Vés al contingut

Salvadora Abella y Baroni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSalvadora Abella y Baroni
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, professora de cant Modifica el valor a Wikidata
OcupadorReial Conservatori Superior de Música de Madrid Modifica el valor a Wikidata


Salvadora Abella y Baroni (Espanya, s. XIX-XX)[1] va ser una soprano i professora de cant espanyola. Va actuar a París, on es va educar, i Madrid, on va ser professora del Reial Conservatori Superior de Música.

Va cursar estudis de música i cant a París amb Madame Lagranje. Va viure diversos anys a la capital francesa, participant a diversos concerts, en col·laboració amb artistes com Fauré, Capoul, Ragaus i Tragó, donant a conèixer a la música de Wagner.[2] La col·laboració amb Tragó va ser mercès de les audicions i concerts patrocinades per la reina Isabel II d'Espanya, a l'exili des de 1868.[3] Dos concerts que esmenta Baltasar Saldoni van ser al teatre de l'Alhambra de Madrid (1878) i a la sala Herz de París, el darrer en col·laboració amb l'arpista Esmeralda Cervantes.[4]

En tornar definitivament a Espanya, va entrar a formar part del professorat del Conservatori de Madrid,[3] però també va continuar participant en concerts de nou amb Tragó i altres artistes com Bel i Mireski.[2] Des de 1890 aproximadament es va dedicar a la docència,[2] i el 1910 va presentar-se a les oposicions del conservatori per ocupar una de les places vacants,[5] i el 28 de febrer de 1911 el Ministeri d'Instrucció Pública la va nomenar professora numerària de cant.[2]

Referències

[modifica]
  1. Guía oficial de España (en castellà). Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1914, p. 716. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes - Reales Órdenes». Gaceta de Madrid, 03-03-1911, pàg. 606.
  3. 3,0 3,1 Sánchez Martínez, María Almudena. «Tragó y la evolución del repertorio pianístico en el último tercio del siglo XIX: de las fantasías sobre motivos de ópera a las obras de los grandes autores». A: Suárez García, José Ignacio (ed.). Música lírica y prensa en España (1868-1936): ópera, drama lírico y zarzuela (en castellà). Oviedo: Universidad de Oviedo, 2018, p. 308. 
  4. Saldoni, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 4. Madrid: Antonio Pérez Dubrull, 1881, p. 7. 
  5. Ramírez Rodríguez, Carmen «Revisión biográfica del pianista, profesor y crítico musical José González de la Oliva (1858-1925)». Sinfonía Virtual. Revista de música i reflexión musical, 2020, pàg. 2.