Sant Andreu de Casau
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | S. XII, XVII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura gòtica | ||||||
| Altitud | 1.112 m | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Casau (Vall d'Aran) | ||||||
| Localització | C. dera Glèisa, Casau | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 4714 | ||||||
| |||||||
Sant Andreu de Casau és una església del poble de Casau al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És una església d'origen romànic amb nombrosos afegits arquitectònics posteriors; actualment només s'observa una nau amb un empostissat de fusta recent. A la paret W hi ha un òcul inserit en una pedra quadrada amb la inscripció de l'any 1614; a l'angle de NE hi ha una sagristia afegida del segle xviii. La portalada, a Sud, és d'arc apuntat amb columnata en degradació; a la dovella hi ha un Sant Crist crucificat esculpit en una pedra. Aquesta portalada recorda la de Sant Joan d'Arties i és porxada. A l'extrem de llevant hi ha adossat el campanar on hi ha embegut l'absis a la planta baixa. El campanar és de planta quadrada,té tres pisos; a la planta baixa hi ha embegut l'absis de l'església. Per l'exterior s'observa com a únic element decoratiu un fris que separa el segon del tercer pis; és possible que el tercer pis,de grans finestrals on s'ubiquen les campanes sigui posterior a la resta Al mur de migdia del campanar hi ha una llosa encastada amb inscripció de motius alfabètics. A l'interior de l'església presenta arc triomfal en volta circular.[1]
Sota el cor hi ha la imatge de la Mare de Déu del Casau, de fusta policromada, del segle xiii, romànic, de transició al gòtic.[1]
Hi ha una pica baptismal de pedra formada per un vas, un tirant i una base, d'origen romànic. La presència de motius iconogràfics representant combinacions d'escenes figuratives i simbòliques la fa propera a les piques d'Escunhau i Gausac. En aquest cap, els elements esculpits fan referència a la regeneració i immortalitat de l'ànima a través del sagrament del baptisme (peixos, lleons, paons, rosassa de sis puntes...); aquests elements són recollits de la tradició paleocristiana. La tipologia formal d'aquesta pica recorda les de Betlan i Montcorbau.[1]
També s'hi troba una pica beneitera monolítica de marbre de 65 cm d'amplada i 37 d'alçada, encastada a la paret. La part exterior, plana, està decorada amb una màscara a l'angle dret de la boca de la qual surt una cinta vegetal ondulant amb fulles i flors.[1]
A l'altar major hi ha el Retaule amb escenes de la Passió, emmarcades sense ordre. Realitzat al segle XVII-XVIII.[1]
Referències
[modifica]