelt, A; Devaux, C; Serra-Cobo, J; Frutos, R «Bats, Bat-Borne Viruses, and Environmental Changes» (en anglès). A: Bats, Chap. 8 (Mikkola, H; Ed.) InTechOpen, 2018; Jul 4, pàgs: 16. ISBN 978-1-78923-399-5. DOI: 10.5772/intechopen.74377 [Consulta: 15 març 2020].
    43. ↑ Banerjee A, Baker ML, Kulcsar K, Misra V, et al «Novel Insights Into Immune Systems of Bats» (en anglés). Front Immunol, 2020 Gen 24; 11, pp: 26. PMID: 32117225. DOI: 10.3389/fimmu.2020.00026. PMC: 7025585 [Consulta: 6 març 2020].
    44. ↑ Brook CE, Boots M, Chandran K, Dobson AP, et al «Accelerated viral dynamics in bat cell lines, with implications for zoonotic emergence» (en anglés). Elife, 2020 Feb 3; 9, pii: e48401. PMID: 32011232. DOI: 10.7554/eLife.48401. PMC: 7064339 [Consulta: 15 març 2020].
    45. ↑ van der Hoek L, Pyrc K, Berkhout B «Human coronavirus NL63, a new respiratory virus» (en anglés). FEMS Microbiol Rev, 2006 Set; 30 (5), pp: 760-773. ISSN 1574-6976. DOI: 10.1111/j.1574-6976.2006.00032.x. PMID: 16911043 [Consulta: 17 març 2020].
    46. ↑ Woo PC, Lau SK, Yip CC, Huang Y, Yuen KY «More and More Coronaviruses: Human Coronavirus HKU1» (en anglés). Viruses, 2009 Jun; 1 (1), pp: 57-71. PMID: 21994538. DOI: 10.3390/v1010057. PMC: 3185465 [Consulta: 26 abril 2020].
    47. ↑ Woo PC, Lau SK, Chu CM, Chan KH, et al «Characterization and complete genome sequence of a novel coronavirus, coronavirus HKU1, from patients with pneumonia» (en anglés). J Virol, 2005 Gen; 79 (2), pp: 884-895. PMID: 15613317. DOI: 10.1128/JVI.79.2.884-895.2005. PMC: 538593 [Consulta: 17 març 2020].
    48. ↑ Xu J, Zhao S, Teng T, Abdalla AE, et al «Systematic Comparison of Two Animal-to-Human Transmitted Human Coronaviruses: SARS-CoV-2 and SARS-CoV» (en anglés). Viruses, 2020 Feb 22; 12 (2), pii: E244. ISSN 1999-4915. DOI: 10.3390/v12020244. PMID: 32098422 [Consulta: 6 març 2020].
    49. ↑ Caldaria, A; Conforti, C; Di Meo, N; Dianzani, C; et al «COVID‐19 and SARS: Differences and similarities» (en anglés). Dermatol Ther, 2020; Abr 11, pp: e13395. PMID: 32277530. DOI: 10.1111/dth.13395. PMC: 7235519 [Consulta: 2 octubre 2020].
    50. ↑ Corman VM, Landt O, Kaiser M, Molenkamp R, et al «Detecion of novel coronavirus (2019-nCoV) by real-time RT-PCR» (en anglés). Euro Surveill, 2020 Gen; 25 (3), pàgs: 8. ISSN 1560-7917. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2020.25.3.2000045. PMID: 31992387 [Consulta: 2 febrer 2018].
    51. ↑ Gralinski LE, Menachery VD «Return of the Coronavirus: 2019-nCoV» (en anglés). Viruses, 2020 Gen 24; 12 (2), pii: E135. ISSN 1999-4915. DOI: 10.3390/v12020135. PMID: 31991541 [Consulta: 2 febrer 2020].
    52. ↑ Peiris JSM, Chu CM, Cheng VCC, Chan KS, et al «Clinical progression and viral load in a community outbreak of coronavirus-associated SARS pneumonia: a prospective study» (en anglés). Lancet, 2003 Maig 24; 361 (9371), pp: 1767-1772. PMID: 12781535. DOI: 10.1016/s0140-6736(03)13412-5. PMC: 7112410 [Consulta: 18 octubre 2020].
