Vés al contingut

Sa Cabaneta

Plantilla:Infotaula geografia políticaSa Cabaneta
Imatge
Sant Marçal venint de Marratxinet
Tipuslocalitat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 39° 37′ 20″ N, 2° 44′ 49″ E / 39.622222222222°N,2.7469444444444°E / 39.622222222222; 2.7469444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
IllaMallorca
MunicipiMarratxí Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Geografia
Altitud139 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07141 Modifica el valor a Wikidata

Sa Cabaneta és un poble situat en el municipi de Marratxí (Mallorca).

Sa Cabaneta està situada a 112 metres d'altura i és el nucli urbà immediat a Sant Marçal i en el qual s'hi ubica l'ajuntament de Marratxí. Els natius de Sa Cabaneta són coneguts com a cabaneters.[1] El 2011 tenia 8.083 habitants. Dins el termes s'hi ubiquen les possessions de Son Caulelles, Son Cós i Son Verí.

Història

[modifica]

L'ocupació prehistòrica hi és documentada amb la cova pretalaiòtica de Son Caulelles. L'any 1745 es va establir[2] la garriga de Son Caulelles, devora l'església de Sant Marçal, i això va facilitar la consolidació i creixement del nucli.[3] El poble estava integrat majoritàriament pels jornalers i pagesos que treballaven a la zona, sobretot a les grans possessions que el volten. A principis del segle xx s'hi instal·là una indústria sabatera que ocupà molta de gent. Aquesta canvi econòmic determinà canvis socials i polítics. Els sabaters s'organitzaren en la cooperativa de consum La Igualdad (1903). Durant la Segona República hi va haver una Casa del Poble i es desenvolupà el moviment obrer i republicà. Amb tot, el pes del caciquisme conservador seguí sent molt fort i hegemònic electoralment.[cal citació]

A partir de la segona meitat de la dècada de 1950 començà un canvi demogràfic i social que dugué a un creixement progressiu del poble. La proximitat amb Palma i un urbanisme caòtic afavoriren una urbanització poc controlada a zones com Can Domingos, Son Caulelles Nou, Son Verí i el polígon industrial de Marratxí, passant a funcionar com una zona perifèrica de Palma.[cal citació]

Activitat econòmica

[modifica]
Un siurell

En aquesta localitat, com a Pòrtol, s'hi ha desenvolupat una important tradició de fabricació de ceràmica tradicional, ara amb les gerreries de Ca Madò Bet i de Can Bernadí Nou. En l'actualitat les activitats agràries han perdut molt de terreny, per bé que hi és present l'horticultura i la floricultura de caràcter familiar. Els fruits secs (ametlers i garrovers) mantenen una presència en el territori, però de cada cop més marginal. Moltes de les antigues parcel·les agràries han estat ocupades per segones residències. A més del petit comerç, hi ha activitats de restauració, construcció i serveis diversos.[cal citació]

Fires i Festes

[modifica]
  • Sant Marçal: Se celebra el 30 de juny. És una festa molt popular a tots els pobles de l'entorn. Era tradicional anar-hi i comprar un siurell als infants. També és tradicional visitar l'església parroquial que en aquests dies s'omple de hortènsies.
  • Festes populars: se celebren la primera setmana de setembre, un dels actes més destacats és la siurellada, on un grup de persones es vesteixen de diversos tipus de siurells i fan un passa carrers pel poble. Els més temuts pels infants són els 4 dimonis.
  • Fira del fang: se celebra a l'entorn de Sant Marçal durant una setmana del mes de març on s'hi pot trobar un mercat artesà de productes ceràmics així com també exposicions i la celebració de diverses activitats durant el transcurs de la fira.

Personatges relacionats amb Sa Cabaneta

[modifica]

Instal·lacions i serveis

[modifica]
  • Ajuntament
  • Jutjat de Pau
  • Ses mestresses de casa
  • Centre Social i Lúdic Es Campet
  • Museu del Fang
  • IES Sant Marçal

Referències

[modifica]
  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cabaneter». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Establir una propietat rústica, a Mallorca, és parcel·lar-la i posar en venda les parcel·les. Els establits varen tenir una gran importància tant per la formació dels nuclis urbans com per a la consolidació d'una petita i mitjana pagesia propietària. El fenomen s'havia produït des de l'Edat Mitjana, però a finals del segle xix i primera meitat del segle xx va tenir una gran expansió
  3. «Cabaneta, Sa». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 2. Palma: Promomallorca, p. 312-315. ISBN 84-8661702-2.