Vés al contingut

Salix exigua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSalix exigua Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN126589236 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaSalicaceae
GènereSalix
EspècieSalix exigua Modifica el valor a Wikidata
Nutt.
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Salix exigua és una espècie de Salze de la família de les Salicàcies, nativa de la major part d'Amèrica del Nord, excepte el sud-est i el llunyà nord, trobant-se des d'Alaska fins a Nova Brunswick, i al sud fins a Mèxic.[1][2]

Detall de la planta
Fulles i ament

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un arbust de fulla caduca que arriba a mesurar entre 4 i 7 m d'alçada, estenent-se gràcies a brots basals per a formar denses colònies. Les fulles són lanceolades estretes de color verd grisenc, amb sedosos pèls blancs sobretot quan són joves i el marge sencer o amb molt poques dents petites. Les flors són produïdes en aments a la primavera, després que apareguin les fulles. És dioica; els aments masculins mesuren fins a 10 cm de longitud i els aments femenins fins a 8 cm de longitud. El fruit és un conjunt de càpsules, cadascuna amb nombroses i diminutes llavors.[3][4]

Usos

[modifica]

Aquest salze tenia molts usos per als nadius americans; les branques van ser utilitzades com a pals flexibles i materials de construcció, les branques més petites s'utilitzen per a fer cistelles, l'escorça es va fer servir per a la producció de cordes i, alhora, l'escorça i les fulles tenien diversos usos medicinals.[5]

Taxonomia

[modifica]

Salix exigua va ser descrita per Thomas Nuttall i publicada a The North American Sylva 1(2): 75, l'any 1842.[6]

  • Salix: nom genèric llatí per al Salze, les seves branques i la seva fusta.[7]
  • exigua: epítet llatí que significa "exigua".[8]
  • Salix argophylla Nutt.
  • Salix exigua var. exigua
  • Salix exigua subsp. exigua
  • Salix exigua var. luteosericea C.K.Schneid.
  • Salix exigua var. nevadensis (S.Watson) C.K.Schneid.
  • Salix exigua var. stenophylla (Rydb.) C.K.Schneid.
  • Salix exigua var. virens Rowlee
  • Salix fluviatilis var. argirophylla (Nutt.) Sarg.
  • Salix fluviatilis var. argophylla (Nutt.) Sarg.
  • Salix fluviatilis var. exigua (Nutt.) Sarg.
  • Salix hindsiana var. tenuifolia (Andersson) Andersson ex C.K.Schneid.
  • Salix hindsiana f. tenuifolia Andersson
  • Salix longifolia var. argophylla (Nutt.) S. Watson
  • Salix longifolia var. exigua (Nutt.) Bebb
  • Salix longifolia var. opaca Andersson
  • Salix longifolia f. opaca (Andersson) C.K. Schneid.
  • Salix longifolia var. opaca C.R. Ball
  • Salix longifolia f. paucidenticulata Kuntze
  • Salix luteosericea Rydb.
  • Salix malacophylla Nutt. ex Ball
  • Salix nevadensis S.Watson
  • Salix stenophylla Rydb.[9]

Referències

[modifica]
  1. Germplasm Resources Information Network: Salix exigua Arxivat 2008-10-16 a Wayback Machine.
  2. USDA Plants Profile: Salix exigua
  3. Northern Prairie Wildlife Research Center: Salix exigua
  4. Jepson Flora: Salix exigua
  5. University of Michigan Native American Ethnobotany Index:Salix exigua
  6. Salix exigua a Trópicos.
  7. Salix a Flora Vascular.
  8. exigua a Epítetos Botánicos.
  9. «Salix exigua a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Hitchcock, C. L., A. Cronquist, M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II. 597 pp. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  • Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A. Cronquist. 2005. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (editors) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  • Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  • Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1-687. University of Toronto Press, Toronto.
  • Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  • Schwegman, J. E. 1991. The Vascular Flora of Langham Island, Kankakee County, Illinois. Erigenia 11: 1–8.
  • Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  • Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
  • Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.