    53. ↑ Bell, DJ; Sharma, R; Murphy, A; Weerakkody, Y; et al «Severe acute respiratory syndrome-related coronavirus» (en anglès). Radiopaedia, 2020 Feb 24; 74035 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 27 febrer 2020].
    54. ↑ Nicholls JM, Poon LLM; Lee KC, Ng WF, et al «Lung pathology of fatal severe acute respiratory syndrome» (en anglés). Lancet, 2003 Maig 24; 361 (9371), pp: 1773–1778. PMID: 12781536. DOI: 10.1016/S0140-6736(03)13413-7. PMC: 7112492 [Consulta: 18 octubre 2020].
    55. ↑ Chow, KYC; Hon, CC; Kin, R; Hui, H; et al «Molecular advances in severe acute respiratory syndrome-associated coronavirus (SARS-CoV)» (en anglés). Genomics Proteomics Bioinformàtics, 2002 Nov; 1 (4), pp: 247-262. PMID: 15629054. DOI: 10.1016/s1672-0229(03)01031-3. PMC: 5172416 [Consulta: 28 octubre 2020].
    56. ↑ Poon LL, Chan KH, Wong OK, Cheung TK, et al «Detection of SARS coronavirus in patients with severe acute respiratory syndrome by conventional and real-time quantitative reverse transcription-PCR assays» (en anglés). Clin Chem, 2004 Gen; 50 (1), pp: 67-72. ISSN 1530-8561. DOI: 10.1373/clinchem.2003.023663. PMID: 14709637 [Consulta: 2 gener 2018].
    57. ↑ Woo PC, Lau SK, Wong BH, Tsoi HW, et al «Differential sensitivities of severe acute respiratory syndrome (SARS) coronavirus spike polypeptide enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA) and SARS coronavirus nucleocapsid protein ELISA for serodiagnosis of SARS coronavirus pneumònia» (en anglés). J Clin Microbiol, 2005 Jul; 43 (7), pp: 3054-3058. DOI: 10.1128/JCM.43.7.3054-3058.2005. PMC: 1169156. PMID: 16000415 [Consulta: 2 gener 2018].
    58. ↑ Liu IJ, Chen PJ, Yeh SH, Chiang YP, et al «Immunofluorescence assay for detection of the nucleocapsid antigen of the severe acute respiratory syndrome (SARS)-associated coronavirus in cells derived from throat wash samples of patients with SARS» (en anglés). J Clin Microbiol, 2005 Maig; 43 (5), pp: 2444-2448. DOI: 10.1128/JCM.43.5.2444-2448.2005. PMC: 1153760. PMID: 15872279 [Consulta: 8 febrer 2020].
    59. ↑ Ge XY, Li JL, Yang XL, Chmura AA, et al «Isolation and characterization of a bat SARS-like coronavirus that uses the ACE2 receptor» (en anglés). Nature, 2013 Nov 28; 503 (7477), pp: 535-538. DOI: 10.1038/nature12711. PMC: 5389864. PMID: 24172901 [Consulta: 14 març 2020].
    60. ↑ Nicholls JM, Butany J, Poon LL, Chan KH, et al «Time course and cellular localization of SARS-CoV nucleoprotein and RNA in lungs from fatal cases of SARS» (en anglés). PLoS Med, 2006 Feb; 3 (2), pp: e27. DOI: 10.1371/journal.pmed.0030027. PMC: 1324951. PMID: 16379499 [Consulta: 11 febrer 2020].
    61. ↑ Gralinski LE, Bankhead A 3rd, Jeng S, Menachery VD, et al «Mechanisms of severe acute respiratory syndrome coronavirus-induced acute lung injury» (en anglés). mBio, 2013 Ag 6; 4 (4), pii: e00271-13. PMID: 23919993. DOI: 10.1128/mBio.00271-13. PMC: 3747576 [Consulta: 9 maig 2020].
