San Giorgio Maggiore
(it) San Giorgio Maggiore  | |||||||
| |||||||
| Tipus | illa | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Venècia (Itàlia) | ||||||
| |||||||
| Banyat per | Llacuna de Venècia | ||||||
| Característiques | |||||||
| Altitud | 1 m | ||||||
| Superfície | 0,099 km² | ||||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | |||||||
| Activitat | |||||||
| Propietat de | Itàlia, Regne d'Itàlia, Regne Llombardovènet, Regne napoleònic d'Itàlia, Orde de sant Benet i República de Venècia | ||||||
San Giorgio Maggiore (en venecià: San Zorzi Mazor) és una de les illes de Venècia, al nord d'Itàlia. Es troba a l'est de l'illa de Giudecca i al sud del grup d'illes principal de Venècia. Forma part del sestiere de San Marco.
Història
[modifica]
San Giorgio Maggiore va ser probablement ocupada en l'època romana; després de la fundació de Venècia es va anomenar Insula Memmia, ja que era propietat de la família Memmo. L'any 829 tenia una església consagrada a Sant Jordi; coneguda com San Giorgio Maggiore per distingir-se de San Giorgio in Alga.
El monestir de San Giorgio es va establir l'any 982, quan el monjo benedictí Giovanni Morosini[1] va demanar al dux Tribuno Memmo que donés tota l'illa per a un monestir.[2] Morosini va drenar els aiguamolls de l'illa al costat de l'església per aconseguir el terreny per a la construcció, i va fundar el monestir de San Giorgio Maggiore, i es va convertir en el seu primer abat.
San Giorgio és coneguda sobretot per la basílica de San Giorgio Maggiore, dissenyada per Andrea Palladio i començada l'any 1566.
A principis del segle xix, després de la caiguda de la República, el monestir va ser gairebé suprimit i l'illa es va convertir en un port lliure amb un nou port construït el 1812.
Referències
[modifica]- ↑ Giovanni Morosini, membre d'una important família noble de Venècia, després de servir durant 25 anys com a líder i guia del monestir, mor el 5 de febrer de 1012., (Alvise Zorzi, La Repubblica del Leone. Storia di Venezia, Bompiani, 2001
- ↑ John Freely (2008): Strolling through Venice. Tauris Parke Paperbacks, ISBN 978 1 84511 578 4, p. 121
