Samantha Power

Samantha Power
Nom original	(en) Samantha Jane Power
Biografia
Naixement	21 setembre 1970 (54 anys); Londres
28a Ambaixadora estatunidenca a les Nacions Unides
	5 agost 2013 – 20 gener 2017 ; ← Rosemary DiCarlo – Michele J. Sison (en) →
Ambaixadora
Dades personals
Residència	Castleknock (–1979); Pittsburgh (1979–); Atlanta
Formació	Yale College ; Harvard Law School ; Lakeside High School (en) ; Davenport College (en)
Activitat
Camp de treball	Drets de la dona, drets LGBT, llibertat de culte, refugiat, tràfic de persones, drets humans, democràcia, Guerra dels Balcans, genocidi, política exterior, literatura de no-ficció, activisme i diplomàcia
Ocupació	periodista, activista pels drets humans, activista política, escriptora, diplomàtica, pedagoga, professora d'universitat
Ocupador	Carr Center for Human Rights Policy (en) , directora executiva ; The Boston Globe ; The Economist ; U.S. News & World Report ; Universitat Harvard, professora d'universitat ; Govern Federal dels Estats Units, conseller principal ; The New Republic
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Participà en
16 gener 2023	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023
21 gener 2004	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2002) A Problem from Hell (en) ; (2006) Screamers (en) ;
Família
Cònjuge	Cass Sunstein (2008–)
Cronologia
1r juny 2012	part
24 abril 2009	part
4 juliol 2008	matrimoni (anell de Kerry)
1979	immigració als Estats Units
Premis
	(2011) Premi Grans Immigrants; (2004) Time 100; (2003) Premi Pulitzer d'assaig; (2003) J. Anthony Lukas Book Prize (en) ; (2003) Premi Anisfield Wolf; Orde de la Princesa Olga, 1a classe ;
Lloc web	samanthapower.com

Samantha Power (Londres,^[1] 21 de setembre de 1970) és una periodista i escriptora estatunidenca d'origen irlandès, ambaixadora dels Estats Units a les Nacions Unides de 2013 a 2017.

Biografia

Joventut i formació

Nascuda a Londres, Samantha Power i el seu germà Stephen segueixen la seva mare que emigra als Estats Units el setembre de 1979 i estudia a la Lakeside High School, al comtat de DeKalb (Estat de Geòrgia) i a la universitat Yale.^[2]

Periodisme

De 1993 a 1996, treballa com a periodista a l'U.S. News & World Report, The Boston Globe, The Economist i The New Republic, com a reportera de les guerres de Iugoslàvia. De tornada als EUA, reprèn els estudis a facultat de dret de Harvard on és diploma l'any 1999. És fundadora el 1998 i directora fins al 2002 del Centre Carr pels drets de l'home.

L'any 2002, rep el premi Pulitzer d'assaig per al seu llibre A Problem From Hell: America and the Age of Genocide, un estudi sobre la resposta americana enfront del crim de genocidi. Rep tanmateix les crítiques de l'historiador Howard Zinn per no situar els danys col·laterals i intencionals i de l'economista Edward Herman per la falta de tractament de les massacres al Timor Oriental i a Àsia del Sud-est. L'any 2004, és citada en el rànquing del Time com una dels 100 més eminents investigadores dels Estats Units.

Harvard i departament d'Estat

Militant dels drets humans a Harvard, és ensenyant a l'Escola de Govern John F. Kennedy de la universitat fins al 2004. Els anys 2005 i 2006, treballa per al grup de suport de Barack Obama en la seva campanya per senador, després per la seva campanya de 2008, fins que qualifica Hillary Clinton de

«

monstre

»

. Torna a l'equip de campanya de Barack Obama el 19 d'agost de 2008, una setmana abans de la convenció del partit demòcrata a Denver, Colorado, que ha designat Obama com candidat. Tres dies després de la presa de possessió d'Obama, el gener de 2009, entra al Consell de seguretat nacional com a consellera especial del president encarregada del multilateralisme.^[3]

Organització de les Nacions unides

El 5 de juny de 2013 és nomenada pel president Barack Obama com ambaixadora a les Nacions unides, en lloc de Susan Rice. Confirmada pel Senat dels Estats Units l'1 d'agost de 2013 per 87 vots contra 10, pren possessió l'endemà.^[4]

Samantha Power destaca l'any 2016 per a un discurs enfront de Vitali Txurkin, ambaixador rus a les Nacions unides, a qui diu en relació a la Guerra Civil siriana, que Rússia hauria de ser acusada de crims de guerra:

«

No hi ha res que pugui fer-vos vergonya? Cap acte bàrbar, cap execució d'un nen que us pugui irritar?^[5]

»

Dimiteix el 20 de gener de 2017, al començament de la presidència de Donald Trump per tornar ensenyar a Harvard. L'ambaixadora interina Michele J. Sison és nomenada abans de la confirmació senatorial de Nikki Haley.

Vida privada

Samantha Power està casada amb Cass Sunstein, jurista i filòsof. És mare de dos fills.

Referències

↑ «Samantha Power | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 agost 2020].
↑ Stolberg, Sheryl Gay «A New U.S. Player, Put on World Stage by Syria» (en anglès). The New York Times, 22-09-2013. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 25 gener 2017].
↑ Samantha Power. The Education of an Idealist (en anglès). William Collins, 2019. ISBN 978-0-00827490-0.
↑ Valensart, Maxime de «Samantha Power, nouvelle ambassadrice des États-Unis à l'ONU» (en francès). 7s7, 02-08-2013 [Consulta: 25 gener 2017].
↑ Amsili, Sophie «Samantha Power, l'ambassadrice d'Obama qui bouscule l'ONU». Le Figaro, 26-12-2016. ISSN: 0182-5852 [Consulta: 25 gener 2017].

[1] «Samantha Power | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 agost 2020].

[2] Stolberg, Sheryl Gay «A New U.S. Player, Put on World Stage by Syria» (en anglès). The New York Times, 22-09-2013. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 25 gener 2017].

[3] Samantha Power. The Education of an Idealist (en anglès). William Collins, 2019. ISBN 978-0-00827490-0.

[4] Valensart, Maxime de «Samantha Power, nouvelle ambassadrice des États-Unis à l'ONU» (en francès). 7s7, 02-08-2013 [Consulta: 25 gener 2017].

[5] Amsili, Sophie «Samantha Power, l'ambassadrice d'Obama qui bouscule l'ONU». Le Figaro, 26-12-2016. ISSN: 0182-5852 [Consulta: 25 gener 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]