    62. ↑ Li, AM; Ng, PC «Severe acute respiratory syndrome (SARS) in neonates and children» (en anglés). Arch Dis Child Fetal Neonatal Ed, 2005 Nov; 90 (6), pp: F461-F465. DOI: 10.1136/adc.2005.075309. PMC: 1721969. PMID: 16244207 [Consulta: 4 gener 2018].
    63. ↑ Williams, JV «The Clinical Presentation and Outcomes of Children Infected with Newly Identified Respiratory Tract Viruses» (en anglés). Infect Dis Clin North Am, 2005 Set; 19 (3), pp: 569-584. DOI: 10.1016/j.idc.2005.05.009. PMC: 3351010. PMID: 16102649 [Consulta: 4 febrer 2020].
    64. ↑ Chu CM, Leung YY, Hui JY, Hung IF, et al «Spontaneous pneumomediastinum in patients with severe acute respiratory syndrome» (en anglés). Eur Respir J, 2004 Jun; 23 (6), pp: 802-804. ISSN 0903-1936. DOI: 10.1183/09031936.04.00096404. PMID: 15218989 [Consulta: 7 març 2019].
    65. ↑ Chu KH, Tsang WK, Tang CS, Lam MF, et al «Acute renal impairment in coronavirus-associated severe acute respiratory syndrome» (en anglés). Kidney Int, 2005 Feb; 67 (2), pp: 698-705. ISSN 1523-1755. DOI: 10.1111/j.1523-1755.2005.67130.x. PMID: 15673319 [Consulta: 16 març 2020].
    66. ↑ Gralinski LE, Sheahan TP, Morrison TE, Menachery VD, et al «Complement Activation Contributes to Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus Pathogenesis» (en anglés). mBio, 2018 Oct 9; 9 (5), pii: e01753-18. DOI: 10.1128/mBio.01753-18. PMC: 6178621. PMID: 30301856 [Consulta: 2 febrer 2020].
    67. ↑ Virlogeux V, Fang VJ, Wu JT, Ho LM, et al «Incubation Period Duration and Severity of Clinical Disease Following Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus Infection» (en anglés). Epidemiology, 2015 Set; 26 (5), pp: 666-669. DOI: 10.1097/EDE.0000000000000339. PMC: 4889459. PMID: 26133021 [Consulta: 7 març 2019].
    68. ↑ Murillo-Godínez, G «Las gotitas de Flügge» (en castellà). Rev Med Inst Mex Seguro Soc, 2009 Maig-Jun; 47 (3), pp: 290. ISSN 0443-5117. PMID: 20141659 [Consulta: 6 gener 2019].
    69. ↑ Atkinson J, Chartier Y, Pessoa-Silva CL, et al (editors) «Respiratory droplets» (en anglès). Natural Ventilation for Infection Control in Health-Care Settings, Annex C. WHO, 2009; NBK143281, pàgs: 4 [Consulta: 6 gener 2019].
    70. ↑ Xiao S, Li Y, Wong TW, Hui DSC «Role of fomites in SARS transmission during the largest hospital outbreak in Hong Kong» (en anglés). PLoS One, 2017 Jul 20; 12 (7), pp: e0181558. DOI: 10.1371/journal.pone.0181558. PMC: 5519164. PMID: 28727803 [Consulta: 6 gener 2018].
    71. ↑ Tai, DY «SARS: how to manage future outbreaks?» (en anglés). Ann Acad Med Singapore, 2006 Maig; 35 (5), pp: 368-373. ISSN 0304-4602. PMID: 16830006 [Consulta: 10 gener 2018].
    72. ↑ Suresh MR, Bhatnagar PK, Das D «Molecular targets for diagnostics and therapeutics of severe acute respiratory syndrome (SARS-CoV)» (en anglés). J Pharm Pharm Sci, 2008 Abr 19; 11 (2), pp: 1s-13s. DOI: 10.18433/j3j019. PMC: 2678938. PMID: 19203466 [Consulta: 12 març 2020].
