San Casciano in Val di Pesa

San Casciano in Val di Pesa
Tipus	municipi d'Itàlia
Localització
	43° 39′ 25″ N, 11° 11′ 09″ E / 43.6569°N,11.1858°E
País	Itàlia
Regió	Toscana
Ciutat metropolitana	Ciutat metropolitana de Florència
Capital	San Casciano in Val di Pesa
Població humana
Població	16.456 (2023) (152,61 hab./km²)
Geografia
Superfície	107,83 km²
Altitud	310 m
Limita amb	Greve in Chianti ; Barberino Tavarnelle ; Scandicci ; Impruneta ; Montespertoli
Patrocini	Cassià d'Imola
Identificador descriptiu
Codi postal	50026
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	055
Identificador ISTAT	048038
Codi del cadastre d'Itàlia	H791
Altres
Agermanament amb	Morgan Hill ; Nieuwerkerken ; Mahbes
Lloc web	comune.san-casciano-val-di-pesa.fi.it

San Casciano in Val di Pesa és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Florència, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 15 km al sud-oest de Florència. L'1 de gener de 2018 tenia 17.171 habitants.^[1]

Llocs d'interès

Pieve di San Pancrazio, situada al turó que divideix les valls dels rierols de Pesa i Virginio. Coneguda des del segle x, destaca l'absis d'estil arquitectònic llombard. L'interior té una nau principal i dues laterals. Les obres d'art inclouen una "Verge amb el Nen" de l'escola d'Agnolo Gaddi i una crucificació de Santi di Tito, que data de 1590. També destaca el studiolo de Cosimo Gheri, alumne de Santi de Tito, amb preciosos frescos que representen les arts liberals i poetes i científics de l'era clàssica.
Pieve di Santo Stefano, a la frazione de Campoli, construïda al segle ix. Va ser una possessió dels bisbes de Florència, inclòs el futur papa Climent VII, que va servir aquí com a sacerdot. Al segle xviii, l'interior va ser renovat seguint l'estil barroc i s'hi va afegir un pòrtic.
Pieve di Santa Cecilia es troba a la frazione de Decimo. S'ha esmentat en un document de Carlemany datat el 774. Va ser restaurat el 1728 i té una nau principal i dues laterals; només queda el campanar de l'edifici romànic original.
Pieve di San Giovanni a Sugana, situat a 232 metres sobre el nivell del mar, a prop de la frazione de Cerbaia. Es va esmentar en un document de 1019 amb el nom de Pieve di Soana. La façana presenta un portal romànic original i una única finestra ogival.

Chiesa del Suffragio (Santa Maria del Gesù), que ara allotja el Museu de les Belles arts, amb una "Verge entronitzada" (1319), que és la primera obra coneguda d'Ambrogio Lorenzetti, i les "Històries de Sant Miquel Arcàngel" (1250) de Coppo di Marcovaldo.
L'església de Santa Maria al Prato o della Misericòrdia, fundada pels dominics el 1304. Té una sola nau amb quatre altars als costats: el segon altar dret alberga l'important Crucifix de Simone Martini. També cal destacar el púlpit de marbre blanc i verd de Giovanni di Balduccio (1336-1339) i un crucifix de fusta d'aproximadament 1470.

Castell de Bibbione. Construït abans del 1000, aquest castell pertanyia a la família Buondelmonti, que el va restaurar al segle xi. Al segle xvi va passar a la família Machiavelli, que el va mantenir com a casa de caça fins a 1727. El castell té magnífics patis i salons. Des de fora té una forma impressionant, entre una fortalesa i una casa pairal del segle xvi.

Castell de Gabbiano. Segons les fonts del segle xi, es va construir originàriament al voltant d'una torre quadrada que va servir com a baluard a la carretera de Greve in Chianti, una de les rutes més importants entre Florència i Siena. Va ser ampliada al segle xiii per la família Bardi, de Florència. Les torres arrodonides, que revelen una influència francesa, es van afegir el 1505.
Castell de Pergolato. Construït per la família Buondelmonti, Pergolato va ser usat originalment com a baluard per a la defensa dels dominis feudals de la família, després va servir com a casa de caça. Té grans salons decorats i elegants arcades. Està construït sobre els penya-segats abruptes situats a la vora esquerra del riu Pesa.
Castell de Montefiridolfi, també propietat de la família Buondelmonti. Reconstruït en la seva major part, però les estructures i arquitectures originals encara són visibles.