Vés al contingut

Samo Chalupka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSamo Chalupka
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 febrer 1812 Modifica el valor a Wikidata
Horná Lehota (Eslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1883 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Horná Lehota (Eslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura i església evangèlica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansJán Chalupka Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Samo Chalupka (Horná Lehota, 27 de febrer de 1812 - Horná Lehota, 19 de maig de 1883) fou un sacerdot luterà i poeta romàntic eslovac,[1] germà del també escriptor Ján Chalupka.

Biografia

[modifica]

Samo Chalupka era un germà petit de Ján Chalupka, un altre escriptor eslovac. Samo va estudiar al Liceu Evangèlic Luterà de Bratislava i també a Viena. Va estudiar teologia i filosofia. Quan va esclatar un aixecament contra Rússia a Polònia el 1830, Samo Chalupka va interrompre els seus llargs estudis i va lluitar al bàndol polonès. Va ser ferit el 1831 i va tornar a Bratislava. Va ser el membre més antic de la generació Ľudovít Štúr del renaixement nacional eslovac.[2] Va ser un dels fundadors i membres actius de la Societat Txeco-Eslovaca.

Poesia

[modifica]
  • 1829 - Repertorium dispositionum
  • 1834 - Koníku moj vraný
  • 1834 - Nářek slovenský
  • 1834 - Píseň vojenská
  • 1864 - Mor ho!
  • 1868 - Spevy:
    • Likavský väzeň (original Jánošíkova náumka)
    • Kráľoholská
    • Branko
    • Kozák (original Syn vojny)
    • Turčín Poničan
    • Boj pri Jelšave
    • Odboj Kupov
  • Vojenská
  • Juhoslovanom
  • Bolo i bude
  • Večer pod Tatrou
  • Při návratu do vlasti
  • Smutek
  • Toužba po vlasti
  • Má vlast

Referències

[modifica]
  1. Boron', Oleksandr (en slovak) Slovenská Literatúra, 67, 2, 2020, pàg. 93–104. ISSN: 0037-6973.
  2. Vladimí Matula, R (en anglès) Historický časopis, Supplement, 2007, pàg. 79–96. ISSN: 0018-2575.