    73. ↑ Cheng VC, Chan JF, To KK, Yuen KY «Clinical management and infection control of SARS: lessons learned» (en anglés). Antiviral Res, 2013 Nov; 100 (2), pp: 407-419. ISSN 1872-9096. DOI: 10.1016/j.antiviral.2013.08.016. PMID: 23994190 [Consulta: 6 gener 2018].
    74. ↑ Shaw, K «The 2003 SARS outbreak and its impact on infection control practices» (en anglés). Public Health, 2006 Gen; 120 (1), pp: 8-14. DOI: 10.1016/j.puhe.2005.10.002. PMC: 7118748. PMID: 16297415 [Consulta: 17 abril 2020].
    75. ↑ Vaqué Rafart, J «Síndrome respiratorio agudo grave (SARS)» (en anglès). An Pediatr (Barc), 2005; 62 (Supl 1), pp: 6-11. ISSN 1695-9531 [Consulta: 6 gener 2019].
    76. ↑ Robertson CA, Lowther SA, Birch T, Tan C, et al «SARS and Pregnancy: A Case Report» (en anglés). Emerg Infect Dis, 2004 Feb; 10 (2), pp: 345-348. DOI: 10.3201/eid1002.030736. PMC: 3322896. PMID: 15030710 [Consulta: 12 març 2020].
    77. ↑ Bitnun, A; Read, S; Tellier, R; Petric, M; Richardson, SE «Severe acute respiratory syndrome-associated coronavirus infection in Toronto children: a second look» (en anglés). Pediatrics, 2009 Gen; 123 (1), pp: 97-101. DOI: 10.1542/peds.2007-3745. ISSN: 1098-4275. PMID: 19117866 [Consulta: 28 octubre 2020].
    78. ↑ Chen, W; Yan, M; Yang, L; Ding, B, et al «SARS-associated Coronavirus Transmitted from Human to Pig» (en anglés). Emerg Infect Dis, 2005 Mar; 11 (3), pp: 446-448. DOI: 10.3201/eid1103.040824. PMC: 3298239. PMID: 15757562 [Consulta: 21 juny 2021].
    79. ↑ PubChem «Lopinavir/Ritonavir» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Feb 29; CID 11979606 (rev), pàgs: 22 [Consulta: 1r març 2018].
    80. ↑ Yam, LYC; Chen, RC; Zhong, NS «SARS: ventilatory and intensive care» (en anglés). Respirology, 2003 Nov; 8 (Supl 1), pp: S31-S35. PMID: 15018131. DOI: 10.1046/j.1440-1843.2003.00521.x. PMC: 7169203 [Consulta: 25 juny 2021].
    81. ↑ Tai, DY «Pharmacologic treatment of SARS: current knowledge and recommendations» (en anglés). Ann Acad Med Singapore, 2007 Jun; 36 (6), pp: 438-443. ISSN 0304-4602. PMID: 17597972 [Consulta: 1r març 2020].
    82. ↑ InterPro «Interferon alpha/beta/delta» (en anglès). EMBL-EBI, 2021 Jun 3; IPR000471 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 21 juny 2021].
    83. ↑ de Lang A, Baas T, Smits SL, Katze MG, et al «Unraveling the complexities of the interferon response during SARS-CoV infection» (en anglés). Future Virol, 2009 Gen 1; 4 (1), pp: 71-78. PMID: 19885368. DOI: 10.2217/17460794.4.1.71. PMC: 2680287 [Consulta: 1r març 2020].
    84. ↑ Hensley LE, Fritz LE, Jahrling PB, Karp CL, et al «Interferon-β 1a and SARS Coronavirus Replication» (en anglés). Emerg Infect Dis, 2004 Feb; 10 (2), pp: 317-319. PMID: 15030704. DOI: 10.3201/eid1002.030482. PMC: 3322919 [Consulta: 1r març 2020].
    85. ↑ Sainz B Jr, Mossel EC, Peters CJ, Garry RF «Interferon-beta and interferon-gamma synergistically inhibit the replication of severe acute respiratory syndrome-associated coronavirus (SARS-CoV)» (en anglés). Virology, 2004 Nov 10; 329 (1), pp: 11-17. ISSN 1096-0341. DOI: 10.1016/j.virol.2004.08.011. PMID: 15476870 [Consulta: 17 març 2020].
