Societat Catalana de Documentació i Informació
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | SOCADI  |
| Tipus | associació professional |
| Història | |
| Creació | 1984 |
| Data de dissolució o abolició | 1999 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Format per | |
Societat Catalana de Documentació i Informació (SOCADI) va ser una associació professional de bibliotecaris i documentalistes de Catalunya.[1][2]
SOCADI fou creada el 1984 a partir dels antecedents de la delegació a Catalunya de la Societat Espanyola de Documentació i Informació Científica (SEDIC), una associació similar, amb seu a Madrid,[1] que havia començat a funcionar de manera informal el 1978, i també del grup de treball informal Tertúlia Terminalera, del Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya (CIDC). La delegació de la SEDIC a Catalunya, que va tenir poca activitat, estava integrada per Rafael Queralt Teixidó (1924-2015), Domènec Turuguet Mayol (1924-2003), Joaquim Mumbrú Laporta i Ángela García de Mendoza, entre d'altres. Aquesta delegació es va extingir amb la creació de SOCADI el 1984.[3] Agrupà els professionals relacionats amb la informació i la documentació científica i especialitzada, en un nombre aproximat de 400. Organitzà cursets i altres activitats de formació permanent, i des del 1987 les Jornades Catalanes de Documentació, que a partir del 1989 foren organitzades conjuntament amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Va publicar l'Anuari SOCADI de Documentació i Informació (1997-1998).[1] Els seus presidents foren Joan Bravo-Pijoan, entre els anys 1984 i 1987, i Lluís Codina-Bonilla, entre el 1996 i el 1999.[4]
Entre les finalitats que es va proposar l'associació estaven les de: fomentar la col·laboració i l'intercanvi d'experiències entre els especialistes en informació i documentació i entre les institucions emmarcades en el cap de la informació i la documentació, promoure el perfeccionament professional dels especialistes en informació i documentació i desenvolupar els mètodes de treball en aquest camp, mitjançant l'organització de cursets, conferències, seminaris, etc., i mantenir relacions amb entitats anàlogues de Catalunya, la resta d'Espanya i l'estranger.[4]
El 1999 es va fusionar amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pons i Serra, Amadeu. «Societat Catalana de Documentació i Informació». A: L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 octubre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Societat Catalana de Documentació i Informació (Socadi)». Cronología de la Documentación Española [Consulta: 10 octubre 2018].
- ↑ Tomàs, Baiget «Endreçant records i mirades sobre la documentació a Catalunya (1970-2000). Part I: CIDC i Socadi». Item: revista de biblioteconomia i documentació, Núm. 62, 2017, pàg. 125-138 [Consulta: 10 octubre 2018].
- ↑ 4,0 4,1 «SOCADI: 1984-1999». Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. [Consulta: 10 octubre 2018].