Vés al contingut

Sally Potter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSally Potter

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, actriu, directora de teatre, compositora de bandes sonores, guionista, productora de cinema, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeChristopher Sheppard Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websallypotter.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006845 Allocine: 12196 Rottentomatoes: celebrity/sally_potter Allmovie: p106934 TMDB.org: 57206
Musicbrainz: 3da2c203-3813-4551-8d5c-0f2bbfa7b7f7 Discogs: 503388 Modifica el valor a Wikidata

Charlotte Sally Potter (Londres, 19 de setembre de 1949) és una directora de cinema, guionista i actriu britànica. Com a directora de la internacionalment distribuïda Orlando (1992), Potter va obtenir gran apreciació de la crítica per la seva direcció i el seu guió. Protagonitzada per Tilda Swinton, la pel·lícula es va basar en la novel·la del mateix nom de Virginia Woolf i va ser adaptada a la pantalla gran per la mateixa Potter.[1][2]Després de la seva reeixida direcció a Orlando, Potter ha dirigit les pel·lícules The Tango Lesson (1997),[3] Vides furtives (2000), Yes (2004), Rage (2009), Ginger & Rosa (2012) i The Party (2017). Va ser nomenada Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic en 2012.

La seva mare era professora de música i el seu pare dissenyador d'interiors i poeta.[4] El seu germà petit Nic era el baixista del grup de rock Van der Graaf Generator.[5] Quan li van preguntar sobre els seus antecedents, que van influir en la seva feina com a cineasta, respon: "Jo venia d'un origen ateu i d'origen anarquista, cosa que significava que vaig créixer en un entorn ple de preguntes, on res es podria donar per fet."[1]

Potter va començar a realitzar pel·lícules a l'edat de 14 anys, quan un dels seus oncles li va regalar una videocàmera.[6] Eventualment va abandonar els seus estudis per a dedicar-se a la direcció. En 1970 es va unir a l'organització London Film-Makers' Co-op on va començar a realitzar pel·lícules experimentals. En 1979 va dirigir un curt anomenat Thriller, que es va convertir en un succés al seu país. En 1983 va dirigir el seu primer llargmetratge, The Gold Diggers (1983), protagonitzada per Julie Christie.

Filmografia

[modifica]
Llargmetratges
Curtmetratges

Premis i distincions

[modifica]
Curs Premi Categoria Obra nominada Resultat
1984 Festival de Cinema de Berlín Lector Jurat del "Zitty" The Gold Diggers Guanyador
1992 Mostra Internacional de Cinema de Venècia Lleó d'Or Orlando Nominat
Ciak d'Or Nominat
Premi Elvira Notari Guanyador
Premi OCIC Guanyador
1993 Premis Independent Spirit Millor pel·lícula internacional Nominat
1993 Premis del Cinema Europeu Jove pel·lícula europea de l'any Guanyador
1993 Festival Internacional de Cinema de San Francisco Premi Satyajit Ray Guanyador
1992 Festival Internacional de Cinema de Tessalònica FIPRESCI Guanyador
1992 Alexandre d'Or Guanyador
1992 Assoliment artístic especial Guanyador
1997 Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata Millor pel·lícula The Tango Lesson Guanyador
2000 Mostra de Cinema de Venècia Lleó d'Or Vides furtives Nominat
2005 Festival Internacional de Cinema de Brisbane Recomanació especial Yes Guanyador
2005 Festival Internacional de Cinema d'Emden Premi Emden Film Nominat
2009 Festival Internacional de Cinema de Berlín Os d'Or Rage Nominat
2009 Women Film Critics Circle Millor història femenina Nominat
2012 BFI London Film Festival Millor pel·lícula Ginger and Rosa Nominat
2012 Seminci Millor pel·lícula Nominat
2012 Festival de Cinema d'Abu Dhabi Millor pel·lícula narrativa Nominat
2012 Tallinn Black Nights Film Festival Menció Especial Guanyador
2017 Festival Internacional de Cinema de Berlín Premi del Gremi del Cinema The Party Guanyador
2017 Os d'Or Nominat
2017 Festival Internacional de Cinema de Melbourne Premi People's Choice 3r lloc
2017 Seminci Espiga Arc de Sant Martí Guanyador
2017 Espiga d'Or Nominat
2019 Alliance of Women Film Journalists EDA Female Focus Award Nominat
2019 Premis Goya Millor pel·lícula europea Nominat
2020 Festival Internacional de Cinema de Berlín Os d'Or The Roads Not Taken Nominat

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Fowler, Catherine. Sally Potter. Chicago: University of Illinois Press, 2009. 
  2. ↑ Frilot, Shari «Sally Potter». BOMB, 44, Summer 1993, pàg. 30–35. JSTOR: 40424625.
  3. ↑ Potter, Sally. The Tango Lesson. Londres: Faber and Faber, 1997. 
  4. ↑ Weinraub, Bernard «The Talk of Hollywood; How Orlando Finds Her True Self: Filming a Woolfian Escapade». The New York Times, 15-02-1993 [Consulta: 30 abril 2012].
  5. ↑ Potter, Sally «Sally Potter». The Guardian [Londres], 22-01-2013.
  6. ↑ R.T. «Introducing 'Orlando' Director: Q&A with Sally Potter». Rolling Stone, 659, 1993, pàg. 90.

Bibliografia

[modifica]
  • Fowler, Catherine. Sally Potter. Chicago: University of Illinois Press (2009). [1]
  • Mayer, Sophie. The Cinema of Sally Potter: A Politics of Love. London: Wallflower Press (2009). [2]
  • Potter, Sally. Naked Cinema: Working with Actors. Faber and Faber (2014). [3]
  • Potter, Sally. Orlando. London: Faber and Faber (1994). [4]
  • Potter, Sally. The Tango Lesson. London: Faber and Faber (1997). [5]
  • Potter, Sally. Yes: Screenplay and Notes. New York: Newmarket Press (2005). [6]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sally_Potter&oldid=32645106»