Filofròsine (satèl·lit)

Filofròsine
Designació provisional	S/2003 J 15
Tipus	satèl·lit de Júpiter
Descobert per	Scott S. Sheppard
Data de descobriment	6 febrer 2003
Cos pare	Júpiter
Dades orbitals
Semieix major a	22.819.950 km
Excentricitat e	0,194
Període orbital P	701,3 d
Inclinació i	143,6 °
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)	23,5
Albedo	0,04

Filofròsine,^[2] també conegut com a Júpiter LVIII (designació provisional S/2003 J 15), és un petit satèl·lit natural irregular retrògrad de Júpiter. Fou descobert per un equip d'astrònoms de la Universitat de Hawaii dirigits per Scott S. Sheppard l'any 2003.^[3]^[4] Fa uns 2 quilòmetres de diàmetre i orbita el planeta a una distància mitjana de 22.721 Mm en 699,676 dies, a una inclinació de 142° respecte l'eclíptica. Pertany al grup de Pasífae.

La lluna fou perduda després del seu descobriment el 2003.^[5]^[6]^[7]^[8] Fou redescoberta el 2017 i rebé la designació permanent aquest mateix any.^[9] El 2019 rebé el nom definitiu en honor de Filofròsine (Φιλοφροσύνη).^[2]^[10]^[11]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 URL de la referència: https://sites.google.com/carnegiescience.edu/sheppard/moons/jupitermoons.
↑ ^2,0 ^2,1 «Planet and Satellite Names and Discoverers». USGS Astrogeology Science Center. [Consulta: 27 agost 2019].
↑ IAUC 8087: Satellites of Jupiter 4 de març de 2003 (descobriment)(anglès)
↑ MPEC 2003-E11: S/2003 J 1, 2003 J 2, 2003 J 3, 2003 J 4, 2003 J 5, 2003 J 6, 2003 J 7 (anglès)
↑ Beatty, Kelly. «Outer-Planet Moons Found — and Lost». Sky & Telescope, 04-04-2012.
↑ Brozović, Marina; Jacobson, Robert A. «The Orbits of Jupiter's Irregular Satellites». The Astronomical Journal, 153, 4, 09-03-2017. Bibcode: 2017AJ....153..147B. DOI: 10.3847/1538-3881/aa5e4d.
↑ Jacobson, B.; Brozović, M.; Gladman, B.; Alexandersen, M.; Nicholson, P. D.; Veillet, C. «Irregular Satellites of the Outer Planets: Orbital Uncertainties and Astrometric Recoveries in 2009–2011». The Astronomical Journal, 144, 5, 28-09-2012. Bibcode: 2012AJ....144..132J. DOI: 10.1088/0004-6256/144/5/132.
↑ Sheppard, Scott S. «New Moons of Jupiter Announced in 2017», 2017. «"We likely have all of the lost moons in our new observations from 2017, but to link them back to the remaining lost 2003 objects requires more observations a year later to confirm the linkages, which will not happen until early 2018. ... There are likely a few more new moons as well in our 2017 observations, but we need to reobserve them in 2018 to determine which of the discoveries are new and which are lost 2003 moons."»
↑ Sheppard, Scott S. «Jupiter's Known Satellites», 2017. Arxivat de l'original el 18 de març 2015.
↑ «Naming Contest for Newly-discovered Moons of Jupiter». [Consulta: 27 agost 2019].
↑ «Public Contest Successfully Finds Names For Jupiter’s New Moons». [Consulta: 27 agost 2019].

Vegeu també

[f0f5a899fd35459308cf665fa5e02e9cb37174dd-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 URL de la referència: https://sites.google.com/carnegiescience.edu/sheppard/moons/jupitermoons.

[name-2] 2,0 ^2,1 «Planet and Satellite Names and Discoverers». USGS Astrogeology Science Center. [Consulta: 27 agost 2019].

[3] IAUC 8087: Satellites of Jupiter 4 de març de 2003 (descobriment)(anglès)

[4] MPEC 2003-E11: S/2003 J 1, 2003 J 2, 2003 J 3, 2003 J 4, 2003 J 5, 2003 J 6, 2003 J 7 (anglès)

[5] Beatty, Kelly. «Outer-Planet Moons Found — and Lost». Sky & Telescope, 04-04-2012.

[Jacobson-6] Brozović, Marina; Jacobson, Robert A. «The Orbits of Jupiter's Irregular Satellites». The Astronomical Journal, 153, 4, 09-03-2017. Bibcode: 2017AJ....153..147B. DOI: 10.3847/1538-3881/aa5e4d.

[7] Jacobson, B.; Brozović, M.; Gladman, B.; Alexandersen, M.; Nicholson, P. D.; Veillet, C. «Irregular Satellites of the Outer Planets: Orbital Uncertainties and Astrometric Recoveries in 2009–2011». The Astronomical Journal, 144, 5, 28-09-2012. Bibcode: 2012AJ....144..132J. DOI: 10.1088/0004-6256/144/5/132.

[8] Sheppard, Scott S. «New Moons of Jupiter Announced in 2017», 2017. «"We likely have all of the lost moons in our new observations from 2017, but to link them back to the remaining lost 2003 objects requires more observations a year later to confirm the linkages, which will not happen until early 2018. ... There are likely a few more new moons as well in our 2017 observations, but we need to reobserve them in 2018 to determine which of the discoveries are new and which are lost 2003 moons."»

[9] Sheppard, Scott S. «Jupiter's Known Satellites», 2017. Arxivat de l'original el 18 de març 2015.

[10] «Naming Contest for Newly-discovered Moons of Jupiter». [Consulta: 27 agost 2019].

[11] «Public Contest Successfully Finds Names For Jupiter’s New Moons». [Consulta: 27 agost 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

Satèl·lits de Júpiter
Ordenats segons la distància aproximada respecte Júpiter, de menor a major. Les designacions provisionals estan en cursiva.
Satèl·lits interiors	Metis · Adrastea · Amaltea · Tebe
Satèl·lits galileans	Io · Europa · Ganimedes · Cal·listo
Grup de Temisto	Temisto
Grup d'Himalia	Leda Himalia Ersa Pandia Lisitea Elara Dia
Grup de Carpo	Carpo
Grup de Valetudo	Valetudo
Grup d'Anance	S/2003 J 12(?) Eupòria Eufema Júpiter LV Júpiter LII Telxínoe Euante Hèlice Ortòsia Júpiter LXVIII Júpiter LIV Júpiter LXIV Iocasta S/2003 J 16(?) Praxídice Harpàlice Mnemea Hermipe Tíone Júpiter LXX Anance
Grup de Carme	Júpiter LXXII Herse Etna Cale Taígete Júpiter LXI Caldona S/2003 J 10(?) Erínome Cal·lícore Júpiter LXVI Júpiter LXIX Càlice Carme Júpiter LXIII Pasítea Júpiter LI Eucèlade Ars Isònoe S/2003 J 9(?) Irene
Grup de Pasífae	Júpiter LXVII Filofròsine S/2003 J 23(?) Aedea Cal·lírroe Eurídome Cora Cilene Júpiter LVI Júpiter LIX S/2003 J 4(?) Pasífae Hegèmone Sinope Sponde Autònoe Megaclite S/2003 J 2(?)
Anells de Júpiter