    86. ↑ Vincent MJ, Bergeron E, Benjannet S, Erickson BR, et al «Chloroquine is a potent inhibitor of SARS coronavirus infection and spread» (en anglés). Virol J, 2005 Ag 22; 2, pp: 69. PMID: 16115318. DOI: 10.1186/1743-422X-2-69. PMC: 1232869 [Consulta: 13 març 2020].
    87. ↑ Cheng VC, Lau SK, Woo PC, Yuen KY «Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus as an Agent of Emerging and Reemerging Infection» (en anglés). Clin Microbiol Rev, 2007 Oct; 20 (4), pp: 660-694. PMID: 17934078. DOI: 10.1128/CMR.00023-07. PMC: 2176051 [Consulta: 13 març 2020].
    88. ↑ Cyranoski, D «Critics slam treatment for SARS as ineffective and perhaps dangerous» (en anglès). Nature, 2003 Maig 1; 423 (4), pàgs: 6. ISSN 1476-4687. DOI: 10.1038/423004a [Consulta: 16 març 2020].
    89. ↑ PubChem «Ribavirin» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Mar 11; CID 37542 (rev), pàgs: [Consulta: 16 març 2018].
    90. ↑ Hui, DSC; Sung, JJY «SARS (Severe Acute Respiratory Syndrome)» (en anglès). Antimicrobe.org, 2014; Maig (rev), pàgs: 11 [Consulta: 16 març 2020].
    91. ↑ Ferron F, Subissi L, Silveira De Morais AT, Le NTT, et al «Structural and molecular basis of mismatch correction and ribavirin excision from coronavirus RNA» (en anglés). Proc Natl Acad Sci USA, 2018 Gen 9; 115 (2), pp: E162-E171. DOI: 10.1073/pnas.1718806115. PMC: 5777078. PMID: 29279395 [Consulta: 16 març 2020].
    92. ↑ Nie QH, Luo XD, Hui WL «Advances in clinical diagnosis and treatment of severe acute respiratory syndrome» (en anglés). World J Gastroenterol, 2003 Jun; 9 (6), pp: 1139-1143. DOI: 10.3748/wjg.v9.i6.1139. PMC: 4611773. PMID: 12800213 [Consulta: 19 març 2020].
    93. ↑ Stockman LJ, Bellamy R, Garner P «SARS: Systematic Review of Treatment Effects» (en anglés). PLoS Med, 2006 Set; 3 (9), pp: e343. DOI: 10.1371/journal.pmed.0030343. PMC: 1564166. PMID: 16968120 [Consulta: 19 març 2020].
    94. ↑ DrugBank «Remdesivir» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Mar; DB14761 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 31 març 2020].
    95. ↑ Agostini ML, Andres EL, Sims AC, Graham RL, et al «Coronavirus Susceptibility to the Antiviral Remdesivir (GS-5734) Is Mediated by the Viral Polymerase and the Proofreading Exoribonuclease» (en anglés). mBio, 2018 Mar 6; 9 (2), pii: e00221-18. DOI: 10.1128/mBio.00221-18. PMC: 5844999. PMID: 29511076 [Consulta: 31 març 2020].
    96. ↑ Wu Q, Zhou L, Sun X, Yan Z, et al «Altered Lipid Metabolism in Recovered SARS Patients Twelve Years after Infection» (en anglés). Sci Rep, 2017 Ag 22; 7 (1), pp: 9110. DOI: 10.1038/s41598-017-09536-z. PMC: 5567209. PMID: 28831119 [Consulta: 8 febrer 2020].
    97. ↑ DrugBank «Methylprednisolone» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Feb; DB00959 (rev), pàgs: 15 [Consulta: 8 febrer 2020].
    98. ↑ Wu X, Dong D, Ma D «Thin-Section Computed Tomography Manifestations During Convalescence and Long-Term Follow-Up of Patients with Severe Acute Respiratory Syndrome (SARS)» (en anglés). Med Sci Monit, 2016 Ag 8; 22, pp: 2793-2799. ISSN 1234-1010. PMC: 4982531. PMID: 27501327 [Consulta: 14 gener 2018].
