Salvatore Adamo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1943 (81 anys) Comiso (Regne d'Itàlia) |
 Ambaixador de bona voluntat d'UNICEF | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Adamo |
| Residència | Uccle |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, artista d'estudi, director de cinema, chansonnier, cantant, compositor, guionista |
| Activitat | 1963 - |
| Gènere | Balada, chanson i varietats |
| Instrument | Guitarra i veu |
| Segell discogràfic | La Voce del Padrone Durium Odeon Records Pathé EMI Hispavox |
| Altres | |
| Títol | Cavaller de Bèlgica (2001–) |
| Germans | Délizia |
| Premis | |
| Lloc web | adamosalvatore.com |
         
 | |
Salvatore Adamo (Comiso, 1 de novembre de 1943) és un cantautor de fama internacional, és mig italià i mig belga. Cantant eminentment romàntic, Adamo ha sabut transformar escenes de la vida quotidiana en versos carregats de poesia i romanticisme (Jacques Brel el va qualificar de "tendre jardiner de l'amor"),[1] però també ha defensat que la música de varietat ha de ser un reflex dels problemes del seu temps: després de la cançó «Inshallah», inspirada en el conflicte araboisraelià del 1967, va denunciar per exemple el règim de Franco amb «Manuel» (1976) o l'escàndol de la pobresa amb «Sans domicile» (1995).[1] Entre els seus èxits, es troben «Un mechón de tu cabello», «Mis manos en tu cintura» i «La beauté des femmes».[2]
Biografia
[modifica]El seu pare es va traslladar a Bèlgica quan Adamo tenia quatre anys per treballar a la mina. La seva carrera musical, als inicis, van consistir en reunions estudiantils. L'any 1960 va participar en el concurs de Radio Luxemburg com a cantant i compositor de la cançó Si j'osais i va guanyar la final disputada a París el 14 de febrer.
El seu primer gran èxit va ser Sans toi, ma mie 1963 a Bèlgica. Immediatament es va transformar en el Nº1 del hit parade belga. A l'àlbum de debut, 63/64 amb Tombe la neige i Vous permettez, monsieur va aconseguir un èxit internacional: és aclamat a Holanda, Luxemburg i França. El 1965 va actuar a l'Olympia (París). Cantant poliglota, Adamo va esdevenir ràpidament una estrella a Europa, però també a Amèrica del Sud i especialment al Japó, on la seva cançó Tombe la neige va ser N°1 durant divuit mesos.[1] Una gira per Itàlia, Suïssa i Turquia li va permetre renovar els seus èxits mentre que, alhora, va actuar davant els reis de Bèlgica i el Xa de Pèrsia. Així, a finals dels seixanta era l'artista que més discos venia després dels Beatles.
Als anys 1970 escriu èxits com J'avais oublié que les roses sont roses (1971) i C'est ma vie (1975), però la seva projecció va decaure durant els anys 80. Malgrat això va continuar venent discs, sent molt apreciat d'un públic nostàlgic, fins que a principis dels anys 2000 torna al davant de l'escena amb nous àlbums intimistes i efectuant col·laboracions amb joves artistes francòfons actuals.[3]
El 1993 va ser nomenat ambaixador de la branca belga de l'UNICEF i el 2001 el rei Albert II li va conferir el títol nobiliari de cavaller.[1] Salvatore Adamo ha compost 500 cançons i ha venut més de 100 milions de discos.[2]
Alguns àlbums CD
[modifica]- 1998 Regards
- 2001 Par les temps qui courent
- 2002 Lo Mejor de... 48 Grandes Éxitos en Castellano (compilació)
- 2003 Zanzibar
- 2003 C'est ma vie - L'intégrale 63/75 (compilació)
- 2005 Mis manos en tu cintura (CD/DVD compilació)
- 2007 La part de l'ange
- 2008 Le Bal des gens bien - Duets (compilació)
- 2010 De toi à moi
- 2014 Adamo chante Bécaud
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Entrada a Larousse.fr
- ↑ 2,0 2,1 Frisach, Montse «"A l'escenari és on visc més intensament"». Cultura (El Punt Avui), 13-02-2015, pp. 24-25.
- ↑ «Nota a music-story». Arxivat de l'original el 2011-04-26. [Consulta: 23 abril 2011].
Enllaços externs
[modifica]