Sa Cabaneta
Tipus | localitat | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Illes Balears | |||
Illa | Mallorca | |||
Municipi | Marratxí | |||
Capital de | ||||
Geografia | ||||
Altitud | 139 m | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 07141 | |||
Sa Cabaneta és un poble situat en el municipi de Marratxí (Mallorca).
Sa Cabaneta està situada a 112 metres d'altura i és el nucli urbà immediat a Sant Marçal i en el qual s'hi ubica l'ajuntament de Marratxí. Els natius de Sa Cabaneta són coneguts com a cabaneters.[1] El 2011 tenia 8.083 habitants. Dins el termes s'hi ubiquen les possessions de Son Caulelles, Son Cós i Son Verí.
Història
[modifica]L'ocupació prehistòrica hi és documentada amb la cova pretalaiòtica de Son Caulelles. L'any 1745 es va establir[2] la garriga de Son Caulelles, devora l'església de Sant Marçal, i això va facilitar la consolidació i creixement del nucli.[3] El poble estava integrat majoritàriament pels jornalers i pagesos que treballaven a la zona, sobretot a les grans possessions que el volten. A principis del segle xx s'hi instal·là una indústria sabatera que ocupà molta de gent. Aquesta canvi econòmic determinà canvis socials i polítics. Els sabaters s'organitzaren en la cooperativa de consum La Igualdad (1903). Durant la Segona República hi va haver una Casa del Poble i es desenvolupà el moviment obrer i republicà. Amb tot, el pes del caciquisme conservador seguí sent molt fort i hegemònic electoralment.
A partir de la segona meitat de la dècada de 1950 començà un canvi demogràfic i social que dugué a un creixement progressiu del poble. La proximitat amb Palma i un urbanisme caòtic afavoriren una urbanització poc controlada a zones com Can Domingos, Son Caulelles Nou, Son Verí i el polígon industrial de Marratxí, passant a funcionar com una zona perifèrica de Palma.
Activitat econòmica
[modifica]En aquesta localitat, com a Pòrtol, s'hi ha desenvolupat una important tradició de fabricació de ceràmica tradicional, ara amb les gerreries de Ca Madò Bet i de Can Bernadí Nou. En l'actualitat les activitats agràries han perdut molt de terreny, per bé que hi és present l'horticultura i la floricultura de caràcter familiar. Els fruits secs (ametlers i garrovers) mantenen una presència en el territori, però de cada cop més marginal. Moltes de les antigues parcel·les agràries han estat ocupades per segones residències. A més del petit comerç, hi ha activitats de restauració, construcció i serveis diversos.
Fires i Festes
[modifica]- Sant Marçal: Se celebra el 30 de juny. És una festa molt popular a tots els pobles de l'entorn. Era tradicional anar-hi i comprar un siurell als infants. També és tradicional visitar l'església parroquial que en aquests dies s'omple de hortènsies.
- Festes populars: se celebren la primera setmana de setembre, un dels actes més destacats és la siurellada, on un grup de persones es vesteixen de diversos tipus de siurells i fan un passa carrers pel poble. Els més temuts pels infants són els 4 dimonis.
- Fira del fang: se celebra a l'entorn de Sant Marçal durant una setmana del mes de març on s'hi pot trobar un mercat artesà de productes ceràmics així com també exposicions i la celebració de diverses activitats durant el transcurs de la fira.
Personatges relacionats amb Sa Cabaneta
[modifica]- Pere Sureda i Montaner.
Instal·lacions i serveis
[modifica] Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
- Ajuntament
- Jutjat de Pau
- Ses mestresses de casa
- Centre Social i Lúdic Es Campet
- Museu del Fang
- IES Sant Marçal
Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cabaneter». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Establir una propietat rústica, a Mallorca, és parcel·lar-la i posar en venda les parcel·les. Els establits varen tenir una gran importància tant per la formació dels nuclis urbans com per a la consolidació d'una petita i mitjana pagesia propietària. El fenomen s'havia produït des de l'Edat Mitjana, però a finals del segle xix i primera meitat del segle xx va tenir una gran expansió
- ↑ «Cabaneta, Sa». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 2. Palma: Promomallorca, p. 312-315. ISBN 84-8661702-2.