Vés al contingut

Salim Barakat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSalim Barakat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Qamishli (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Salim Barakat (àrab: سليم بركات, Salīm Barakāt; kurd: Selîm Berekat) (Qamixli, 1951) és un poeta i novel·lista kurd sirià.

Va ser criat a Qamixli, al nord de Síria, on va passar la major part de la seva joventut. El 1970 es va traslladar a Damasc per tal d'estudiar literatura àrab i, després d'un any, es va traslladar a Beirut, on s'hi va estar fins a 1982. A Beirut va publicar cinc volums de poesia, un diari i dos volums autobiogràfics. Més tard es va traslladar a Xipre i va treballar com a director gerent del prestigiós diari palestí Al-Karmel, el director del qual era Mahmoud Darwix. El 1999 es va traslladar a Suècia.[1]

Les seves obres exploren la cultura kurda, la seva situació i la seva història,[2] així com la cultura àrab, assíria, armènia, circassiana i iazidita.[1] El seu primer treball principal en prosa, Al-júndub al-hadidí (La llagosta de ferro), és una narració autobiogràfica de la seva infància a Qamixli. El llibre explora les condicions violentes i crues de la seva primera adolescència, plena de sentiments nostàlgics per a la terra i la cultura kurdes. La primera part del llarg subtítol del llibre es tradueix com "La memòria inacabada d'un nen que mai no va veure res més que una terra fugitiva".[3]

Barakat és considerat un dels poetes i novel·listes més innovadors en llengua àrab.[2] Stefan G. Meyer ha descrit el seu estil com el més proper per a qualsevol escriptor en àrab al realisme màgic de la literatura llatinoamericana i ha qualificat Barakat com probablement el millor escriptor actual de prosa en àrab.[2] A causa del seu complex estil i de l'aplicació de tècniques preses de la literatura àrab clàssica, la seva influència i el seu estil poden considerar-se neoclàssics.[3]

En català existeix Les Coves de Haidrahodahós, traduït per Xavier Valls Guinovart i Valèria Macías Pagès (ed. Karwán, 2017).

Obres

[modifica]

Novel·les

[modifica]
  • فقهاء الظلام (Els savis de l'obscuritat) (1985)
  • أرواح هندسية (Esperits geomètrics) (1987)
  • الريش (Les plomes) (1990)
  • معسكرات الأبد (Campaments de l'Infinit) (1993)
  • الفلكيون في ثلثاء الموت: عبور البشروش (Els astròlegs del Dijous de la Mort: l'encreuament del flamenc) (1994)
  • الفلكيون في ثلثاء الموت: الكون (Els astròlegs del Dijous de la Mort: l'Univers) (1996)
  • الفلكيون في ثلثاء الموت: كبد ميلاؤس (Els astròlegs del Dijous de la Mort: el fetge de Milaeus) (1997)
  • أنقاض الأزل الثاني (Debris of the Second Eternity) (1999)
  • الأختام والسديم (Els segells i la nebulosa) (2001)
  • دلشاد (Dilxad) (2003)
  • كهوف هايدراهوداهوس (Les coves de Haydrahodahose) (2004)
  • ثادريميس (Thadrimis) (2005)
  • موتى مبتدئون (Les morts dels aprenents) (2006)
  • السلالم الرملية (Les escales de sorra) (2007)
  • لوعة الأليف اللا موصوف المحير في صوت سارماك (The Anguish of Indescribable Perplexing Intimacy in the Voice of Sarmak) (2008)
  • هياج الإوزّ (The Agitation of Geese) (2010)
  • حوافر مهشمة في هايدراهوداهوس (Crushed Hoofs in Haydrahodahose) (2010)
  • السماء شاغرة فوق أورشليم (Cel lliure sobre Jerusalem) (2011)
  • السماء شاغرة فوق أورشليم 2 (Cel lliure sobre Jerusalem 2) (2012)
  • حورية الماء وبناتها (La sirena i les seves filles) (2013)
  • سجناء جبل أيايانو الشرقي (Presoners de la muntanya Ayayanu de l'Est) (2014)
  • أقاليم الجنّ (Les regions dels jinns) (2016)
  • سبايا سنجار (Els captius de Sinjar) (2016)
  • زئير الظلال في حدائق زنوبيا (The Roaring of Shadows in Zenobia's Gardens) (2017)

Poesia

[modifica]
  • كل داخل سيهتف لأجلي، وكل خارج أيضاً (Each Newcomer Shall Hail Me, So Shall Each Outgoer) (1973)
  • هكذا أبعثر موسيسانا (Thus Do I Disperse Moussissana) (1975)
  • للغبار، لشمدين، لأدوار الفريسة وأدوار الممالك (For the Dust, for Shamdin, for Cycles of Prey and Cycles of Kingdoms) (1977)
  • الجمهرات (The Throngs) (1979)
  • الكراكي (Les grues) (1981)
  • بالشّباك ذاتها، بالثعالب التي تقود الريح (By the Very Traps, by the Very Foxes Leading the Wind) (1983)
  • البازيار (The Falconer) (1991)
  • طيش الياقوت (Recklessness of the Ruby) (1996)
  • المجابهات، المواثيق الأجران، التصاريف، وغيرها (Confrontations, Covenants, Threshing Floors, Adversities, etc.) (1997)
  • المثاقيل (Els pesos) (2000)
  • المعجم (El diccionari) (2005)
  • عب الثالثة فجرا من الخميس الثالث (The People of Three O'clock at Dawn on the Third Thursday) (2008)
  • ترجمة البازلت (La traducció del basalt (2009)
  • السيل (La torrentada) (2011)
  • عجرفة المتجانس (The Haughtiness of Homogeneity) (2012)
  • آلهة (Déus) (2012)
  • شمال القلوب أو غربها (El nord dels cors o el seu oest) (2014)
  • سوريا (Síria (2015)
  • الغزليّة الكبرى (The Great Poem of Love (2016)
  • الأبواب كلّها (Totes les portes) (2016)


Autobiografia

[modifica]
  • كنيسة المحارب (L'església del guerrer) (1976)
  • الجندب الحديدي (La llagosta de ferro) (1980)[4]
  • هاته عالياً، هات النّفير على آخره (Toca-la fort, toca la trompeta fins que no puguis més) (1982)


Col·leccions

[modifica]
  • الديوان (Diwan) (1992)
  • الأقراباذين (Pharmacopoeia) (1999) (col·lecció d'assajos)
  • الأعمال الشعرية (Treballs poètics) (2007) (antologia de poemes, 1973–2005)
  • الأعمال الشعرية 2 (Treballs poètics 2 (الأعمال الشعرية 2) (2017) (antologia de poemes, 2008–2016)

Llibres infantils

[modifica]
  • نرجس (Narjis) (1975)
  • من يحرس الأرض (Qui vigila la Terra?) (1980)
  • النوم (La Son) (1980)


Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Contributor's Profile - Salim Barakat». Banipal (UK). [Consulta: 10 febrer 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 Meyer, Stefan G. The experimental Arabic novel: postcolonial literary modernism in the Levant. SUNY Press, 2001, p. 87–88. ISBN 0-7914-4733-2. 
  3. 3,0 3,1 Nassar, Hala Khamis; Rahman, Najat. Mahmoud Darwish, exile's poet: critical essays. Interlink Books, 2008, p. 342. ISBN 1-56656-664-9. 
  4. Barakat, Salim; Castells Criballés, Margarida (trad.). La Llagosta de ferro : una infantesa al Kurdistan. Andorra la Vella: Límits, 2001. ISBN 9992056193.