Vés al contingut

SRCM M35

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaSRCM M35
Tipusgranada de mà Modifica el valor a Wikidata
País d'origenRegne d'Itàlia i Malta Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
GuerresSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
Dissenyada1935 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Pes240 g Modifica el valor a Wikidata
Longitud85 mm Modifica el valor a Wikidata
La SRCM M35[1] és una granada de mà que va entrar en servei amb el Regi Esercito en 1935, sent empleada durant la Segona Guerra Mundial i fins a la dècada de 1980. Va ser batejada "Diable vermell" pels britànics durant la Campanya del nord d'Àfrica en 1941-1942, ja que aquest era el color del model més usual.[2]

Descripció

[modifica]

La SRCM M35 va entrar en servei en 1935, igual que la granada OTO M35 i la Breda M35, representant la nova generació de magranes de mà amb les quals el Regi Esercito va entrar a la Segona Guerra Mundial. Després de l'Armistici de Cassibile va ser adoptada com Handgranate 328 per les unitats del Heer i la Luftwaffe desplegades a Itàlia. Va estar en servei amb l'Exèrcit italià fins a finals de la dècada de 1980, al costat de la més moderna OD 82/ES, així com en les Forces Armades de Malta (subministrada per la MIATM).[3]

La SRCM M35 és una granada ofensiva, que escampa esquerdills lleugers i letals en un radi menor respecte a la distància màxima de llançament, cobrint l'avanç del soldat que la va llançar sense ferir-ho. El seu abast màxim de llançament és de 20-25 m, mentre que el radi letal dels esquerdills és de 10-15 m.[4] La seva carcassa està feta de xapa d'alumini i conté 43 g de trinitrotoluè i binitronaftalina, que al detonar produeixen esquerdills en fragmentar-se un filferro enrotllat en el seu interior. Té dos sistemes de seguretat, un de manual format per un passador de llautó amb mànec de goma i un altre automàtic format per una palanca d'alumini unida a una coberta exterior.

Variants

[modifica]
  • "de guerra": carcassa de color vermell.
  • "de guerra - versió R.M.": carcassa de color blanc amb una línia vermella; carregada amb TNT.[5]
  • "fumígena d'entrenament": carcassa de color groc durant la Segona Guerra Mundial i de color vermell en la postguerra; és recognoscible pels nombrosos forats grans en la seva carcassa.
  • "fumígena" i "fumígena incendiària": per a ús en combat, sense forats, amb la meitat superior de la carcassa de color vermell i la meitat inferior de color negre, amb les lletres F i F1 respectivament impreses a la seva base.[6]
  • "d'entrenament amb càrrega reduïda": carcassa de color vermell amb una línia marró i una línia blava, carregada amb 5 g de mescla fumígena i sense el rotllo de filferro per a fragmentació.
  • "HE": carcassa de color vermell amb línia groga, d'alt poder explosiu i carregada amb TNT.

En la postguerra es van produir magranes amb carcasses pintades de color caqui en lloc de vermell, però conservant el codi de línies de color per a les diferents variants.

Usuaris

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Error en el títol o la url.«».
  2. Italian Bomba a Mano Mod. 35 www.inert-ord.net. Consultado el 1 de mayo de 2016.
  3. «La SRCM en Malta.». Arxivat de l'original el 2015-09-30. [Consulta: 17 gener 2019].
  4. Regio Esercito - Materiale bellico - Bomba a mano S.R.C.M. mod. 35
  5. Armi - Bomba a mano SRCM 35
  6. «S.R.C.M». Arxivat de l'original el 2012-07-01. [Consulta: 17 gener 2019].

Bibliografia

[modifica]
  • Istruzione Sulla Bomba a mà S.R.C.M Mod. 35 ad effetto ridotto, Stato Maggiore Esercito, 1972
  • Li armi i li artiglierie in servizio, per F. Grandi, Stato Maggiore Esercito, 1938