Samuïl Samossud

Samuïl Samossud
	;
Biografia
Naixement	2 maig 1884 (Julià) ; Tbilisi
Mort	6 novembre 1964 (80 anys); Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Director principal Capella Simfònica Estatal de Rússia
	1957 – 1964 – Iouri Aronovitch →
Director musical Orquestra Filharmònica de Moscou
	1951 – 1957 – Kiril Kondraixin →
Director musical Teatre Bolxoi
	1936 – 1942 – Ari Pazovski →
Dades personals
Formació	Conservatori Estatal de Tblisi
Activitat
Ocupació	director d'orquestra, pedagog musical, violoncel·lista
Ocupador	Conservatori de Sant Petersburg
Gènere	Música clàssica
Instrument	Violoncel
	Premis Premi Stalin; Orde de la Insígnia d'Honor; Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945; Orde de la Bandera Roja del Treball; Orde de Lenin; Artista del Poble de l'URSS; Artista del Poble de l'RSFSR ;

Samuïl Abràmovitx Samossud (en rus Самуил Абрамович Самосуд) (Tbilissi, Geòrgia, 14 de maig de 1884 – Moscou, Rússia, 6 de novembre de 1964) fou un director d'orquestra de l'antiga Unió Soviètica.

Va començar la seva carrera musical com a violoncel·lista, abans de convertir-se en director al Teatre Mariïnski de Petrograd el 1917. De 1918 a 1936 va dirigir al Teatre Mikhàilovski, a Leningrad. El 1936 esdevingué director musical del Teatre Bolxoi de Moscou. Va fundar el que es va convertir en l'⁣Orquestra Filharmònica de Moscou el 1951. Va estrenar diverses obres importants, com ara Lady Macbeth del districte de Mtsensk, El nas i la Setena Simfonia de Xostakóvitx; així com Guerra i pau i En guàrdia per la pau de Prokófiev. Xostakóvitx "tenia una gran opinió" de les representacions teatrals de Samossud, i el considerava "l'intèrpret suprem" d'obres operístiques com Lady Macbeth.^[1] No obstant això, després d'escoltar Samossud dirigir la Setena Simfonia, el compositor va escriure que volia escoltar Ievgueni Mravinski interpretar la simfonia, ja que "no tenia molta fe en Samossud com a director simfònic".^[2]^[3]

Referències[modifica]

↑ Shostakovich, Dmitri; trans. Anthony Phillips. Story of a Friendship: The Letters of Dmitry Shostakovich to Isaak Glikman, 1941-1975. Ithaca, NY: Cornell University Press, 2001, p. xxxvi. ISBN 0-8014-3979-5.
↑ Shostakovich, Dmitri; trans. Anthony Phillips. Story of a Friendship: The Letters of Dmitry Shostakovich to Isaak Glikman, 1941-1975. Ithaca, NY: Cornell University Press, 2001, p. 7. ISBN 0-8014-3979-5.
↑ Brown, Kellie D. The sound of hope: Music as solace, resistance and salvation during the holocaust and world war II. McFarland, 2020, p. 214. ISBN 978-1-4766-7056-0.

[1] Shostakovich, Dmitri; trans. Anthony Phillips. Story of a Friendship: The Letters of Dmitry Shostakovich to Isaak Glikman, 1941-1975. Ithaca, NY: Cornell University Press, 2001, p. xxxvi. ISBN 0-8014-3979-5.

[2] Shostakovich, Dmitri; trans. Anthony Phillips. Story of a Friendship: The Letters of Dmitry Shostakovich to Isaak Glikman, 1941-1975. Ithaca, NY: Cornell University Press, 2001, p. 7. ISBN 0-8014-3979-5.

[3] Brown, Kellie D. The sound of hope: Music as solace, resistance and salvation during the holocaust and world war II. McFarland, 2020, p. 214. ISBN 978-1-4766-7056-0.

[1]

[2]

[3]