Salconduit
.jpg) Salconduit de la Guerra Civil Espanyola.  |
Un salconduit és un document concedit a una persona per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un territori o travessar una frontera.[1]
Un salconduit (sovint anomenat laissez-passer en altres idiomes) és un document expedit per un estat sobirà a una persona o persones que hi han obtingut asil i que els permet sortir-ne lliurement. Acostuma a ser un permís de sentit únic: d'anada, però no de tornada.
Els governs arriben a expedir salconduits als propis nacionals com a passaports d'emergència. També poden expedir salconduits a persones apàtrides que no poden obtenir un passaport del propi govern o perquè aquest no és reconegut per l'estat de destinació.[2]
Salconduits internacionals
[modifica]Organitzacions internacionals com Nacions Unides o algunes ONG acostumen a expedir també salconduits als seus empleats, i llurs familiars, per motius laborals o humanitaris. El salconduit de les Nacions Unides que està exempt de l'exigència de visat,[3] força acceptat arreu del món però considerat insuficient per entrar en alguns països, no implica immunitat diplomàtica tot i comportar certs privilegis.[4]
Salconduits de guerra
[modifica]Expedits per autoritats militars, els salconduits també s'han utilitzat històricament en temps de guerra per a permetre el pas d'uns sectors a uns altres, dins les zones de guerra o més allunyats del front. Els salconduits de guerra es donaven a enemics, soldats i oficials, agents diplomàtics, representants polítics o a ciutadans de països tercers; els ajudaven a passar els controls militars i garantien així una certa llibertat de moviment, tot i que limitada.[5]
Història
[modifica]Està documentat que el poble gitano a l'occident europeu, l'any 1423 transitava amb un salconduit per l'imperi alemany, i que dos anys més tard podien circular per la península Ibèrica en direcció a Santiago de Compostel·la.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Salconduit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Convención sobre el Estatuto de los Apátridas». Nacions Unides, 28-09-1954. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ «Salconduit de les Nacions Unides». Arxivat de l'original el 2020-10-26. [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ «Resolució 22 (I) de l’Assemblea General “Convención sobre Prerrogativas e Inmunidades de las Naciones Unidas” (13 de Febrer 1946)». Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ BELLO, Andrés (1832): De las convenciones relativas al estado de guerra. Capítol IX-4; pp 229 i ss. Del llibre Principios de derecho de jentes
- ↑ Arxiu de la Corona d'Aragó, Guiatge per a un romaní (1425)
Bibliografia
[modifica]- BELLO, Andrés (1832): De las convenciones relativas al estado de guerra. Capítol IX-4; pp 229 i ss. Del llibre Principios de derecho de jentes. [1]
- DIEZ DE VELASCO, Manuel; SOBRINO HEREDIA, José Manuel. Las Organizaciones internacionales. 16a ed. Madrid: Tecnos, 2010. ISBN 9788430951383
