Vés al contingut

S de la Quilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicS de la Quilla
Tipusestrella variable, Variable Mira i estrella amb alt moviment propi Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K5-M6e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióQuilla Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra497,265 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,71 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.081 K[4]
7.130 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,011 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)76,811 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−94,237 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial289,3 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial130 cm/s²[4]–112 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)10h 9m 21.8941s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-62° 27' 3.5691''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,1[4]
0,09[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

S de la Quilla (S Carinae) és un estel variable en la constel·lació de la Quilla, de la Nau Argos.[6] Visualment prop de la variable PP Carinae (p Car), la seva magnitud aparent mitjana és +6,93. S'hi troba a 470 pàrsecs (1530 anys llum) del Sistema Solar.[7] No deu confondre's amb l'estrella s de la Quilla (HD 90853).

S de la Quilla és una geganta vermella de tipus espectral M2.5IIIe —també classificada com a K5i-M6e— amb una temperatura superficial de 3490 K. Amb un radi 120 vegades major que el radi solar, té una lluminositat 1430 vegades major que la del Sol.[8][9] És una variable Mira la lluentor de la qual varia entre magnitud +4,5 i +9,9 en un cicle de 149,49 dies, un dels més curts entre aquest tipus de variables.[10] Aquestes variables, el màxim representant de les quals és Mira (ο Ceti), són estels en els últims estadis de la seva evolució la inestabilitat de la qual prové de pulsacions en la seva superfície que provoquen canvis en el seu color i lluentor. En uns pocs milions d'anys S Carinae expulsarà definitivament les seves capes exteriors per formar una nebulosa planetària amb una nana blanca al seu centre.

Referències

[modifica]
  1. «Revised catalog of spectra of Mira variables of types Me and Se». The Astrophysical Journal Supplement Series, 11-1974, pàg. 271–307. DOI: 10.1086/190318.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. S Carinae (SIMBAD)
  7. Whitelock, Patricia A.; Feast, Michael W.; van Leeuwen, Floor «AGB variables and the Mira period-luminosity relation». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 386, 1, 2008. pp. 313-323.
  8. S Carinae Arxivat 2015-11-02 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  9. Catalogue of Stellar Diameters (CADARS)
  10. S Carinae (General Catalogue of Variable Stars)