Sabatera rossejant
Albatrellus ovinus var. subrubescens | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Agaricomycetes |
Ordre | Russulales |
Família | Albatrellaceae |
Gènere | Albatrellus |
Espècie | Albatrellus ovinus |
Varietat | Albatrellus ovinus var. subrubescens |
La sabatera rossejant[1] (Albatrellus ovinus var. subrubescens), també anomenada sabatera blanca,[2][3] és una sabatera, un bolet amb el revers amb porus fins i la textura de la carn endurida com el cuir. La superfície del barret és de blanca a lleugerament ocràcia, rugosa i la carn cremosa.
Descripció
[modifica][4][5] Bolet anual, més aviat gran, carnós però de carn poc engruixida; superfície rugosa, seca, de blanca a blanc ocràcia quan és jove però pren tonalitats ataronjades a bru vermelloses amb l'edat; grogueja o esdevé ataronjada al frec.
Porus no groguegen al frec, poden tenir taques de color bru vermellós, petits, 2-4 per mm, irregularment angulosos, decurrents.[6]
Cama central o excèntrica, que es pot soldar amb altres, blanca, brunenca al frec.
Carn pàl·lida, crema ocràcia, suau i aromàtica al tast.
Hàbitat
[modifica]Espècie terrícola, aparentment no lignícola, micorrízica de coníferes, primordialment de pins (pi roig i pi pinastre), tot i que pot créixer vora pícees (Picea abies). Prefereix boscos adults i sòls de tota mena.[3][4]
Creix a finals d'estiu, de l'estatge subalpí al montà[6]
Distribució
[modifica]Espècie comú a la zona hemiboreal però absent o gairebé absent en les zones nemorals.[4] Es coneix d'Europa, Asia de l'Est i Amèrica del Nord.[7]
Identificació
[modifica]Se li assembla la sabatera rossa (Albatrellopsis confluens), que creix en pinedes i avetoses dels Pirineus, en grups densos d'exemplars fusionats per la cama i el barret,[3] de carn més amarga, porus que no viren al frec i color més ros.[3][4] També la sabatera camussa (Albatrellus ovinus ) és força semblant, les espores són no amiloides, no vira a ataronjat amb el frec i és asociada a pícees..
Usos
[modifica]L'espècie es considera comestible si es cuina,[5] però algunes guies no la recomanen degut a que es lleugerament amarga. Es pot afegir una mica de sucre[5] o bullir-la i llençar l'aigua d'ebullició. Agradable amb ous remenats. Un cop blanquejada, es conserva en vinagre com els cogombrets.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric: La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 132. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, 2021, ISBN 978-84-18243-12-7
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Marchand, André. Champignons du nord et du midi. 2. Barcelona: Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes, p. 274. ISBN 8439957252.
- ↑ 6,0 6,1 Bernicchia, Annarosa «Polyporaceae s.l.». Fungi Europaei, pàg. 80-81.
- ↑ Zheng, H.D.; Liu, P.G. «Additions to our knowledge of the genus Albatrellus (Basidiomycota) in China». Fungal Diversity, pàg. 157-170.