    99. ↑ UniProt «Epidermal growth factor receptor» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; P00533 -EGFR_HUMAN- (rev), pàgs: 47 [Consulta: 11 febrer 2020].
    100. ↑ Venkataraman T, Frieman MB «The Role of Epidermal Growth Factor Receptor (EGFR) Signaling in SARS Coronavirus-Induced Pulmonary Fibrosis» (en anglés). Antiviral Res, 2017 Jul; 143, pp: 142-150. DOI: 10.1016/j.antiviral.2017.03.022. PMC: 5507769. PMID: 28390872 [Consulta: 11 febrer 2018].
    101. ↑ Chan, KS; Zheng, JP; Mok, YW; Li, YM; et al «SARS: prognosis, outcome and sequelae» (en anglés). Respirology, 2003 Nov; 8 (Supl 1), pp: S36-S40. DOI: 10.1046/j.1440-1843.2003.00522.x. PMC: 7169213. PMID: 15018132 [Consulta: 2 octubre 2020].
    102. ↑ Zhang P, Li J, Liu H, Han N, et al «Long-term bone and lung consequences associated with hospital-acquired severe acute respiratory syndrome: a 15-year follow-up from a prospective cohort study» (en anglés). Bone Res, 2020 Feb 14; 8, pp: 8. DOI: 10.1038/s41413-020-0084-5. PMC: 7018717. PMID: 32128276 [Consulta: 6 març 2020].
    103. ↑ Person B, Sy F, Holton K, Govert B, et al «Fear and Stigma: The Epidemic within the SARS Outbreak» (en anglés). Emerg Infect Dis, 2004 Feb; 10 (2), pp: 358-363. PMID: 15030713. DOI: 10.3201/eid1002.030750. PMC: 3322940 [Consulta: 5 abril 2020].
    104. ↑ Yang Y, Peng F, Wang R, Guan K, et al «The deadly coronaviruses: The 2003 SARS pandemic and the 2020 novel coronavirus epidemic in China» (en anglés). J Autoimmun, 2020 Maig; 109, pp: 102434. PMID: 32143990. DOI: 10.1016/j.jaut.2020.102434. PMC: 7126544 [Consulta: 9 maig 2020].
    105. ↑ Tai Z, Sun T «The rumouring of SARS during the 2003 epidemic in China» (en anglés). Sociol Health Illn, 2011 Jul; 33 (5), pp: 677-693. ISSN 1467-9566. DOI: 10.1111/j.1467-9566.2011.01329.x. PMID: 21592140 [Consulta: 5 abril 2020].
    106. ↑ Jennings, R «Taiwan suggests SARS was China warfare plot» (en anglés). Reuters, 2008; Oct 7, pàgs: 4 [Consulta: 17 abril 2020].
    107. ↑ news24 «Sars biological weapon?» (en anglés). Breaking News, Archives, 2003; Nov 4, pàgs: 1 [Consulta: 17 abril 2020].
    108. ↑ Walgate, R «SARS escaped Beijing lab twice» (en anglés). Genome Biol, 2004 Abr 27; 4, pp: spotlight-20040427-03. ISSN 1474-7596. DOI: 10.1186/gb-spotlight-20040427-03. PMC: 7096887 [Consulta: 20 juny 2021].
    109. ↑ Parry, J «Breaches of safety regulations are probable cause of recent SARS outbreak, WHO says» (en anglés). BMJ, 2004 Maig 22; 328 (7450), pp: 1222. PMID: 15155496. DOI: 10.1136/bmj.328.7450.1222-b. PMC: 416634 [Consulta: 20 juny 2021].
    110. ↑ CDC. «SARS Update—May 19, 2004» (en anglès). NCIRD, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 3 maig 2005 (rev). [Consulta: 20 juny 2021].

    Bibliografia

    [modifica]

    Vegeu també

    [modifica]

    Enllaços externs

    [modifica]
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Síndrome respiratòria aguda greu
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síndrome_respiratòria_aguda_greu&oldid=34127767»