És a tocar del nucli urbà, pel costat de llevant, enlairada damunt d'un penya-segat en el lloc on la riera de Sant Joan fa un doble meandre, en el qual es troba el Gorg de Saladic i les restes del Molí de Saladic.[2]
Es tractava d'una masia de les més importants del terme. El poble va créixer, en el segle xviii per la parcel·lació i venda de les seves terres. Tanmateix, el nom antic d'aquest mas no era Saladic, sinó Moragues, que fou un mas que sofrí les malvestats dels segles xvi i xvii, caigué, convertint-se en mas rònec. Fou adquirit i refet per la família Saladic, que, per la documentació existent, menava el molí-masia de Saladic, situat sota i a migdia del mas Moragues.[2]
Les seves possessions abraçaven d'una banda –a la dreta de la riera de Sant Joan- quasi la meitat del poble actual, i de l'altra -a l'esquerra-, tot el vessant nord-occidental de la muntanya de Trullars, amb el Sot de l'Arç i la Baga de Saladic. Al seu sud-oest hi ha la Baga del Solà, que pertanyia a les terres de la masia del Solà.[1]
↑ 1,01,1Perarnau i Lllorens, Jaume; Piñero i Subirana, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. ISBN 9788460614609.
↑ 2,02,1Simon i Vilardaga, Sara. «Saladic. Monistrol de Calders |». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona, 18-11-2018. [Consulta: 13 juny 2023].
Erill i Pinyot, Gustau; Gual i Purtí, Jordi (fotografies); Manent i Oristrell, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006 (col·lecció Pedra i aigua, núm. 1).
