Vés al contingut

Sabana costanera inundada del Zambeze

Plantilla:Infotaula indretSabana costanera inundada del Zambeze
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusecoregió WWF
ecoregió Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMoçambic Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióZona afrotròpica Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 18° 45′ 58″ S, 36° 04′ 58″ E / 18.76614°S,36.08264°E / -18.76614; 36.08264
Característiques
Superfície19.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Espècies conservadesPraderies i sabanes inundades
Ecoregió WWF
IdentificadorAT0906

La sabana costanera inundada del Zambeze és una ecoregió de la zona afrotròpica, definida per WWF, que s'estén per diversos enclavaments de la costa de Moçambic.

Descripció

[modifica]

És una ecoregió de praderies i sabanes inundades que ocupa 19.500 quilòmetres quadrats en els deltes dels rius Zambeze, Pungwe, Buzi i Save, a Moçambic.

Limita per la costa amb el manglar d'Àfrica oriental; al nord-est, al sud i entre els tres enclavaments, amb la selva mosaic costanera d'Inhambane; al nord amb la sabana arbrada de miombo oriental; i a l'oest amb la sabana arbrada de mopane del Zambeze i la sabana arbrada de miombo meridional.

Clima

[modifica]

La regió està fortament subjecta a l'impacte de les pluges, que cauen en el període entre octubre i març, ja que el drenatge de les regions interiors augmenta considerablement el flux dels rius. A nivell local, les precipitacions varien entre els 800-1.400 mm de pluja per any i les temperatures mitjanes oscil·len entre els 27 i els 30 ° C[1]

Flora

[modifica]

La flora de l'ecoregió està formada per les dues principals comunitats de sabana oberta i d'aigua dolça pantanosa. A les zones més pantanoses, les espècies més representades són el senill i la Typha capensis, que a les zones més seques són progressivament substituïdes per espècies herbàcies. En la part més àrida, la flora és molt propera a la del bosc de mosaics costaners del sud de Zanzibar-Inhambane, amb exemplars de Panicum curatellifolia, Uapaca nitida i Syzigium guineense.

El bosc de les zones pantanoses inclou Barringtonia racemosa, Ficus verruculosa i Phoenix reclinata, limita generalment rius, llacs i llacunes.

Fauna

[modifica]

El delta de Zambezi té entre la més alta diversitat d'hàbitats de la conca de Zambezi, que es reflecteix en una alta riquesa d'espècies de mamífers i aus. Algunes poblacions d'animals però, han patit però minves importants per causa de les preses i les guerres durant el segle xx.

Les aus aquàtiques prominents de la zona són el flamenc del carib, grua carunculada i una gran colònia de nidificació de pelicà vulgar.

Vulnerable.

Durant el segle xx, les comunitats i els ecosistemes de la part baixa del Zambezi han estat greument afectats per la gestió de grans preses aigües amunt i altres obres de desenvolupament de recursos hídrics. En eliminar les inundacions naturals i augmentar considerablement els fluxos de la temporada seca a la part baixa del Zambezi, la presa de Kariba (finalitzada el 1959) i, especialment, la presa de Cahora Bassa (acabada el 1974) causen grans dificultats per a centenars de milers de vilatans de Moçambic que tenen els mitjans de subsistència relacionats amb el riu Zambezi. Tot i que aquestes preses hidroelèctriques generen ingressos importants per a Zimbabwe, Zàmbia, i Moçambic, respectivament, són operades per maximitzar la producció d'energia hidràulica a costa d'altres usos de l'aigua. Les activitats de pesca, agricultura i pasturatge de subsistència han caigut amb la pèrdua de la inundació anual.[2]

Protecció

[modifica]

La Reserva de Marromeu, al delta del Zambeze, està inclosa en la llista d'aiguamolls protegits pel Conveni de Ramsar.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Zambezian coastal flooded savanna» (en anglès). WWF. [Consulta: 29 juliol 2019].
  2. «LARGE DAMS AND THE DEGRADATION OF THE LOWER ZAMBEZI VALLEY» (en anglès). INTERNATIONAL CRANE FOUNDATION. Arxivat de l'original el 2019-07-28. [Consulta: 29 juliol 2019].